Són els reis dels carrers i carreteres del país, i això pot arribar a ser (si no ho és ja) un gran problema mediambiental. Els SUV o totcamins van representar el 40% de les noves vendes de vehicles el 2018, i entre els anys 2010 i 2018 el nombre total de SUV circulant per tot el planeta ha passat de 35 a 200 milions.

No es tracta ara d’explicar les causes de l’augment exponencial dels SUV o totcamins a tot el món. Imatge, sensació de seguretat i reconeixement social serien alguns dels factors que explicarien parcialment la febre per aquest tipus de vehicles, però la realitat és que aquesta moda ha tingut un fort impacte ambiental. I no us penseu que aquest és un article interessat o d'algú que odia aquest tipus de vehicles, perquè qui escriu aquestes línies també forma part del problema: jo també tinc un SUV.

Segons un informe de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) els SUV o totcamins han estat el segon factor més contaminant en emissions de CO2 a tot el planeta, només superat per la producció industrial d’energia termoelèctrica amb gas i carbó.

Als Estats Units la meitat dels cotxes nous que es matriculen són SUV, i en mercats emergents com la Índia ja representen un terç de les vendes totals, amb una clara tendència alcista. De fet, Ford preveu que nou de cada deu cotxes nous venuts als Estats Units el 2023 siguin un SUV, i fabricants com Nissan han abandonat el segment dels compactes i berlines sedan (com el Pulsar) per centrar-se en la venda de SUV (com els Juke, Qashqai i X-Trail), una aposta que no els ha funcionat gens malament.

De fet, aquest article està encapçalat per la foto d'un Qashqai, no pas perquè sigui el cotxe més contaminant del mercat –que no ho és, ni de bon tros– sinó perquè és el SUV o totcamí més venut al nostre mercat. ¿Hem de responsabilitzar els grans fabricants d'aquesta tendència? Personalment crec que no tenen tota la culpa de la moda dels SUV i l'augment de les emissions. Al cap i a la fi les grans marques venen el que el mercat els demana limitant-se a fabricar vehicles que passin les normatives d'emissions, tot i que ja sabem que algunes marques manipulaven aquestes xifres per semblar més nets i sostenibles del que en realitat eren.

És indubtable que compradors a banda i banda de l’oceà Atlàntic se senten atrets pels SUV, però a aquesta moda li podria arribar aviat la data de caducitat. Els SUV emeten un 10% més de CO2 per quilòmetre que els cotxes tradicionals equivalents (per potència i pes) i curiosament tenen una gran incidència en zones urbanes. Tot i que paradoxalment els totcamins són cotxes més o menys pensats per escapar-se de la ciutat i fer incursions fora de l’asfalt, la realitat és que només el 13% dels seus propietaris en fan un ús off-road, segons apunten diversos estudis.

Per acabar, els SUV no són cotxes necessàriament més segurs que les berlines tradicionals perquè el fet de tenir el centre de gravetat més elevat els fa més inestables a l’hora de zigzaguejar a velocitats elevades, implica més risc de bolcar i fa els xocs contra els vianants potencialment més perillosos que no pas els d'un vehicle convencional.

Amb tot, els SUV presenten alguns avantatges que els fan realment útils. La posició de conducció més elevada dona més percepció de seguretat al conductor i als acompanyants, i també és notable la comoditat d'accés i la capacitat de càrrega (sobretot per a gent gran, però també per portar infants en els seus sistemes de retenció o per no fer patir les persones amb dolors d’esquena o genolls). Precisament aquesta practicitat fa pensar que els totcamins no desapareixeran del mercat sinó que es transformaran en nous cotxes elèctrics o electrificats, com ja han començat a preveure fabricants com BMW, Mercedes-Benz, Cupra, Nissan o Audi, entre d'altres.