Reportatge
Ferran Vital

Cotxes i pantalles tàctils: realment valen la pena?

Analitzem si la moda de les pantalles tàctils centrals respon a una necessitat real dels conductors i si milloren d'alguna manera els vehicles nous

Cotxes i pantalles tàctils: realment valen la pena? / PERE VIRGILI Zoom

És una constant del mercat: cap cotxe nou que vulgui fer-se un lloc en el mercat pot fer-ho prescindint d’una gran pantalla central tàctil –quan no d’un modern quadre d’instruments totalment digitalitzat–, ja que el gran públic no voldria un cotxe sense aquest aparell tecnològic que ara sembla imprescindible i que fins fa no gaire era un extra amb poc sentit en els cotxes nous.

De fet, el sistema d’infoentreteniment dels cotxes nous s’ha convertit en una mena d’obsessió per als fabricants, que destinen una quantitat de diners cada cop més important als seus sistemes tecnològics –els programes o software i els dispositius i la seva ubicació o hardware–, que resten diners a les inversions en altres elements del vehicle i que encareixen la factura final del conjunt.

Bona part de la culpa d’aquesta moda o obsessió la tenim els provadors de cotxes i la premsa especialitzada, que ens fixem molt en la velocitat d’execució dels sistemes d’infoentreteniment, la nitidesa del navegador o la gestió de les ordres per veu o gestos, per exemple. El cert és, però, que els nostres lectors (i els potencials compradors de cotxes nous) s’hi fixen molt, en aquest apartat, i, si m’ho permeteu, fins i tot en fem un gra massa entre tots plegats.

Però anem a pams. Hi ha diversos elements clau per determinar si un cotxe nou és bo o no ho és. És a dir, si millora respecte al model o generació precedent i la resta de rivals del segment o no ho fa. Els elements clau que hem de prioritzar són l’entrega de potència, les xifres de consum i emissions, les mesures de seguretat actives i passives, el maridatge del motor i la transmissió, la capacitat del maleter i l’habitabilitat de les places interiors. Altres detalls com l’estètica o el sistema d’infoentreteniment no haurien de ser factors decisius en la valoració global del cotxe, però a l’hora de la veritat no sempre és així.

El sistema d’infoentreteniment d’un cotxe no és essencial per al seu funcionament, però l’encareix de manera significativa. Depèn del model i del fabricant, els sistemes d’infoentreteniment més potents i amb més funcionalitats poden elevar la factura final entre 1.000 i 4.000 euros de mitjana, una xifra prou significativa per un sistema que, a més, queda superat i desfasat en un curt període de temps. Ras i curt: els sistemes d’infoentreteniment d’ara poden quedar superats en pocs mesos i obsolets per nous sistemes operatius i aplicacions que no paren d’actualitzar-se.

Alguns models, com l'elèctric Mercedes EQC, han anat molt més enllà Zoom

Alguns models, com l'elèctric Mercedes EQC, han anat molt més enllà / Sergio Domínguez

A part del seu preu més elevat, aquests sistemes d’infoentreteniment sumen més aparells electrònics al vehicle, els quals poden espatllar-se al llarg de la seva vida útil. De fet, no són pocs els casos que coneixem de persones que han patit avaries en els seus navegadors o aplicacions electròniques i no han estat pocs els cotxes que he provat en què he pogut comprovar com el sistema es podia penjar o ralentitzar, fins i tot en cotxes de prova de premsa, que teòricament haurien d’estar molt revisats per oferir la seva millor cara. Oi que us canvieu de telèfon mòbil cada dos o tres anys? Doncs als sistemes operatius dels cotxes moderns els pot passar una cosa similar, i per més que vulguem allargar la vida útil del nostre sistema d’infoentreteniment quedarà obsolet en uns quatre o cinc anys, i és possible que no sigui compatible amb les aplicacions més modernes i les seves actualitzacions constants.

Un altre aspecte que no m’agrada de la deriva actual de digitalització dels comandaments és comprovar com força fabricants opten per eliminar els comandaments clàssics com botons o rodetes per aplicacions de la seva pantalla tàctil, cosa que obliga a desviar la mirada si, per exemple, volem activar l’aire condicionat o canviar de llista de reproducció.  

Aquest últim punt fins i tot seria anecdòtic tret que el codi de circulació prohibeixi expressament que manipulem dispositius electrònics que ens distreguin de la conducció i ens facin desviar la mirada del que passa a la carretera. De fet, aquest tipus de distraccions són la causa de sinistralitat al volant que més han crescut a Catalunya durant els últims 10 anys.

En definitiva, considero que el paper dels sistemes d’infoentreteniment en els cotxes moderns està sobrevalorat, ja que no aporten cap millora significativa al funcionament real del vehicle, que té com a últim objectiu portar-nos del punt A al punt B i al qual hauríem de demanar virtuts diferents de les funcionalitats del nostre telèfon mòbil. Fins i tot em sembla bona opció la solució d’integrar un suport per al nostre telèfon mòbil a la consola central i fer-lo servir com a navegador o qualsevol altra aplicació que volem fer anar, sempre que ho fem amb el vehicle aturat en un espai habilitat per estacionar i no durant la conducció.