Motor  /  Proves 19/03/2022

Honda NT1100, probablement la 'touring' més equilibrada del mercat

10 min
Honda NT 1100

El món de les motos ha viscut els últims anys un canvi molt semblant al dels cotxes. Qui busca un cotxe per portar la família de viatge actualment gairebé sempre pensa primer en un SUV abans que no pas en un cotxe amb carrosseria familiar. Amb les motos passa el mateix: ara mateix l'usuari que busca una moto per viatjar sol o amb acompanyant i amb equipatge, abans es mira una maxi-trail que no pas una moto touring.

Honda NT 1100

Això ha fet que moltes marques a poc a poc hagin anat deixant de banda aquests models pensats i fets per a les grans rutes. També marques com Honda, reconeguda des de sempre per les seves mítiques touring. Ens venen ràpidament al cap noms com Deuville, Pan-European i Goldwing, per citar-ne només alguns. Però les dues primeres van desaparèixer fa un cert temps i van deixar lloc a models d’estil trail com les NC 750X i Crosstourer. Per sort, per a qui no li agradi l’estil trail ara Honda recupera un model touring amb motor bicilíndric amb la nova NT1100, la gran novetat de la marca per al 2022.

Discreta i elegant

La nova Honda NT1100 estèticament ens recorda clarament la seva predecessora, la NT700 Deuville. És una moto d’estil touring amb un frontal molt aerodinàmic que alhora també ens recorda altres models de la marca, com també els escúters X-ADV. Això fa que les seves dimensions generals siguin contingudes. És una moto ideal per a aquells que busquen una moto discreta i que no cridi l’atenció. Aquesta discreció la trobem fins i tot en la gamma de colors, perquè només tenim l’opció del negre, el gris o el blanc.

Honda NT 1100
Honda NT 1100

Però també val a dir que aquesta moto és molt elegant i, com la resta de models d’Honda, adopta un look força modern. Al davant hi destaquen les seves òptiques allargades, els llums diürns i els intermitents, que igual com en altres models recents sempre estan encesos i, a part d'oferir un detall distintiu, fan que els altres conductors ens vegin més. Lateralment veiem la part on van els genolls, que va recoberta per una peça plàstica, un detall que ens recorda molt la Deuville de fa alguns anys.

Detalls estètics
Detalls estètics

A la part posterior hi trobem les maletes, que tot i ser més quadrades i no anar integrades com en la seva predecessora, sí que reben una decoració de color carrosseria. La posició baixa del tub d’escapament fa que ambdues maletes tinguin pràcticament la mateixa capacitat –33 litres a la dreta i 32 a l’esquerra–. Opcionalment també podrem instal·lar un top case per augmentar la capacitat de càrrega total i la comoditat del passatger.

Una base coneguda

Aquest nou model touring de Honda no neix des de zero, sinó que agafa la base de l’exitosa Africa Twin 1100, tal com va fer l’any passat també la Rebel 1100. Les Africa Twin són uns models que han rebut molts elogis tant d'aquells que les han provat com d'aquells que les han comprat. Així doncs, partint d’aquesta base guanyadora, Honda ha volgut oferir diferents variants. Ja tenim una maxi-trail, una custom i ara també una touring. Però sembla que aquesta història no s’acaba aquí, perquè properament Honda podria presentar també un model més esportiu.

El motor de la NT1100 és un motor bicilíndric en paral·lel de 1.084 cc que ofereix una potència màxima de 102 CV a 7.500 rpm i un parell motor de 104 Nm a 6.250 rpm. És a dir, unes característiques idèntiques a les de l’Africa Twin. Ofereix un bon tacte i una potència més que suficient a baixes i mitjanes revolucions, però, això sí, no és un motor ple d’emocions, perquè no transmet res d’especial més enllà d’anar molt bé, que en definitiva, per a qui busqui una moto com la NT1100, és el que interessa.

Detall del motor
Detall del tub d'escapament

El conductor té l’opció de triar entre tres modes de conducció (Urban, Rain i Tour), però també hi ha dos modes totalment configurables que ens permeten fins i tot actuar sobre el fre motor o l’entrega del parell amb el sistema HSTC (el control de parell seleccionable d’Honda). Tot això ho podrem ajustar mitjançant els comandaments del manillar i una pantalla tàctil TFT de 6,5 polzades que va acompanyada també d’una pantalla LCD digital. La informació és molt completa i la visualització és perfecta, i a més comptem amb Apple CarPlay, Android Auto i Bluetooth per a una connexió total.

