Quin tipus de cotxe híbrid em compro?

Els cotxes híbrids són la millor solució possible a la mobilitat sostenible en aquest moment. Probablement, en uns deu o vint anys veurem com els carrers i carreteres del país s’omplen de cotxes elèctrics i d’hidrogen, però en aquest moment encara no poden competir amb els cotxes de combustió maridats amb un propulsor elèctric, ja que la xarxa de recàrrega i les xifres d’autonomia no són prou atractives per al gruix dels compradors.

Entre els cotxes híbrids, en podem diferenciar de tres tipus: semihíbrids, híbrids convencionals i híbrids endollables. Els semihíbrids o microhíbirds, també anomenats mild hybrids, no serien híbrids a l’ús, sinó cotxes de combustió convencionals amb un sistema de 48 V que els ajuda a iniciar la marxa o allibera el motor tèrmic d’algunes funcions com l’aire condicionat o la ràdio, però que no pot fer anar el cotxe per si sol. Ara bé, moltes marques aposten per aquest tipus d’hibridació, sobretot ara que de moment gaudeixen de l’etiqueta ecològica de la DGT.

Dins dels híbrids pròpiament dits podem diferenciar els endollables, també anomenats plug-in o PHEV, amb autonomies totalment elèctriques de 50 quilòmetres o més i que poden rebre l’etiqueta de zero emissions, i els híbrids convencionals, que necessiten bateries de liti més petites, s’alimenten de la mateixa energia cinètica del vehicle (no cal patir per endollar-los enlloc) i poden funcionar en mode de zero emissions en algunes situacions de conducció, i que resulten sensiblement més barats que els híbrids endollables o plug-in.

En aquest sentit, el pressupost marca una part important de quin vehicle s'ajusta més al que podeu buscar, i la llista dels 5 millors cotxes híbrids que vam provar el 2019 us pot servir d'ajuda. Personalment, els cotxes endollables em semblen la millor solució tècnica en aquest moment, però el preu els allunya de la majoria de butxaques del país.

Un cop hem resolt breument les diferències entre els tipus de cotxes híbrids que es venen actualment al mercat (també hi ha cotxes que funcionen amb combustibles fòssils menys contaminants com el GLP o GNC, però mai els podem anomenar híbrids), ens podem aventurar a aconsellar que sempre és preferible comprar un híbrid o híbrid endollable abans que un semihíbrid, i és per motius de consum i emissions.

SUV o familiar?

Des de fa una colla d’anys els SUV o totcamins s’han fet una tendència comercial que ha arribat per convertir-se en el nou paradigma del mercat. Els SUV, crossover o totcamins ja són els líders del nostre mercat; han eliminat els monovolums tradicionals i ja fan perillar les berlines i sedans de tipus turisme convencionals.

L’únic segment que ha resistit l’envestida dels SUV al Vell Continent han sigut els cotxes de tall familiar, també anomenats break, ranxeres o Sport Wagon, entre altres. Curiosament aquest tipus de carrosseries tan populars a Europa mai ha acabat de conquerir els mercats americà i asiàtic.

Per realitzar aquesta comparativa hem analitzat dos cotxes híbrids tradicionals d’origen japonès, el Toyota Corolla Touring Sports i el Subaru Forester Eco Hybrid. Anem a pams: el Toyota Corolla TS utilitza un sistema híbrid que marida un motor de gasolina de quatre cilindres amb un propulsor elèctric per oferir una potència total combinada de 184 CV, mentre que el Subaru Forester Eco Hybrid utilitza un propulsor de gasolina tipus bòxer i un motor elèctric per oferir una potència total de 150 CV. Tots dos vehicles japonesos utilitzen un canvi automàtic de tipus CVT, un sistema que no acaba d’enamorar els puristes però que ofereix un bon rendiment i un funcionament suau, senzill i fiable.

Un dels problemes afegits dels cotxes híbrids és el seu lleuger sobrepès, ja que la mecànica específica i les bateries de liti aporten un extra important en aquest sentit que cal saber distribuir i contenir. Així doncs, el Toyota Corolla TS pesa 1.445 quilos mentre que el Subaru Forester Eco Hybrid arriba als 1.739, un pes sorprenentment contingut tenint en compte que disposa d’un sistema de tracció integral o 4x4 (el Toyota només té tracció davantera) i unes mides d’amplada i alçada sensiblement superiors a les del compacte de Toyota.

El Corolla TS és un cotxe amb un comportament molt més esportiu que no pas el Subaru Forester Eco Hybrid. En carreteres revirades i ritmes àgils un turisme és molt més útil, dinàmic i agraït que no pas qualsevol SUV, que només supera netament els turismes de tall familiar quan sortim de l’asfalt i en condicions meteorològiques adverses, sobretot si el cotxe disposa d’un sistema de tracció total com en el cas del Subaru.

Pel que fa a la batalla pels consums i emissions (element cabdal en un cotxe híbrid), amb el Toyota Corolla TS vam obtenir una mitjana de consum de carburant de 6,6 litres cada 100 quilòmetres, mentre que el Subaru Forester Eco Hybrid s’enfila fins als 8,3 litres de consum de carburant. Els SUV o totcamins pesen més i tenen un coeficient aerodinàmic pitjor que el d’un turisme convencional, i això fa que els consums dels SUV siguin més elevats que els d’un turisme convencional de tall familiar. A la llarga, que pesin més també fa que desgastin els neumàtics una mica abans, i cal recordar que els neumàtics que demana són més cars. També cal tenir present que el cost de les revisions i recanvis dels totcamins són més elevats que no pas els d’un turisme convencional.

Pel que fa a la capacitat de càrrega dels dos cotxes, sobta descobrir que les coses no sempre són el que sembla. El Subaru Forester Eco Hybrid presenta una capacitat de maleter de 509 litres, mentre que el Toyota Corolla TS –atenció!– arriba als 580 litres de capacitat, tot i que les formes de la seva carrosseria són una mica més limitades que no pas les del SUV.

Si ens ajustem a criteris estrictament objectius (potència, preus de compra, recanvis i manteniment, consums, prestacions, capacitat maleter), podem concloure que l’elecció racional i correcta hauria de ser la d’un turisme de tall familiar, sobretot si vivim en un entorn urbà.

Ara bé, els SUV o totcamins tenen un avantatge estratègic sobre els turismes convencionals, i és que són més alts i, per tant, més ergonòmics: faciliten l’entrada i sortida de persones amb diversitat funcional, de persones grans o amb mals d’esquena, i sobretot la col·locació dels infants en els sistemes de retenció es fa d’una manera més senzilla i natural, sense haver de recórrer als contorsionismes. Carregar el maleter també és més senzill i pràctic en un SUV, i requereix menys esforç físic. Per acabar, el fet de proporcionar una posició de conducció més elevada suposa un plus de confiança i sensació de seguretat per a molts conductors.

Conclusió

Al final la decisió de comprar un tipus de cotxe o un altre dependrà molt de les prioritats, gustos i necessitats de cada conductor. Indubtablement, els compradors residents en zones urbanes haurien de prioritzar la compra de turismes familiars, ideals per moure’s per la ciutat i fer viatges per autopistes, mentre que el SUV –més car, amb manteniments més costosos i consum de carburant més elevat– hauria de ser el més adequat per a aquells compradors que realment surten de l’asfalt o que per motius de mobilitat o familiars prefereixin l’ergonomia d’aquests vehicles.