Els meteoròlegs anunciaven l’arribada d’un temporal que, segons deien, podia deixar unes quantitats de precipitació acumulada absolutament espectaculars. La situació era tan extraordinària que fins i tot li van posar nom: Gloria. He de reconèixer que soc força aficionat a la meteorologia, de manera que m’agraden aquests fenòmens adversos... tot i que en aquest cas va ser excessiu i va fer força mal.

Però més enllà de les qualificacions de l'episodi, el cert és que el destí (o el calendari) va fer que el Gloria coincidís amb la prova d’un cotxe molt especial, i un dels pocs candidats a superar un temporal d’aquestes característiques sense gairebé ni despentinar-se: la Ford Ranger Raptor. Es tracta de la versió més radical de la pickup Ranger, una de les camionetes més venudes a Europa i que té com a inspiració la mítica F-150.

Ara bé, a diferència dels mercats on es ven la F-150 –com per exemple l’americà, on és habitual que aquests models siguin encara més grans i disposin d’enormes motors V8 de gasolina–, Ford ha optat per comercialitzar al nostre mercat una versió més “continguda”, si és que en algun cas es pot definir amb aquest adjectiu al vehicle que ens ocupa en aquesta prova.

Així doncs, ho tenim tot: una de les camionetes més radicals que podem comprar actualment, un motor dièsel de 213 CV i uns impressionants 500 Nm de parell, unes aptituds 4x4 espectaculars i un temporal meteorològic que empitjora les condicions per a tothom, però les posa exactament allà on es mou amb més comoditat la Ford Ranger Raptor.

DISSENY EXTERIOR

Si poséssim la Ranger Raptor al costat d’una Ford F-150 Raptor –o al costat d’altres bèsties americanes com la Dodge RAM o la Chevrolet Silverado– veuríem una diferència notable pel que fa a les mides. Podria dir que veuríem petita la Ranger, però el que passaria realment és que veuríem enormes les altres camionetes.

I dic que no seria possible veure petita la Ranger perquè a ningú se li acudiria pensar que una pickup de 5,37 metres de longitud, 2,03 d’amplada i 1,87 d’altura és petita, oi? Si eliminem els monstres de sis metres de longitud de la equació i hi sumem una Ford Ranger normal com la que podem comprar a qualsevol concessionari de la marca, passaríem a veure la Raptor com el que realment és: una bestialitat. Pel que fa a les mides, on més es nota la diferència respecte el model estàndard és a l’amplada, que es veu augmentada en 17 centímetres.

La Ranger Raptor resulta impressionant des de qualsevol angle, tot i que la seva vista frontal és la més imponent amb diferència. El capó està molt elevat i en una posició molt plana, però qui s’emporta tot el protagonisme és l’enorme calandra frontal, que al seu interior disposa d’unes enormes lletres que formen la paraula “Ford” (inspirades en les de la F-150 Raptor). I als seus laterals hi trobem els mateixos fars de xenó i les llums diürnes de la versió normal, però que aquí semblen diferents degut a l’enorme amplada del vehicle.

A la part inferior ens trobem amb un para-xocs molt elevat, que incorpora els fars antiboira i dos ganxos per remolcar objectes de fins a 4.635 kg. A més, la defensa davantera està dissenyada per afavorir les cotes tot terreny, ja que l’angle d’atac se situa en 32,5 graus. Abans de comentar el lateral, una dada: el protector dels baixos i el càrter està fabricat en acer d’alta resistència de 2,3 mm de gruix, un 60% més que el de la versió normal.

La vista lateral delata que es tracta d’un vehicle enorme, no només per la seva longitud sinó per les seves formes. Tot i que estèticament és la zona menys recarregada de totes i té unes línies de disseny força rectes, el cert és que el protagonisme aquí se l’emporten les rodes de 17 polzades. Curiosament les llandes s’arriben a veure petites, perquè que el conjunt del vehicle és enorme i perquè els pneumàtics que incorpora de sèrie la Ranger Raptor no són passen desapercebuts. Es tracta d’uns BF Goodrich All-Terrain T/A amb unes mides de 285/70R17, posats a punt específicament per aquest vehicle i que estan qualificats amb l’etiqueta M+S, que els fa aptes per a circular per fang i neu.

La nostra unitat de proves estava pintada amb l’esportiu color Blau Ford Performance, que contrasta a la perfecció amb els detalls negres dels passos de roda, les manetes, les llandes o els esglaons laterals, que no només faciliten l’accés a l’habitacle sinó que han estats dissenyats a consciència per evitar que la pols i les pedres colpegin la carrosseria i permeten mantenir un bon angle ventral de 24 graus i una altura lliure al terra de 28,3 centímetres.

