Proves cotxes
Motor  /  Proves 24/09/2017

Peugeot 5008, la virtut de ser diferent

Provem el nou Peugeot 5008, un dels cotxes més atrevits i innovadors del mercat

Ferran Vital
5 min
Peugeot 5008

Peugeot s’ha arriscat amb aquesta nova generació del 5008. El primer model, que va aparèixer l’any 2009, era un monovolum convencional del segment C, que va passar sense excessiva pena ni glòria pel mercat català. Però Peugeot ha sorprès tothom amb aquesta segona generació del 5008 apareguda aquest mateix 2017, i que ha capgirat l’enfocament global de la marca.

Peugeot 5008

I és que el nou 5008 no és un monovolum, però tampoc un totcamí a l’ús –no disposa de cap variant de tracció integral ni té especials aptituds “offroad”-, cosa que el situa en un espai diàfan més proper a un “Crossover” (cotxes a mig camí entre un SUV i un turisme convencional) que no pas a un SUV convencional.

Vista frontal 5008

Poc li importa aquesta confusió, a Peugeot. Ells han emprès el camí de la modernitat amb un nou llenguatge estètic que aposta per innovar i les solucions pràctiques per sobre dels convencionalismes establerts. Estèticament, el 5008 segueix les línies mestres del lloat disseny del seu germà petit, el 3008, amb unes formes afilades, gairebé felines, com els grups òptics posteriors, que volen imitar les urpes d’un lleó.

Vista posterior 5008

Els interiors del 5008 directament semblen provinents del futur: l’habitacle és acollidor i amb una gran habitabilitat que inclou set places –amb la segona filera amb recorregut longitudinal i amb seients individuals- i elements de confort com les cortines de les finestres laterals safates que permeten una millor habitabilitat i multipliquen les opcions de càrrega d’aquesta model d’enfocament familiar.

Quadre comandaments del 5008

El disseny del quadre de comandaments és minimalista i racional, amb una pantalla tàctil central i unes tecles de la consola central –que recorden les d’un piano- amb una funció ben clara i senzilla. Aquest interior tecnològic incorpora també un quadre de comandaments plenament digital i amb diverses opcions de personalització i configuració anomenat iCockpit (al nivell del Virtual Cockpit d’Audi, el referent fins ara en aquest camp) i conserva la posició rebaixada i avançada del petit volant de dos, cosa que força una posició de conducció diferent, però no més incòmode: personalment agraeixo una nota de frescor i atreviment en aquest sentit.

Ideal per transportar tota la família

Una de les coses que sí ha conservat el 5008 respecte la generació anterior és el seu caràcter familiar, tranquil i estalviador. Amb un maleter de 702 litres de capacitat (amb les dues places posteriors plegades) i tres seients individuals a la segona filera, el 5008 esdevé un cotxe pràctic i familiar tot i el seu tarannà futurista.

Maleter 5008 (amb tercera filera seients)

A més, el nou 5008 és un cotxe tranquil, amb uns ajustos de suspensió i direcció ideals per sumar quilòmetres en els seus seients ergonòmics sense cansar-nos gens, i homologant consums no excessivament elevats per un model de més de tona i mitja de pes.

Detall segona filera de seients

La nostra unitat equipava el motor 2.0 BlueHDI amb 150 CV associat a un canvi manual de sis velocitats, que oferia un bon maridatge per la majoria de condicions reals de conducció. Així doncs, el 5008 és un cotxe molt vàlid per desplaçaments per autopistes i carreteres ràpides, i malgrat les seves dimensions (4’6 metres de llarg i 1’8 d’amplada) es mou amb agilitat als trams urbans.

Detall motor 2.0 BlueHDi

Però el que més em va sobtar del 5008 és el seu noble comportament per carreteres secundàries o trams plens de revolts: lluny de mostrar-se insegur o maldestre, el 5008 permet circular a un ritme àgil sense mostrar excessives inèrcies o balancejos. Això sí, tot i disposar d’un botó que activa un mode “Sport” i que optimitza l’entrega de potència del motor i endureix una mica les suspensions i la direcció, aquest “crossover” no és cap esportiu, i tot i prometre 150 CV en la seva fitxa tècnica, sí que creiem que al motor potser li falta una mica més de contundència en la zona mitja del tacòmetre per efectuar avançaments o incorporacions: accelerar de 0 a 100 en més de 10 segons en mode esportiu no acaba de semblar-me del tot adient amb el nivell general d’aquest cotxe.