Primer Seat ens va presentar l’Ateca al competit segment dels SUV compactes, on el Nissan Qashqai regna amb mà de ferro des de fa una pila d’anys. Els de Martorell han sapigut posicionar-se entre els millors valorats del segment oferint les dues coses que millor saben fer: en primer lloc una molt bona relació qualitat-preu i possiblement on més destaquen, el dinamisme. Des de les primeres proves l’Ateca ens ha demostrat que qui busqui un temperament i tacte esportiu sense rebutjar a les bondats que ofereixen els SUV, podia confiar en els Seat.

La segona incursió de Seat al terreny SUV ens porta el nou Arona, un totcamí del segment B (els ja no tant petits utilitaris) disposat a convertir-se en un gran aliat dins de les ciutats, on cada cop més els ajuntaments ens regalen obstacles en forma de guals, grans voreres, sotracs de tota mena o manca de manteniment en el paviment i fan que la gent opti cada cop més per vehicles amb la suspensió més alta i tova. Novament, Seat arriba al segment amb una forta competència, ja que models com el Nissan Juke, el Peugeot 2008 o el Mazda CX-3 porten força temps consolidats al mercat.

Així doncs, partint de la base del flamant nou Seat Ibiza, i fent ús de la mateixa plataforma MQB A0 (utilitzada per tot el grup VW al segment d’utilitaris) Seat ho tenia senzill per assaltar el segment.

Detalls exteriors

No hi ha lloc al dubte dels seus orígens: l’Arona mostra una fisonomia molt similar a l‘Ibiza (com l’Ateca s’assembla al León), uns grups òptics davanters petits i amb tecnologia Full LED l’hi atorguen el ‘look’ de família, però amb unes geometries de les línies de disseny molt més contundents i robustes, un capó més quadrat i marcat i un gran para-xocs davanter, que en el cas de l’acabat FR compta amb una reixeta de rusc d’abella de grans dimensions.

Una de les novetats en la gamma Seat i que estrena l’Arona, es la possibilitat d’escollir el sostre el contrast amb la resta de la carrosseria. L'acabat FR proposa dues alternatives al color base (negre o gris) mentre que als models estàndard de la gamma podem optar també per una tonalitat de color taronja. El sostre té la característica de tenir quatre protuberàncies longitudinals, que donen un aspecte més totterreny al conjunt.

Un altre detall de disseny és la prolongació de les motllures de guarniment de les finestres fins al pilar C, on es pot llegir la inscripció “X” en honor a la nomenclatura que va estrenar el León X-Perience, la variant ‘crossover’ del compacte familiar.

A la part posterior, trobem unes proteccions de plàstic en tonalitats negres i gris en l’acabat FR, que donen un aire més “all-terrain” al conjunt, i rematades en aquesta versió FR amb dues cues d’escapament cromades de forma simètrica, que porten al engany, ja que com en el cas del Ibiza, i en tantes altres marques on s’ha posat de moda, no deixen de ser unes sortides falses, i que tant poc ens agraden.

Un interior molt familiar

Qui sigui una mica observador, o fins i tot a l’hora de decidir entre el Ibiza i l’Arona en un concessionari, podrà comprovar com tots dos models comparteixen el taulell i que tanmateix recorda al del Toledo.

Que vol dir això? Doncs que tot i comptar amb unes línies molt sòbries, ens trobem amb un taulell amb una bona qualitat d’ajustos, però que presenta en la seva totalitat plàstics durs, a excepció del acabat FR de la prova, que duu una motllura símil de cuir que embolcalla la pantalla de 8 polzades del sistema d’infoentreteniment. Val a dir que la unitat de prova no presentava sorolls de cap tipus per aquest fet, però qui vingui d’un Ibiza d’anterior generació, trobarà un lleuger pas enrere en qualitat percebuda al no comptar amb cap zona de plàstics tous.