A la part posterior ens trobem amb la clàssica caixa d’una camioneta, que en aquest cas disposa de barres superiors i fins i tot un endoll de 12V al seu interior. La part inferior del para-xocs disposa d’una barra de remolc que té una capacitat de 2.500 kg, mentre que els dos ganxos que es troben als laterals poden arrossegar fins a 3.863 kg.

De la mateixa manera que a la part frontal, el para-xocs es troba en una posició força elevada per permetre un angle de sortida de 24 graus, però en aquest cas la major amplada no resulta tan espectacular. Sigui com sigui, som davant d’un vehicle enorme, que el mirem per on el mirem resulta imponent i que, a més a més, resulta molt atractiu.

INTERIOR

L’habitacle de la Ford Ranger Raptor és una barreja entre funcionalitat i esportivitat. Com una bona camioneta que és, pren com a base els elements de la Ranger normal i presenta un quadre de comandaments ordenat, amb una pantalla central de 8 polzades que integra el navegador i les funcions multimèdia del sistema SYNC3. A més, a l’equipament hi trobem elements com l’arrencada sense clau, el control de canvi de carril, el reconeixement de senyals amb control de creuer adaptatiu, la frenada d’emergència o la càmera de visió posterior, entre altres elements.

Però, com en qualsevol vehicle desenvolupat per la divisió Ford Performance, hi ha tota una sèrie de detalls que la delaten com la versió esportiva de la gamma. És el cas de la inscripció “Raptor” a la part inferior del volant (així com la tira vermella que es troba a la part superior), les costures en color blau per tot l’habitacle, els seients de cuir i alcàntara –molt còmodes i esportius, per cert– o les lleves metàl·liques i amb bon tacte que accionen el canvi de marxes.

No només es tracta d’un vehicle en el qual podem practicar una conducció off-road extrema, sinó que també podem transportar objectes voluminosos a la seva caixa posterior –la marca afirma que està pensada per carregar eines o fins i tot motocicletes o motos d’aigua– i viatjar amb un total de cinc persones.

Això sí, tot i que l’accés a les places posteriors no és gaire còmode pel fet que la porta és petita i el vehicle està molt elevat, les dues places laterals són més confortables del que es podria pensar. No és el cas de la plaça central, que no acusa en excés la presència del túnel central però sí que es veu perjudicada per un respatller força dur.

MOTOR

Quan un pensa que aquests vehicles acostumen a muntar sota el capó uns impressionants blocs de gasolina amb sis o vuit cilindres i veu que la Ranger Raptor equipa un bloc dièsel amb quatre cilindres, en un primer moment queda una mica decebut. Sí, per a un mercat com el nostre és l’opció més lògica, però tenint en compte que el vehicle és tan extrem no hauria desentonat gaire muntar un motor també extrem.

Sigui com sigui, aquesta decepció desapareix quan ens posem al volant de la Ranger Raptor. En primer lloc perquè el so del motor no és excessiu però tampoc és el típic d’un propulsor dièsel, sinó que resulta fins i tot atractiu. En segon lloc, perquè no és un propulsor dièsel de dos litres qualsevol: és capaç de desenvolupar una potència de 213 CV i un parell màxim de 500 Nm. I finalment, perquè la seva resposta és espectacular en tot el règim de revolucions, ja que disposa de dos turbos, un de geometria variable que actua a baixes revolucions i un altre de fix que ho fa quan el règim és més elevat.

L’encarregada de dosificar aquesta potència és una caixa de canvis que disposa –atenció– de 10 velocitats. Sí, no ho he escrit malament, la Ford Ranger Raptor té un canvi amb una desena de marxes, que a més té un funcionament realment sorprenent. Es tracta de la mateixa transmissió automàtica que equipa la F-150 Raptor, i permet obtenir una acceleració molt contundent quan és necessari o entregar la potència necessària quan les coses es posen complicades. A més, també permet reduir els consums, que en un cotxe d’aquest tipus és quelcom que s’agraeix.

I, parlant de consums, la marca homologa 10,8 litres cada 100 km, una xifra que a la pràctica es pot aconseguir sense problemes si circulem d’una forma tranquil·la. Òbviament, si practiquem un tipus de conducció més agressiu o circulem fora de l’asfalt la despesa de combustible puja, però com a bon motor dièsel que és, tampoc arribem a obtenir unes xifres desproporcionades. A més, convé recordar que el seu pes és de 2.585 quilos. Personalment, trobo que el consum és força ajustat tenint en compte davant de quin tipus de vehicle ens trobem.

