Indian sempre ha anat lligada històricament al flat track, una modalitat creada als Estats Units al principi del segle XX. Aquesta disciplina esportiva consisteix en un traçat oval i de terra on les motos van patinant i derrapant per la pista de manera espectacular. Són màquines de gran cilindrada, amb només un fre posterior i amb una estètica minimalista. Doncs bé, la marca nord-americana ha volgut picar l'ullet a aquelles motos tan espectaculars amb la nova FTR R Carbon, una versió aspiracional feta i pensada per no deixar indiferent ningú.

Bellesa i qualitat

A partir de la FTR S, Indian ha volgut equipar-la amb els millors proveïdors per poder fer una moto exclusiva i d'edició limitada, una màquina amb una personalitat brutal. Ha cobert tota la moto amb fibra de carboni en elements diversos com la petita màscara del far led, el dipòsit i els laterals de la carrosseria, forca i amortidor, tot signat per Öhlins; pinces de fre radial Brembo, neumàtics d’altes prestacions i harmonitzant el conjunt amb un tub d’escapament Akrapovic que sona excels. Tot el conjunt fa la FTR R una moto que s’endú totes les mirades dels amants de les dues rodes.

Motor i equipament

Indian utilitza el seu motor en V a 60º de 1.203 cc i 123 CV de potència, amb un parell de 120 Nm a 6.000 rpm. És un motor que proporciona unes acceleracions fulgurants i, tot i no pujar gaire de revolucions, val la pena dir que no es troben a faltar, perquè el parell fa que recuperi de manera excel·lent en quasi qualsevol marxa engranada. L’únic però que hi hem trobat és el de la caixa de canvis, una mica lenta i maldestra, i a la qual no aniria gens malament un quickshift o canvi semiautomàtic. Un sistema nou que ens ha agradat molt, sobretot quan circulem per ciutat, és l'opció de poder desconnectar el cilindre posterior quan estem aturats en un semàfor i estalviar emissions i consum. A més, aquest sistema ajuda i molt a baixar l’escalfor extrema que desprèn el motor just a la zona del seient. No em vull ni imaginar com seria estar aturat, un dia calorós d’estiu, sense aquest sistema...

També cal dir que el dipòsit de combustible, amb només 13 litres de capacitat, limita molt l'autonomia de la moto, així que no és l’aliada ideal per fer grans rutes de centenars de quilòmetres.

Tota la moto està controlada a través d’una pantalla TFT tàctil i amb color de 4,3 polzades, on des dels comandaments del manillar pots controlar els mapes de potència, la tracció i la velocitat, canviar l’aspecte de la pantalla i un llarg etcètera de possibilitats de gestió i informació.

Ens posem en marxa

Un cop ens hi asseiem, notem una moto de seient baix: arribem amb els peus plans a terra tot i que la part central del seient és ampla. També ens trobem una postura ergonòmica més aviat esportiva, tot i ser una naked gràcies als estreps endarrerits, un manillar ample i bastant avançat. La primera cosa que notes és el parell del motor, que impulsa la moto de manera exagerada. Sort en tenim dels frens, que ajuden a parar tanta cavalleria. L’altre aspecte que cal controlar sobre la moto és el pes, perquè malgrat que no ho sembli, atura la bàscula en 232 quilos i això es nota força. I és que, tot i ser una moto àgil i viva, es noten i força les inèrcies del pes i les dimensions.

En conclusió, Indian ha fet una moto exclusiva, potent i magnifica per divertir-se en carreteres de revolts, una autèntica flat track amb matrícula que et dibuixa un somriure enorme tan bon punt gires el puny del gas. Això sí, potser s’esborra aquest somriure quan en saps el preu, uns considerables 18.890 euros. Molts diners, sí, però ja us hem dit que és una moto aspiracional i això, entre altres coses, vol dir que es fa pagar.