Els cotxes de pila de combustible –un sistema elèctric que genera electricitat a partir de l’hidrogen– són un dels potencials substituts dels cotxes de combustió convencionals. De fet, alguns fabricants com Toyota i Hyundai han treballat amb aquesta mena de vehicles i en comercialitzen alguns models com el Mirai i el Nexo, que han tingut una bona acollida en alguns segments del mercat asiàtic i europeu.

Els cotxes amb pila de combustible d’hidrogen presenten alguns avantatges respecte als elèctrics purs, ja que ofereixen més autonomia a un preu més assequible (no calen grans bateries de liti) i el procés d’omplir el dipòsit d’hidrogen és molt senzill, no gaire diferent de fer gasolina amb un cotxe de combustió tradicional.

El principal problema és que l’hidrogen és car, ja que no es pot obtenir de manera natural i calen complicats processos químics per obtenir-lo. Probablement l’electròlisi –una reacció química que utilitza aigua i un catalitzador per generar una reacció que allibera hidrogen– és la manera més senzilla i barata d’obtenir aquest combustible, però el procés per fer-ho necessita una gran demanda energètica que encareix la producció i que si no prové d'energies renovables tampoc soluciona el problema global de la contaminació.

L'invent de la prestigiosa Universitat de Stanford recorre a un dispositiu que utilitza uns elèctrodes resistents a la corrosió causada pels ions de clorur, en un procés que permet que els càtodes negatius alliberin bombolles d'hidrogen i els ànodes ho facin d'oxigen. A diferència del procés en aigua dolça, aquest sistema ha de protegir els ànodes amb diverses capes de níquel i d'hidròxid de ferro generant un pol de càrrega negativa que repel·leix els ions de clorur. A més a més, aquest nou sistema és més durador i pot estar en funcionament durant pràcticament un miler d'hores, cosa que el converteix en molt més pràctic que el sistema convencional, que només funciona unes dotze hores submergit en aigua salada.

Amb tot, encara falta molt per poder fer servir l’aigua salada com un recurs per poder generar hidrogen de manera econòmica, ja que el procés d'electròlisi encara és car i el preu de l’hidrogen obtingut no seria tan competitiu com el dels combustibles derivats del petroli.