No és l’únic fet que ens mostra què s’ha retallat al dissenyar l’interior, on destaca l’absència de llum a la guantera, d’agafadors al sostre, de la llum de cortesia a les places posteriors i el més significatiu, prescindir del sistema de regulació d’alçada dels cinturons del davant. Són petits detalls, que de ben segur han estat objecte d’estudi per la marca per veure si són determinants a l’hora d’adquirir el vehicle, però han suposat un estalvi a l’hora de desenvolupar el model.

Tot i aquestes mancances, torno a destacar que l’interior presenta una gran qualitat d’ajustos, un disseny força encertat on la nova pantalla de 8 polzades sense botons sembla gegant, i que gràcies a l’elegant guarnit de sostre negre i els sensacionals seients opcionals entapissats en cuir i pell girada, destil·la una molt bona qualitat percebuda.

Tot i mantenir la majoria de mides del seu germà Ibiza, l’Arona dona més sensació d’amplitud gràcies a la major alçada lliure amb el sostre. L’espai per als ocupants de les places posteriors es més que suficient per a les cames tot i com era d’esperar, dur tres persones al darrere queda relegat a desplaçaments curts. El maleter es uns 35 litres més gran que al Ibiza, arribant fins als 400 litres, 1.280 si decidim abatre el respatller asimètric de les places posteriors.

150 CV en un SUV urbà?

Si una cosa ha caracteritzat sempre als models de la casa de Martorell, és el seu bon compromís entre dinàmica i comoditat, i ara fins i tot encara més amb la nova definició dels acabats FR, no tan radicals com ens tenien acostumats fa uns anys i amb la polivalència de poder escollir-lo amb diferents motors. Així doncs, l’Arona no havia de ser menys.

Val a dir, que a cap versió de l’Arona podem configurar-hi un sistema de tracció integral 4x4, ja que aquest SUV està enfocat molt clarament a un ús urbà i a esporàdiques sortides fora del asfalt per pistes llises, amb la tranquil·litat de no donar cap cop als baixos per la major alçada de la carrosseria. Tampoc hi trobem cap ruleta de selecció de mode de conducció, com si té l’Ateca fins i tot en les unitats de tracció al eix davanter. Així doncs tots els Arona són de tracció davantera.

La unitat triada per a la prova equipa el nou motor de 150 CV de potència amb desconnexió de cilindres en cas de poca sol·licitud de càrrega, fet que ens permet deixar la mitjana de consum en un ús mixt després de la prova en uns raonables 7 litres cada 100 quilòmetres.

El motor es caracteritza per un comportament molt suau i progressiu, ajudat per un parell des de baixes voltes ens ajuda a no dependre en excés de la caixa de canvis de 6 relacions a l’hora de guanyar velocitat, presentant unes bones recuperacions. Això sí, li podria exigir una mica més de “caràcter” al tractar-se del acabat FR, però tot i això els 150 CV mouen amb molta alegria al petit Arona i ens permetran sortir de viatge carregats sense patir per una manca de prestacions.

En enfilar els revolts, es nota que no es tan àgil com un Ibiza en igualtat de condicions, però es defensa força bé. Les grans llandes opcionals de 18 polzades ajuden a no perdre motricitat, però no acaben de reeixir a l’hora d’absorbir irregularitats per part de la suspensió. Al contrari que altres models de la marca, la suspensió no és tan seca i permet rodar sense gaires preocupacions sobre ferm en mal estat, o guals. Això es degut que aquesta vegada al acabat FR no s’opta per baixar la carrosseria, sinó que s’ha optat per una suspensió pilotada que ens permet escollir la seva duresa.

Conclusió

En definitiva, Seat ha tornat a fer el que sap fer; de la base d’un bon model ha creat un altre segment on s’espera una forta demanda per part del públic, ha tingut temps d’analitzar a la majoria de la seva competència, de conèixer millor el que busquen els potencials clients i, com no, donar el seu toc personal convertint a l’Arona en possiblement el millor SUV B a nivell dinàmic.