Louis Sullivan, el referent de l'Escola de Chicago, va popularitzar un concepte que va inspirar tot un corrent artístic a començaments del segle XX: "Que la forma sempre es supediti a la funció". Aquesta escola d'arquitectes i artistes pragmàtics va rebre el nom de 'funcionalista' i va tenir adeptes del nivell de Mies Van der Rohe i Le Corbusier, que van popularitzar la idea que "una casa és una màquina per viure".

El funcionalisme ha influït durant molts anys els principals dissenyadors de cotxes, que sovint veien retallada la llibertat creativa en virtut de les necessitats específiques i funcionals imposades pels enginyers. No cal anar gaire lluny per veure que els prototips conceptuals que tant ens enamoren als principals salons del planeta s'acaben convertint en models més insípids –o descafeïnats si es vol– que el model original.

La història del BMW X6, però, trenca aquesta dicotomia funcionalista –i potser per això ha estat sovint criticat per bona part de la premsa especialitzada–. Obra del dissenyador belga Pierre Leclercq (un dels dissenyadors més atrevits i influents dels últims anys), l'X6 va trencar esquemes quan va ser presentat al Saló de Frankfurt del 2007, i va iniciar un nou segment de mercat que aviat va ser batejat com a SAC (Sports Activity Coupé), l'evolució dels totcamins tradicionals maridats amb formes i dissenys de cotxes cupè de tall esportiu.

L'actual és la segona generació de l'X6 que es fabrica íntegrament a la planta de BMW a l'estat de Carolina del Nord, a la costa est dels Estats Units, tot i que es basa en la mateixa plataforma modular i bona part dels elements mecànics del model original, que es va començar a fabricar ara fa 10 anys.

Tot i utilitzar una plataforma veterana, l'X6 no renuncia a l'equipament tecnològic i de seguretat més modern, i disposa del sistema de càmeres amb visió zenital anomenat Surround View o el sistema de seguretat Driving Assitant amb alarma de canvi de carril, sistema de frenada automàtica i adaptativa de sèrie. Opcionalment la nostra unitat de prova també disposava d'un sistema 'head-up display', un quadre d'instruments digitalitzat i un sistema d'àudio signat per Harman & Kardon.

Una fisonomia peculiar

El disseny per sobre de la funcionalitat. Si busqueu un SUV funcional i pràctic, BMW ofereix l'X5, el seu germà bessó, que utilitza la mateixa plataforma i elements mecànics amb més bones quotes d'habitabilitat i pragmatisme.

Per exemple, el maleter de l'X6 arriba als 580 litres de capacitat, un espai 70 litres inferior al de l'X5, per exemple. La raó és senzilla: la caiguda cupè del pilar o muntant C sobre el maleter.

Aquesta mateixa realitat fa que l'accés a les places posteriors no sigui tan còmode com en altres SUV, i que l'alçada dels ocupants de les places posteriors arribi a ser determinant: els passatgers de més de 180 centímetres no aniran còmodes perquè tocaran el sostre d'aquest totcamí cupè. Per acabar-ho d'adobar, la visibilitat posterior es veu limitada per la mida del vidre posterior, que pot arribar a dificultar alguna maniobra marxa enrere.

Un monstre sobre l'asfalt

Per mides i pes (gairebé 5 metres de llarg i 2 d'ample, i 2.150 quilos), aquest X6 és un cotxe d'unes dimensions considerables, accentuades pel disseny, les nervadures laterals emfatitzades o els passos de roda posteriors.

Aquestes dimensions fan que l'X6 no sigui el totcamí més pràctic per circular per entorns urbans i que calgui maniobrar amb compte per estacionar en espais reduïts. El recorregut de les suspensions, la generosa mida de les llandes i l'alçària lliure tampoc el fan el SUV ideal per embrutar-se en escapades 'off-road', tot i disposar de sèrie del sistema de tracció integral xDrive.

El motor dièsel de 3 litres i sis cilindres en línia de la nostra unitat de prova (30d) distribueix una potència de 258 CV que li permeten accelerar de 0 a 100 en poc més de 6 segons i que mostra les seves millors qualitats en autopistes i autovies, on allibera tot el seu potencial amb seguretat.

A causa de les condicions meteorològiques també vam poder provar les qualitats de l'X6 i el sistema de tracció integral xDrive en carreteres revirades amb l'asfalt moll o molt moll, i a diferència de les qualitats fora de pista aquí sí que ens va convèncer força aquest totcamí bavarès. Encara que les condicions de tracció no siguin les més adequades, aquest SUV cupè (o SAC, com vulgueu) no mostra cap mena de fatiga o raresa al volant.

Tot i el pes i les dimensions controla molt bé les inèrcies, frena amb contundència i s'inscriu en els revolts amb un bon radi de gir i una direcció sorprenentment directa i comunicativa. Fins i tot les suspensions tenen el punt just de fermesa per funcionar bé en fases dinàmiques sense resultar incòmodes per a un ús quotidià i diari. Entenguem-nos: no és cap esportiu (ni vol ser-ho), però es revela com un atleta capaç d'esprintar amb velocitat (fa el 0 a 100 en poc més de 6,8 segons) i prou dinàmic, sobretot amb el mode de conducció Sport o Sport+ activat.

Seleccionant el mode de conducció Eco o Confort, aquest X6 pot arribar a registrar mitjanes de consum al voltant dels 7,5 o 8 litres, però per poc que ens endinsem en trànsit urbà o seleccionem el mode esportiu i vulguem explotar els 258 CV que ofereix el motor, el consum es pot situar fàcilment al voltant dels 10 litres, o fins i tot per sobre.

De fet, les xifres de consum no haurien de ser un impediment per a un cotxe que té un preu base d'uns 80.000 euros i que amb els diversos extres s'enfila fins a gairebé els 100.000 euros. A més, el motor dièsel de sis cilindres és un pèl sorollós i aspre, sobretot si el comparem amb altres propulsors de la mateixa marca més moderns i refinats.

Una altra cosa que no acabem d'entendre és per què no hi ha un eixugaparabrises posterior. Els enginyers de BMW asseguren que l'aigua de la pluja rellisca pel vidre posterior gràcies al moviment del cotxe, i és cert que circulant a 100 o 120 km/h l'aigua no perjudica la visibilitat posterior, però en entorns urbans o circulant a baixa velocitat l'aigua no llisca amb facilitat i perdem capacitat de visió posterior.

Per acabar, en la gamma de l'X6, trobem a faltar un model híbrid o híbrid endollable, ja que tan sols hi ha un motor dièsel de 258 o 313 CV i variants benzina amb potències compreses entre els 306 i 575 CV, però cap alternativa ecològica, que faria encara més interessant aquest producte.

Conclusió

El BMW X6 és l'exemple d'un cotxe estrany, probablement innecessari i poc útil, però que agrada per la fisonomia robusta i curiosa i ens convenç per les interessants prestacions dinàmiques.