De mica en mica la ciutadania va prenent consciència que hi ha un greu problema mediambiental, i que les emissions dels vehicles hi tenen molt a veure. Per això cada cop són més les persones que mostren interès per adquirir un vehicle elèctric o híbrid, no només per ajudar el medi ambient sinó també per beneficiar-se dels múltiples avantatges que comporta comprar-ne un, des del punt de vista fiscal i econòmic. Però els miracles no existeixen, i el camí que encara ha de recórrer l’electricitat per posicionar-se com la nova gasolina del món de l’automoció és llarg.

Un vehicle híbrid disposa d’un motor elèctric i un de benzina, de manera que redueix les emissions però no les elimina totalment. En el cas d’un vehicle híbrid endollable el problema és similar, però si l’autonomia total en mode elèctric és superior a 40 quilòmetres gaudirem dels avantatges de l’etiqueta de zero emissions de la DGT. I en el cas d’un vehicle 100% elèctric també gaudirem dels avantatges d’aquest etiquetatge (gratuïtat en els peatges dependents de la Generalitat, a les zones blaves o verdes i possibilitat de fer servir el carril BUS-VAO en qualsevol circumstància), però ens trobarem amb els problemes habituals d’aquest tipus de vehicles: autonomia força limitada, temps de recàrrega molt llarg i xarxa de punts de repostatge molt limitada.

Davant d’aquest panorama, hi ha una solució alternativa que no elimina totalment tots els problemes esmentats anteriorment, però que se situa en un interessant punt intermedi que pot resultar molt pràctic i econòmic mentre no arribi l’electrificació definitiva del parc mòbil. Estem parlant dels vehicles de gas natural comprimit (GNC), com és el cas del Seat León TGI que ens ocupa en aquestes línies. L’aposta de Seat per aquest tipus de combustible és ferma, i és que a banda del León en carrosseria cinc portes i familiar ST, l’actual gamma de vehicles TGI està formada també pels Mii i l’Ibiza. A més, a finals d'aquest 2018 està prevista l’arribada d’una variant TGI per al nou totcamí urbà de la marca, l’Arona, que es posicionarà com el primer SUV del món que disposarà d’aquest tipus de combustible.

Què és el GNC?

El GNC és el mateix gas natural que utilitzem a la cuina o a la caldera de casa, amb un 90% de gas metà comprimit a 200 bars de pressió, per optimitzar-lo en l'ús per a automòbils. Pel que fa a les emissions, els motors de GNC redueixen un 85% les emissions de NOx respecte a un motor dièsel.

Un cotxe convencional (per fora)

Un cotxe convencional (per fora)

Des del punt de vista estètic el León TGI no es diferencia dels seus germans amb motor dièsel o gasolina. Això es tradueix en un disseny que sap combinar a la perfecció l’esportivitat i l’elegància, tal com us vam explicar en la prova del Seat León 2.0 TDI, per bé que aquella unitat disposava de l’acabat Xcellence i la d’aquesta prova és la versió Style, afegida a l’interessant color Blau Mistery. Amb tot, les diferències entre versions són poc notables: les llandes opcionals també són de 17 polzades, la part frontal també disposa d’un acabat cromat i d’il·luminació Full LED, i la part posterior manté l’estètica poc recarregada.

Si a l’exterior les diferències són mínimes, a l’habitacle senzillament no n'hi ha. Pot gaudir del sistema de connectivitat Seat Full Link compatible amb Android Auto i Apple CarPlay en pantalla de vuit polzades, i la disposició dels botons i comandaments és coneguda de sobres al grup VAG: pràctica i funcional. Així doncs, el quadre de comandaments és l’únic element diferent respecte a les versions de gasolina i dièsel, ja que ni tan sols les places davanteres o posteriors pateixen cap pèrdua d’espai a causa de l’ús de GNC com a combustible.

En efecte, al rellotge esquerre del quadre de comandaments –que mostra les revolucions– se substitueix l’indicador de temperatura del motor per l’indicador del dipòsit de GNC. Com que no s’aprecia cap diferència substancial entre la circulació amb GNC o amb benzina (com més endavant explicarem), el vehicle funciona amb gas natural comprimit per defecte i informa el conductor mitjançant un testimoni de color verd que està fent servir el gas com a combustible. Per la seva banda, l’ordinador de bord ofereix en tot moment informació sobre la qualitat del GNC, la seva autonomia i el consum en quilos cada 100 quilòmetres. Quan els 15 quilos de gas s’acaben, un avís a la pantalla central ens informa que el vehicle ha passat a funcionar amb benzina.

Abans esmentàvem que l’espai interior no pateix cap canvi respecte a la resta de la gamma León, però el maleter sí que perd capacitat per poder-hi ubicar el dipòsit d’acer d’alta resistència.

Concretament, es perden 105 litres, i es passa dels habituals 380 a uns correctes 275, més que suficients per al dia a dia o per fer desplaçaments llargs, però un pèl insuficients per afrontar grans viatges amb molt equipatge.

Realment estalvia?

Realment estalvia?