DINAMISME

Ja sabem com és per fora la Ranger Raptor i algunes de les característiques que la fan tan especial, sabem que per dins és força còmoda i esportiva, i sabem que el seu motor té moltíssima força. Però encara no sabem com es comporta, i aquest és l’aspecte més important en aquest cotxe.

Aniré al gra: encara s’ha de crear un terreny capaç de fer patir la Ranger Raptor. No importa en quina superfície ens movem, aquesta pickup respon amb una diligència espectacular i una contínua sensació de control.

Abans d’analitzar els terrenys amb més detall, aportaré algunes dades que ens poden ajudar a entendre per què el seu comportament és tan bo: el xassís utilitza acer d’alta resistència, els frens tenen pinces davanteres de dos pistons i discos als dos eixos de 332 mm, i a més disposa d’un diferencial central i tracció total connectable amb els modes 2H, 4H i 4L.

Però si hi ha un element absolutament culpable del seu confort i alhora la seva elevada efectivitat, aquest és sens dubte el sistema de suspensió. En comparació amb un Ranger normal és 51mm més alta, i disposa d’uns amortidors posats a punt pel fabricant FOX de 63,5 mm de diàmetre i que augmenten el seu recorregut en un 32% en el cas de l’eix davanter i en un 18% en el posterior.

I és que un dels elements més sorprenents de la Ranger Raptor és que, a diferència de totes les pickup que hem provat a l’Ara Motor, fins i tot amb la caixa posterior buida i sense transportar cap tipus de pes té una suspensió posterior molt còmoda, homologable a la de qualsevol 4x4. Això es produeix gràcies a un complex sistema de suspensió posterior en espiral amb un braç de Watt integrat, que permet reduir al màxim els moviments laterals dels amortidors.

Es podria pensar que per aconseguir una efectivitat tan elevada en conducció off-road és necessari patir certa incomoditat a l’hora de circular per asfalt, però aquí rau una de les claus de l’èxit de la Raptor: la seva polivalència. Evidentment amb un pes tan elevat i una altura propera als dos metres no es poden demanar impossibles, i el seu comportament en carreteres revirades no escapa de les lleis de la física.

A més, els neumàtics no estan dissenyats per a practicar una conducció d’aquest tipus. Però com que el seu confort de marxa és tan elevat i la suspensió té un tarat tan bo, es pot circular per autopista a la velocitat màxima legal sense que s’apreciï gaire diferència respecte un tot terreny més o menys equivalent.

Ara bé, tan bon punt sortim de l’asfalt començarà l’espectacle. Ford ofereix un total de sis modes de conducció (normal, esportiu, herba/grava/neu, fang/sorra, roca i Baja) que adapten la resposta del vehicle a cada tipus de superfície. Especialment destacable resulta aquest últim mode, posat a punt prenent com a referència el famós Ral·li Baja Desert, i que permet un elevat rendiment off-road a altes velocitats.

Com deia al principi de la prova, el temporal Gloria va deixar registres de precipitació molt elevats, i trobar moments sense pluja per poder fer el reportatge fotogràfic va ser tota una odissea. Això sí, mentre no estàvem fent fotos podíem gaudir d’unes aptituds totterreny espectaculars. Quan la superfície estava plena pedres i roques només calia seleccionar el mode de conducció específic per aquest tipus de terrenys. La resta era realment fàcil, ja que la Ranger Raptor ens ho posava tot molt fàcil i la suspensió aconseguia que fos difícil percebre si realment estàvem circulant sobre un terreny pedregós.

Quan la superfície es complicava més per l’acumulació d’aigua i tot era fang, era realment sorprenent veure com la tracció total i el mode de conducció sobre fang treballaven amb la caixa de canvis i els pneumàtics BF Goodrich per traccionar allà on semblava impossible fer-ho.

I, malgrat tot, per més que les condicions meteorològiques eren adverses i el terreny s’anava complicant de mica en mica, va ser gairebé impossible acostar-se al límit de la Raptor. Si el cotxe hagués pogut parlar, de ben segur que hagués dit que volia més acció, i que en aquelles condicions es trobava com a casa.

Coclusió

Abans de provar la Ford Ranger Raptor em semblava que el seu preu, de 63.050 euros, era excessiu. Ara, després d’haver comprovat que resulta un cotxe tan polivalent i efectiu, la meva percepció és diferent. És indiscutible que continua sent un preu elevat, però a canvi ens emportem una camioneta molt atractiva, potent, còmode, que dinàmicament resulta correcta i que fora de l’asfalt és capaç de vèncer tot un temporal. Potser als Estats Units serà una pickup relativament petita, però aquí és una autèntica bèstia.