A nivell de xassís la moto evoluciona també a partir de la seva germana Africa Twin. Les diferències només les trobem en la suspensió i els neumàtics, més orientats a una conducció touring asfàltica en la NT1100. Així doncs, comptem amb una forquilla invertida al davant amb 150 mm de recorregut i un sistema Pro-Link amb un sol amortidor Showa de gas al darrere. Als dos eixos portem llanda de 17 polzades amb dos frens de disc de 4 pistons al davant de 310 mm, i un fre de disc al darrere de 256 mm. Finalment, cal parlar del dipòsit de benzina, de 20,4 litres de capacitat, cosa que li dona una autonomia de més de 300 km tenint en compte que el seu consum està al voltant dels 6,5 l/100 km.

Caixa de canvis DCT

Com en molts altres models de la marca, l'Honda NT1100 pot escollir-se en canvi totalment manual, el de tota la vida, o bé amb canvi automàtic DCT. Aquest darrer canvi és el que portava la nostra unitat de prova i es tracta d’un canvi de doble embragatge amb sis marxes. En aquest cas, som davant la darrera evolució d’aquest canvi, que ha anat millorant al llarg dels últims dotze anys. Realment és un canvi de marxes que li escau molt bé per al seu tarannà. És un canvi que ens aporta molta comoditat en ciutat, en el dia a dia anant a la feina, perquè ens farà la sensació d’estar portant un escúter per la seva facilitat d’ús. En ruta també li traurem profit, oblidant-nos totalment del canvi per poder gaudir del paisatge i veure passar els quilòmetres.

Detall de la pinya
Detall del manillar

Un altre punt positiu que té aquest sistema de canvi automàtic és que podem passar en qualsevol moment al mode manual, intervenint de manera directa en els canvis. No tenim palanca de canvi al peu, ni tampoc maneta d’embragatge (cosa que es fa molt estrany al principi). En lloc seu tenim dos botons a la part esquerra del manillar. Cal dir que en termes d’ergonomia la ubicació dels botons és molt bona i ràpidament ens acostumem a fer-los servir. Aquesta utilització és necessària en conducció més esportiva o en determinats moments en què necessitem una resposta enèrgica del motor.

Val a dir que no cal anar en mode manual per canviar de marxes, sinó que és possible també fer-ho anant en mode automàtic. I si encara volem més control, també hem de comentar que el canvi DCT té dos modes de funcionament. El primer està pensat per a un ús més tranquil, on les marxes entren a baixes voltes, i el segon per a un ús més esportiu, perquè s’estiren més les marxes. El primer mode no ens va agradar tant, perquè per reduir consum fa circular la moto massa baixa de revolucions i tremola més. Amb el canvi S o esportiu el motor ja va més revolucionat i se circula més còmode.

Detall de la pantalla central

Però igual que passa en el món dels cotxes, aquests canvis automàtics no són 100% perfectes i és del tot normal. Per ser-ho haurien d’estar connectats al nostre cervell i també conèixer al detall les carreteres per on circulem. Avui això encara és impossible i, així, l’actuació del canvi en moments molt concrets pot ser inadequat, com per exemple en segons quins revolts i segons la velocitat a què circulem. Normalment als viratges cal arribar amb la feina feta i en conducció normal amb canvi manual pràcticament mai canviem de marxes al mig d’un revolt. Fer-ho afecta clarament la dinàmica de la moto. Doncs en alguns casos, al mig del revolt i en plena traçada, el canvi DCT decideix canviar de marxa i això fa perdre una mica l’estabilitat. On més ho vaig poder notar va ser en un revolt per on passo cada dia. És molt pronunciat, en baixada i sempre es fa en segona sense pressionar el fre i sortint-ne suaument. Doncs el canvi DCT al mig del revolt cada vegada reduïa a primera marxa, fent que la moto en el punt de màxima inclinació perdés l’equilibri. Tot i aquest detall, en resum cal dir que el canvi DCT té un funcionament fantàstic en el 95% de situacions i és un canvi ideal per a la NT1100.

NT1100 o Africa Twin?

A l’hora de comprar una moto nova, un gran dilema pot ser haver de triar entre la nova NT1100 o la ja coneguda Africa Twin . Totes dues comparteixen motor i xassís, així que la decisió entre l'una i l'altra s'ha de basar en altres detalls. Actualment les motos trail o maxi-trail són les més venudes. D’alguna manera a les trail i maxi-trail els passa com als SUV en els cotxes: ofereixen una estètica aventurera i una posició elevada i còmoda. Cal dir que la NT1100 comparteix pràcticament la mateixa posició de conducció. Sobre la NT1100 ens sentim alts i dominem molt bé el trànsit. És molt important en una moto controlar el trànsit dos o tres cotxes per davant del que ens precedeix, i amb la NT1100 ho tenim a l'abast.

