BarcelonaQuan va començar el confinament, Ricky Rubio va dir que passaria el temps fent un puzle de sis mil peces. Aquesta és una opció que ha tingut molta acollida. La venda de trencaclosques online s’ha disparat aquests dies, com la d’altres entreteniments que requereixen una implicació manual. Els aficionats al món del motor tenen en el modelisme i el maquetisme una bona alternativa per passar de manera agradable aquest període de reclusió forçada.

Fa pocs dies, a l’ARA us recomanàvem algunes marques per muntar maquetes de cotxes i motos: Aires, Airfix, Aoshima, Hasegawa, Heller, Italeri, Lego, Machine Works, Meng Model, Mini Art, MPC, Revell, Tamiya, Trumpeter o Ugears són les més conegudes. Però n’hi ha d’altres.

A Catalunya l'afició pel modelisme ve de lluny, i s’arrela –probablement– en la passió per fer pessebres i els seus diorames. Això ha permès que hàgim pogut veure autèntiques obres d’art en forma de reproduccions a escala d’aquests vehicles, però també de vaixells, avions, trens, o els inevitables vehicles militars i la seva estranya capacitat d’atracció per a algunes persones... Un dels especialistes més reconeguts en aquest camp és Pere Tarragó, que des de fa més de trenta anys construeix reproduccions de motos a escala 1/5 (d’uns dos pams de grandària), famoses pel nivell de realitat aconseguit amb la rèplica dels models originals, la fidel qualitat dels materials utilitzats i també la funcionalitat dels seus elements mòbils: direcció, rodes, frens, suspensions... que actuen tal com ho farien en la versió inspiradora des de la realitat.

El nivell acreditat per aquest artesà no és gens fàcil d’assolir, ja que és el resultat de la seva traça, de molts anys de feina i d’investigació, i de la utilització de molts recursos tècnics.

El punt de partida

El primer pas per arribar-hi és començar per la construcció d’una maqueta “comercial”, consistent a acoblar les diferents peces del model produïdes pel fabricant que les construeix. “Tot i que jo no n’he fet mai cap d’aquestes”, explica Tarragó, que es fa ell absolutament totes les peces, i que va descobrir la seva dèria als setze anys muntant un cotxe del joc de construccions metàl·liques Mecano.

Aquest escultor de miniatures crea la majoria de les obres per encàrrec. Per a cadascun dels més de cinquanta prototips que té fets hi ha invertit gairebé cinc-centes hores de feina, entre sis i vuit mesos aproximadament. El preu d’aquestes joies pot estar entre els 10.000 i els 15.000 euros. Al seu moment va fer una producció en sèrie a partir de la popular Montesa Impala, i una altra de l’Ossa Mick Andrews, de la qual n’ha fet unes vint unitats a 2.700 € cadascuna.

Les ha venudes totes, sobretot a col·leccionistes sense gaires problemes econòmics que en molts casos volen una còpia a escala de “les motos de la seva vida”. Només se n’ha quedat tres per a ell: la Impala, una MV Agusta –que no va poder lliurar al client perquè va morir abans que l’acabés– i una Metralla.

Precisament aquesta Bultaco va ser la primera de totes les que va fer, l'única a escala 1/6, una mica més petita que les altres. “Em vaig animar a fer-ne més quan vaig descobrir l’entusiasme que generava entre els seguidors de la marca a una fira on no volia anar perquè em feia vergonya...”, comenta mentre riu per sota del bigoti.

Tarragó va estudiar mecànica durant deu anys. Sempre ha sigut un usuari apassionat de la moto. “Fer cotxes no m’ha interessat mai. Ja hi ha molta gent que s’hi dedica. En canvi, no som tants els que fem motos”, comenta envoltat de caixes, capsetes i eines de tota mena per fer la seva feina amb èxit al petit taller de casa seva.

Sentir-se com Gulliver en moto

La primera moto que li van encarregar va ser una Sanglas 400, la que va dur la Guàrdia Civil de carretera durant molts anys. “A mi no m’agradava gens. Era lletja... però la cosa va sortir força bé, i el client va quedar molt content”, assenyala aquesta mena de jívaro de les dues rodes que no redueix cranis, sinó motos. A partir d’aquella obra es va centrar en l’escala 1/5, que permet “un millor realisme i lluïment de les peces i components”.

Aquest artista diu que per començar a muntar una maqueta "el principal és l’actitud". "Convé no posar-se nerviós si al principi les coses no surten com voldríem”, explica aquest artesà. “Cal estar molt tranquil. Jo no ho era gens quan m’hi vaig iniciar, però de mica en mica he anat adaptant el meu caràcter per aquesta feina”.

Quan comença a fer un prototip, en Pere acostuma a tenir al taller una unitat real del model original per poder prendre mides de totes les peces que després farà una a una. En el cas d’una maqueta “comercial” això no és necessari. “No cal disposar d’un espai gaire gran”, apunta en Pere, que recomana, això sí, “no començar amb un model gaire complicat. És més fàcil començar amb un escúter o un Vespino que no pas amb una Harley... Però el que sí que convé és ser molt endreçat i disposar d’un equipament mínim d’eines per treballar: un joc de tornavisos i de claus fixes hexagonals, un soldador d’estany i un aerògraf petitet per pintar”. I en la majoria de casos, no cal ni això, ja que les peces de les maquetes que podem comprar a través de la xarxa acostumen a ser de plàstic. Per tant, amb unes tisores que tallin bé, un cúter, un tub de goma d’enganxar i una llima per polir les rebaves d’aquesta cola n’hi hauria prou.

“Fer la cadena de transmissió és el més fotut en la construcció d’un prototip com els meus”, ressalta Tarragó. “M’hi passava moltes hores, fent cadascuna de les baules... fins que vaig trobar que al Japó les venien de l’escala 1/5, a metres... Això sí: a 20.000 euros el metre. Però les hores de feina que m’estalviava ho compensaven”.

Les motos de Tarragó han viatjat des de Molins del Rei fins a tot el món. En podem trobar a Barcelona, a Itàlia, als Estats Units, fins i tot a Nova Zelanda.

Ara, amb el confinament, podem aprofitar per somniar fins a on viatjaríem amb les motos que aquesta situació ens ha convidat a muntar... encara que sigui a escala.