Nou Audi Q2: el trapella de la família

"Quin Audi és aquest? Em semblen tots iguals…" És una de les frases que a vegades m'han dit en veure un cotxe de la marca dels quatre anells aparcat al garatge. I és ben cert que per a algú no expert, o a qui no li agradin gaire els cotxes, la marcada fisonomia familiar de tots els models de gamma dels d'Ingolstadt pot donar lloc a algun tipus de confusió.

Amb el nou Q2 això no resulta tan evident. O, com a mínim, sembla menys Audi que la resta d'Audis. Sí, continua tenint una gran calandra al frontal, però en la visió general té detalls força diferenciadors i que el fan únic.

Tot i estar basat en la mateixa plataforma que el Seat Arona o el Volkswagen T-Roc, des de la primera presa de contacte que vam tenir amb aquest model, de la mà de Sergio Domínguez, el cotxe sembla més gran del que resulta que és. Un cop posat al costat dels seus rivals de segment, es veu que no és així, i ja queda absolutament contrastat quan es tracta de fer seure a les places posteriors tres adults.

Enfocat clarament a un públic més jove –i que acabarà d'aconseguir el pròxim Audi A1–, l'Audi Q2 compta amb unes tonalitats de color més llampants i que poden fer contrast amb el guarniment del pilar C. Al frontal hi presideix la característica calandra d'Audi, acompanyada aquesta vegada per uns fars que doten el model d'un cert aire trapella.

El lateral presenta una línia de cintura força alta, que ajuda a donar un 'look' esportiu al conjunt en fer que les finestres siguin més petites, tenint en compte l'alçària del cotxe. En canvi, la part posterior ens sembla la part més encertada del conjunt, té un 'je ne sais quoi' que recorda altres models de la marca de generacions anteriors.

Interiors

Sens dubte, som dins d'un Audi: uns fabulosos seients de cuir de color gris ens acullen amb un gran confort. El tauler recorda el de l'Audi A3 que vam provar fa uns mesos, i bona part de la culpa la tenen els difusors de l'aire condicionat rodons i amb una mecànica d'ajustament que convida a jugar-hi mentre esperem que el semàfor es torni verd.

A diferència de l'A3, la gran pantalla del sistema d'infoentreteniment no es pot amagar i queda sempre exposada, cosa que pot donar lloc a confusió pensant que ens hem oblidat una tauleta.

El Q2 de la prova equipa el 'virtual cockpit' idèntic al de la resta de models d'Audi. Resulta molt vistós i fàcil de llegir, i poder comptar amb els mapes de Google Earth a tota pantalla és tot un espectacle. De tota manera, continuem pensant que cal potenciar la possibilitat de personalització, com ara les fonts de la tipografia i els colors. Creiem que seria una bona opció que agradaria als amants de les noves tecnologies.

Com que es tracta d'un SUV de segment B, cal ajustar preus, i el Q2 n'escapa. Tot i que a diferència de l'Arona de fa unes setmanes, la part superior del taulell és de plàstic tou, la part baixa no, si bé no desllueixen en absolut i presenten un ajustament impecable. Els guarniments de porta són tots de plàstic dur, i força propensos a rebre marques i ratlles pel que vam veure quan vam anar a buscar el cotxe, que amb els 10.000 quilòmetres que portava ja n'hi havia alguna.

Un detall que no ens va acabar de convèncer és el poc espai que hi ha per deixar les claus, la cartera o el telèfon mòbil si l'endollem amb l'USB. Tot ho hem de dipositar a l'espai reservat per portar dos gots, ja que fins i tot l'espai de sota el reposabraços central està ocupat pel sistema de càrrega sense fil del telèfon, una sort per als qui tinguin un dispositiu compatible.

Amb unes mides pràcticament calcades a les de l'Arona, fins i tot abans de fer-hi seure tres adults, ja sabem que la cosa no s'acabarà bé. En efecte, val més considerar-lo un vehicle de quatre places, ja que si ens plantegem un viatge els ocupants es recordaran de nosaltres durant molt de temps. Així doncs, la plaça central queda relegada per a un ús ocasional i per als més menuts de la colla.

Motor i prestacions

És tot un detall que Audi, fidel a la seva tradició Quattro, hagi decidit incloure en algunes motoritzacions del Q2 la possibilitat de disposar del seu sistema de tracció integral.

En aquesta ocasió ens han cedit el motor d'accés de gasoil. Un 1.6 TDI de 116 CV i 250 Nm de parell associat a la ja coneguda caixa de canvis de doble embragatge DSG i que només podem escollir amb tracció davantera.

El maridatge que fan motor i caixa de canvi realment és digne de menció, ja que la caixa DSG s'encarrega de tot absolutament i amb una rapidesa envejable. Gràcies a aquesta caixa no haurem d'estar pendents de mantenir el motor en el rang de revolucions òptim i amb més parell.

Realment en un ús diari no sembla que el petit motor tingui només 116 CV i es defensa molt bé a l'hora de moure amb facilitat tot el conjunt, ja que es un motor molt progressiu i amb una xifra de parell força constant durant tot el rang de revolucions.

El Q2 equipava la suspensió regulable electrònicament, i això permet en el mode Dynamic que el Q2 vagi molt ben equilibrat a la carretera, mentre que en el mode Comfort es transforma en tota una catifa voladora i devoradora de quilòmetres.

A tot aquest confort de marxa hi ajuda i molt la realment bona insonorització de l'habitacle, tant de soroll de rodament dels neumàtics com del vent mateix. Està dos graons per sobre d'un Arona i no ha d'envejar res al seu germà gran Q3.

Parlant ara de les xifres de consum, tal com hi estem acostumats les anunciades pels fabricants no tenen gaire a veure amb les obtingudes amb l'ús diari i mixt a què ha sigut sotmès. La marca ens anuncia uns 4,3 litres per cada 100 quilòmetres en ús combinat, i vam tornar-lo a la concessionària amb una mitjana pròxima als 6 litres, que ens va semblar força bona.

Conclusió

Ens trobem amb un Audi d'accés a la marca, que destaca en acabats, insonorització i equipament (passant per caixa) davant la seva competència, però això alhora juga contra seva, ja que segons el configurador de la marca el preu passa dels 31.960 euros que costa el model base amb l'acabat Design Edition als 47.335 euros amb tots els extres equipats, un preu que realment ens fa plantejar si no val pas la pena optar per un cotxe de segment superior d'una altra marca generalista. Per als qui els preu no els espanti, s'emportaran un cotxe diferent, cridaner, silenciós i amb un consum contingut.