Quant a estètica, les diferències poden marcar clarament la nostra decisió. La NT1100 juga el paper de la discreta elegància i l'Africa Twin el de l’aventura, sobretot pels seus colors més llampants i el seu look més agressiu. Un altre punt que marca clarament la diferència entre els dos models és el comportament dinàmic. És veritat que tenen el mateix motor i el mateix xassís, però no els mateixos neumàtics ni el mateix recorregut de suspensions. L’Africa té el punt d’equilibri més amunt i, per tant, la NT1100 li guanya la partida en facilitat de conducció i efectivitat en carretera. La NT gira més fàcilment i ens permet canvis d’angle molt més ràpids. En vies ràpides la NT també es nota molt més ben assentada. Quant a posició de conducció, la NT és lleugerament més baixa. Per tant, és veritat que arribem millor amb els peus a terra, però en canvi ens cal doblegar més les cames quan circulem. Un altre punt que les diferencia és l’acollida del passatger, i hem de pensar que si viatgem sovint a duo aquí tenim un empat: és cert que la NT1100, com que és més baixa, ens proporciona un millor accés, però un cop asseguts l'Africa Twin ofereix una mica més de confort. Novament les cames van una mica més estirades, i la millor suspensió de l'Africa genera més confort que la suspensió més seca i amb menys recorregut de la NT1100. Quant al motor, els dos models comparteixen la mateixa configuració i entrega de potència. Finalment, si parlem del preu la diferència és mínima, perquè només 300 € separen l'una de l’altra, tot i que és veritat que l’equipament no és el mateix; en la NT1100, per exemple, les maletes laterals venen de sèrie.  

Detall de les llandes i els frens

No volem acabar l’article sense parlar dels detalls que ens han agradat d’aquesta NT1100 i dels que milloraríem. Si parlem de les coses a destacar, sens dubte cal esmentar la protecció aerodinàmica. Una moto touring està feta per rodar molts quilòmetres i amb total comoditat. Anant amb moto, la cosa més molesta sempre és el vent, i amb la NT1100 ens n'oblidem del tot. La seva pantalla regulable i el seu carenat ens protegeixen de meravella del vent i de la climatologia. És tan bona aquesta protecció que caldrà estar atents a la velocitat, perquè és fàcil anar-se'n més enllà del límit. En gairebé totes les motos el vent sempre et marca i et limita la velocitat, però en la NT1100 el vent desapareix i, per tant, la sensació real de velocitat. Altres punts positius serien el bon funcionament general de la moto, però és cert que davant d’una Honda és un detall que saps que ve de sèrie.

Però com que no tot pot ser bo, també volem comentar alguns detalls a millorar en aquesta NT1100. Es podria demanar que a les maletes fos possible encabir-hi un casc: no hi va haver manera de ficar-hi el nostre casc tipus jet de talla L. Així que, si volem guardar-lo, tocarà demanar el top case. També estaria bé poder comptar amb algun compartiment a mà per guardar el mòbil, la cartera o petits objectes. En un altre sentit, l’arribada de noves tecnologies i d’opcions de personalització de la conducció fa que cada dia a les pinyes hi tinguem més botons, i això sempre demana molta pràctica; la NT1100 no és una excepció i en algunes funcions cal pressionar més d’un botó, cosa que no és gaire pràctica. En contrapartida, cal comentar que la pantalla tàctil sí que n'és, de pràctica, i ofereix una visió fantàstica. 

Conclusió

La NT1100 no fa girar caps, però si l’analitzem com el que és –una moto touring– pocs defectes hi podem trobar. Preu atractiu, fiabilitat i qualitat Honda, estètica impersonal, bona protecció, motor agradable i caixa de canvis DCT. Tot són atributs que els compradors d’aquest tipus de motos busquen. És per això que no és exagerat dir que la NT1100 es convertirà fàcilment en una de les motos d’aquest any. Si busqueu una bona moto, que us permeti anar a la feina entre setmana i viatjar el cap de setmana amb tota comoditat, amb acompanyant i equipatge, la NT1100 és la moto ideal.

La NT1100 arranca amb un preu molt atractiu de 14.400 € en la versió amb canvi manual. Si preferim la versió amb canvi DCT, haurem de pagar 15.400 €. Els colors disponibles són el gris iridi, el negre grafit i el blanc perlat.

stats