BarcelonaAquest cap de setmana comença al circuit australià de Phillip Island una nova edició del Mundial de Superbikes, el campionat de velocitat per a motos derivades de models de sèrie que va començar l’any 1988.

Si no hi ha anul·lacions, la temporada constarà de tretze reunions i s’acabarà a l’octubre a l’Argentina. Un mes abans haurà passat pel Circuit de Catalunya amb motiu de l’onzena cursa del calendari. La pista de Montmeló serà (a més de les de Jerez, Alcanyís i Portimao) la quarta d'aquest any a la península Ibèrica.

Tot i que els equips d’aquest campionat han fet diversos entrenaments al traçat català, aquesta és la primera vegada que acull una cursa puntuable d’aquest mundial. “Després que Carles Checa guanyés el títol el 2011, va ser la primera persona que ens va demanar que organitzéssim una prova a casa”, explica el director del Circuit, Joan Fontseré, ben cofoi per poder incloure per fi en el programa curses de quatre Mundials diferents: F1, MotoGP, ral·licròs i ara aquest de SBK.

“Als aficionats l’espectacle els agradarà moltíssim, perquè podran viure les curses amb una proximitat com poques especialitats permeten. El pàdoc estarà obert a tothom, els premis s'entreguen enmig de la gent, i els pilots poden interactuar a l’estil del que veiem a la NASCAR americana”, comenta l’expilot Ricky Cardús, un dels promotors de la prova.

Aquí les Superbikes no tenen la mateixa tirada que en altres països, tot i els excel·lents resultats de Checa com a pilot oficial de Ducati, o el subcampionat que va obtenir Rubén Xaus amb la mateixa marca el 2003.

En alguns indrets com Anglaterra, Alemanya o França l’assistència d’espectadors als circuits i les audiències televisives superen la MotoGP. Per donar embranzida a la disciplina a l’Estat, Dorna –que és l’empresa encarregada de l’organització i explotació també d’aquest campionat– fa una producció televisiva gairebé al mateix nivell que la MotoGP, i fa possible que a Catalunya les curses puguin ser seguides des de cinc cadenes diferents. L'última plataforma incorporada és l’OTT de la Liga Sports, que oferirà gratuïtament i en directe totes les curses i entrenaments.

Jonathan Rea torna a ser el gran favorit una vegada més. L’anglès, que corre per l’equip català/japonès Kawasaki Racing Team –amb base a Montmeló, al polígon que hi ha a tocar del Circuit–, té el rècord de títols (5, tots consecutius), victòries (168) i punts en la història de les SBK. La moto que porta, l’excel·lent Ninja ZX-10 RR, és pràcticament idèntica a la de l’any passat, quan la van adaptar profundament als canvis importants que hi va haver al reglament tècnic.

“Haurem d’estar molt pendents de les Yamaha, que s’han reforçat moltíssim per a aquesta temporada”, comentava dilluns Guim Roda, el team manager del KRT, tot just després que el turc Toprak Razgatlioglu fes el millor temps dels tests de pretemporada a Phillip Island amb la moto japonesa, millorant fins i tot els registres del seu company, l’holandès Michael van der Mark, que el 2019 va guanyar quatre curses. Però l’endemà Rea va recuperar l’estatus habitual amb la Kawasaki.

Caldrà comptar també amb les Ducati, amb pilots experts com Scott Redding o Chaz Davies; o amb les BMW que tenen l’experimentat Tom Sykes com a cap de files. També haurem d’estar pendents de les Honda, amb Alvaro Bautista –que l’any passat va llençar un títol que tenia a la butxaca amb Ducati– i Leon Haslam; però, com diu Roda, “patiran una mica al començament perquè hauran d’adaptar-se a una moto totalment nova”.

Per homologar la CBR1000RR-R per competir han fet una sèrie limitada derivada de la RCV213V-S de Màrquez als Grans Premis. I és que, tot i que les SBK estan a un esglaó inferior a les MotoGP, segons Cardús “els seus temps per volta són menys de quatre segons més lents, depenent dels circuits”. Per això les curses d’aquest Mundial estan plenes d’expilots de la divisió d’honor del motociclisme.

Hauríem de patir per l’estat de Marc Màrquez?

El pròxim cap de setmana començarà el campionat de MotoGP a Qatar. El circuit de Losail ha sigut l’escenari dels últims tests de pretemporada i, com a Sepang, les Yamaha han tornat a marcar els millors temps i han fet evident una gran millora en comparació amb la temporada passada. En canvi, el rendiment de les Honda ha estat lluny de les motos de la marca dels diapasons creuats, com a Malàisia.

Màrquez, a tres dècimes de Morbidelli, ha sigut el millor entre els de l’ala daurada. La seva moto és tan crítica com sempre, i per millorar el crono va haver de recórrer a la versió del 2019, cosa que ha fet saltar les alarmes a HRC. El de Cervera encara s’està refent de l’operació d’espatlla que li van fer aquest hivern. “Afortunadament, aquesta intervenció tenia menys complicacions que la de l’any passat”, explica el Dr. Xavier Mir, que és qui porta el pilot català.

Tot i això, el multicampió mundial no acaba d’estar content. Clar que mai ho està i acostuma donar poques pistes als rivals. I quan en dona, de vegades són molt tàctiques. L’any passat també va arribar remugant a Losail, una pista que no estaria entre les predilectes del català, que no sol posar la directa fins que no ha superat aquesta cita de l’estrena. Els rivals farien bé de no refiar-se d’algú tan murri.

La marxa d’Aguilera compromet el futur de la F1 a Catalunya

La renúncia de Vicenç Aguilera com a president del Circuit que hem sabut aquesta setmana no és una bona notícia. Oficialment Aguilera ha deixat el càrrec a petició pròpia i per motius personals, però a ningú se li escapa que el desgast que han portat mesos de duríssimes negociacions per obtenir la renovació de la F1 i la voluntat d’estendre l’acord per més anys han tingut un pes específic en la decisió.

Aguilera ha sigut el millor president que ha tingut el Circuit. Durant els nou anys que ha exercit el càrrec, la pista ha assolit el seu nivell d’excel·lència esportiva més alt, amb els millors programes de més de tres dècades d’història. La seva inqüestionable passió pel motor, però sobretot els seus coneixements tècnics, ha donat solidesa a la seva feina.

Aquest enginyer va heretar la mà esquerra de Sebastià Salvador per negociar primer amb Ecclestone, i després amb els seus substituts, els successius contractes de la F1 i també de MotoGP. Aguilera ha acreditat molta diplomàcia. Però fins i tot la seva infinita paciència ha arribat al límit a causa dels insalvables entrebancs que, sobretot, ha trobat a l’hora d’obtenir el consens entre els membres d’un govern dividit que, o bé per indecisions o bé per una voluntat manifesta, han impedit que el seu projecte pogués seguir el full de ruta dibuixat.

Abans de la seva arribada al Circuit, el perfil dels seus antecessors havia tingut un caràcter més polític que tècnic. Veurem a quins criteris obeeix ara el de la persona que l’ha de succeir, que, d’entrada, s’haurà de guanyar el crèdit de Liberty Media o de Dorna.