Ho he de reconèixer: l’Audi A5 sempre m’ha agradat. De fet -i és una qüestió personal- crec que l’A5 és l’obra de maduresa del genial italià Walter da Silva (el pare de models tan bonics com els Alfa Romeo 156, 147 o el Volkswagen Scirocco, entre altres) i probablement un dels Audi més bonics i elegants de tots els temps.

Estèticament l’Audi A5 ha rebut un “restyling” els darrers mesos, que inclou una renovació tecnològica i estètica que resulta de la incorporació de nous grups òptics, una calandra encara més gran i l’estandardització del disseny del frontal seguint el llibre d’estil dels d’Ingolstadt.

I vet aquí una primera paradoxa: podem entendre que Audi busqui certa homogeneïtzació entre els models de la seva gamma però amb aquesta tendència estètica corren el risc de restar la personalitat pròpia de l’A5, un model que va néixer com diferent dins la gamma i que les posteriors actualitzacions estètiques han anat homogeneïtzant, i al meu parer, restant l’essència original.

On l’A5 encara conserva tot el seu encant i magnetisme estètic és en la vista lateral i de tres quarts posterior. L’A5 es veu llarg, baix i ample (i realment ho és, amb unes mides de 4’7 metres de llarg) i la seva estètica manté el magnetisme del model original de Walter da Silva.

El pilar C -que va del sostre fins al maleter- té un angle de caiguda pràcticament perfecte, que dialoga amb una línia de cintura elevada i unes nervadures laterals poc marcades però existents que conflueixen sobre la línia del maleter, que aporta la dosi de volum necessari per equilibrar el llarg capó de l’A5.

La nostra unitat de prova, pintada d’un preciós color verd, equipava el paquet estètic “S Line”, que amb un sobrecost de 3.240 euros inclou unes generoses llandes de dinou polzades, sistema d’ajuda a l’aparcament, grups òptics dotats de tecnologia LED i seients esportius .

I com gran novetat d’aquesta nova generació, la possibilitat de disposar d’una pantalla central de 12’3 polzades (Audi virtual cockpit), disc dur de 10 GB i un navegador MMI amb una pantalla central de 8’3 polzades -les de sèrie són de 5 polzades-.

A més, la nostra unitat disposava d’un carregador inalàmbric per mòbils compatibles sota el reposabraços i d’un punt d’accés a Internet 4G gràcies a una targeta SIM integrada. Un ampli desplegament tecnològic que eleven -i molt- el preu base de 43.000 euros de la nostra unitat de prova.

Val a dir també que Audi ha fet un important salt endavant en l'apartat de seguretat, ja que aquesta nova generació de l'A5 també incorpora de sèrie l'assitent de sortida de carril "Audi lane assist", control de creuer adaptatiu i l'assitent de conducció en embussos. Cal sumar-hi els ja coneguts "Audi park assist", l'alerta de sortida de vehicle "exit warning" i els "collission assist"i "Audi pre sense", que configuren un cotxe cada cop més proper a la conducció autònoma.

Un habitacle condicionat per l’estètica

La primera cosa que detectem al pujar dins l’A5 és que la posició de conducció és realment baixa i ens obliga a anar molt estirats, amb les cames poc flexionades. Una postura molt dinàmica i esportiva -que personalment m'encanta- però que pot ser incòmode per alguns compradors.

I és que l’A5 presenta alguns inconvenients derivats de la pròpia fisonomia del cotxe, que potser alguns usuaris poden considerar rellevants. En primer lloc cal baixar molt per accedir a l’habitacle, i les persones amb dificultats de mobilitat (ja sigui per edat, mals d’esquena, genolls o simples esquinços de tormell) pateixen una mica per accedir a l’habitacle.

L’altre gran inconvenient de l’A5 és l’accés a les places posteriors, ja que l’espai entre el seient davanter reclinable i la porta és més aviat escàs: oblideu-vos d’aquest cupè si heu d’encabir infants en cadiretes.

Tanmateix, Audi ja té la solució per aquelles persones a les que els suposi un problema important l’habitabilitat i accessibilitat del cupè: la versió A5 Sportback, amb cinc portes i més capacitat i accessibilitat.

Mecànica

L’Audi A5 pot associar-se a un motor dièsel 2.0 TDI o dos de benzina de 252 i 354 cavalls (aquest darrer reservat per la versió S5). La particularitat de l’A5 és que els motors es col·loquen en posició davantera longitudinal -és a dir, al llarg del capó- i sempre per darrera de l’eix davanter per millorar el repartiment de pesos del cotxe i la seva resposta dinàmica.

La nostra unitat de prova equipava un motor 2.0 TDI de quatre cilindres que erogava 190 cavalls de potència associat a un canvi automàtic de doble embragatge i set velocitats S tronic, que enviava la potència a les rodes davanteres (també existeixen variants amb la tracció integral Quattro).

Una de les novetats més sorprenents de la nova generació de l’A5 és el fet que el paquet “S line” no incorpori una suspensió esportiva específica: segons els d’Ingolstadt, la majoria dels seus clients volen un cotxe amb aparença esportiva però amb un tacte suau i còmode, i en aquesta equació no hi figura la possibilitat de tenir una suspensió dura o seca.

Tot un turisme disfressat d’esportiu

I és que el tarannà i el comportament de l’A5 no és gens esportiu, ni ho vol ser. És un vehicle ideal per realitzar grans viatges a velocitats elevades amb bones xifres de consum amb gran comoditat, però en cap moment arriba a ser un vehicle de tall esportiu, ni tan sols massa dinàmic.

L’A5 incorpora el sistema de modes de conducció Audi drive select, que permet escollir entre cinc modes de conducció diferents anomenats “Efficiency”, “Confort”, “Auto”, “Individual” i “Dynamic”, que varien la duresa de la direcció i la resposta del motor amb la gestió del canvi S tronic de set velocitats.

Però tot i que seleccionem el mode “Dynamic” o personalitzem el mode “Individual” l’Audi A5 no es mostra en cap moment com un cupè rabiós amb ganes de devorar l’asfalt, si no com una berlina de tall més o menys esportiu i prou ràpida en la resposta al pedal de l’accelerador.

Tanmateix, l’A5 mostra un gran aplom si imprimim un ritme àgil, gràcies a la seva amplada, a la distribució de pesos del cotxe i al centre de gravetat realment baix del cotxe. Ara bé, aquest aplom i seguretat en les reaccions és especialment apreciable en les autopistes o carreteres ràpides, l'escenari favorit del bonic cupè d'Ingolstadt.

Conclusió

L'A5 és un cupè ideal per aquells compradors que busquen un vehicle "premium" i d'estètica esportiva però sense renuniciar al confort de marxa d'una berlina convencional i que no necessitin utilitzar les places posteriors de manera habitual.