Tenia moltes ganes de provar un cotxe de gas natural comprimit per resoldre tota una sèrie de dubtes, probablement els més habituals a l’hora de plantejar-se comprar un vehicle d’aquestes característiques. S’aprecien diferències en la conducció? ¿Realment s’estalvia en comparació amb un vehicle dièsel o gasolina? ¿És gaire complicat omplir els dipòsits de gas? Després de passar uns quants dies amb el Seat León TGI i fer quilòmetres per ciutat, carretera i autopista, els dubtes han quedat resolts.

La primera pregunta té una resposta molt simple: no, no es percep cap diferència substancial entre la conducció amb GNC i amb gasolina. Per arribar a notar alguna variació entre el funcionament d'aquests dos combustibles cal ser un autèntic expert, i jo personalment no he sabut trobar-ne cap, més enllà del fet que funcionant amb GNC sembla que el motor és un pèl més silenciós. Tampoc hi ha cap diferència notable entre els dos combustibles quan exigim la màxima potència al motor; en general no és un propulsor que destaqui per les seves prestacions, ja que amb 110 CV de potència i un parell de 200 Nm per moure 1.421 quilos, a plena càrrega trobarem a faltar un extra de potència. Així doncs, la manera més fàcil i efectiva de saber en tot moment amb quin tipus de combustible estem circulant és mirant el quadre d’instruments: si està encès el llum verd de GNC, vol dir que estem circulant amb aquest combustible.

La segona pregunta també és de resposta fàcil: sí, el GNC resulta més econòmic que la gasolina, sempre que puguem omplir el dipòsit de gas regularment. Amb els dos dipòsits plens l’autonomia total supera els 1.000 quilòmetres, però al preu del dipòsit de 50 litres de gasolina s’hi ha de sumar el de 15 quilos de GNC, a un preu actual de 0,99 € / kg.

Els consums en mode gasolina són els típics en un motor d’aquestes característiques: circulant per autopista es pot aconseguir baixar lleugerament dels sis litres, però el consum mixt se situa entre els 6,5 i els 7 litres, depenent de l’estil de conducció. Per contra, els consums de GNC són clarament més baixos, i el León TGI es conforma amb 5 kg / 100 quilòmetres de consum mixt, però és possible fer baixar aquesta despesa per sota dels quatre quilos. D’aquesta manera, el dipòsit de 15 quilos ofereix una autonomia d’uns 300 quilòmetres aproximadament, tot i que circulant per autopista es pot augmentar l’autonomia uns quants quilòmetres extra. Així doncs, si fem números, el cost per cada 100 quilòmetres amb gasolina se situa en uns nou euros, mentre que el cost utilitzant GNC no arriba als cinc euros.

El principal problema del Seat León TGI no el trobem tant en el cotxe en si com en la xarxa de punts de repostatge, encara insuficient. A Catalunya només disposem de quinze estacions de servei que ofereixin GNC –la majoria de les quals estan situades a l’àrea metropolitana de Barcelona–, i al conjunt de l’Estat no s’arriba a la seixantena, de manera que la zona on tinguem previst fer servir el vehicle resulta un factor determinant a l’hora d’adquirir-lo.

I pel que fa a la tercera pregunta, la resposta també és fàcil: sí, resulta molt senzill omplir el dipòsit de gas del vehicle. Quan obrim la tapa del dipòsit ens trobem amb dues boques de càrrega: la de gasolina, que tots coneixem, i una més petita situada a la part inferior esquerra, a la qual es connecta el sortidor de gas, que queda assegurat de manera estanca quan es fa l’operació de repostatge. Una operació molt senzilla i molt segura gràcies a les vàlvules de seguretat del sortidor i dels dipòsits de gas, ubicats sota el maleter del León.

Però és un cotxe 'normal'?

Però és un cotxe 'normal'?

El millor adjectiu per descriure la conducció del León és ‘confortable’. D’entre tots els elements que pot equipar el compacte de Martorell, destaquen especialment el Lane Assist –assistent de canvi involuntari de carril amb correcció de la trajectòria i frenada d’emergència– i el control de creuer adaptatiu. La nostra unitat de proves disposava d’aquests elements, que juntament amb la caixa de canvis automàtica DSG de set velocitats i amb una autonomia de més de 1.000 quilòmetres, conviden a fer viatges llargs amb el León.

A l’hora d’afrontar trams de revolts no es troba especialment còmode, principalment perquè no disposa de cap selector de mode de conducció. Tot i que no arriba a patir en excés en aquestes circumstàncies, el seu terreny predilecte és l’autopista, malgrat que a la ciutat també resulta un vehicle molt pràctic i estalviador, ja que funcionant amb gas és capaç d’igualar els consums d’un vehicle dièsel equivalent.

Conclusió

El Seat León TGI és un vehicle que m’ha sorprès. Tenia força dubtes sobre el funcionament d’aquest tipus de propulsors, però els enginyers de la marca han sabut fer un treball gairebé perfecte, creant un compacte còmode, eficient, silenciós i estalviador. El principal problema, curiosament, no el trobem en el cotxe, sinó en la xarxa d’estacions de servei que ofereixin gas natural comprimit, encara força limitada.