BarcelonaEl 1932 Lluís Riera va començar a fabricar recanvis per a bicicletes a Figueres. 12 anys més tard -4 abans del naixement d’Honda i 11 de la fundació de Yamaha- va iniciar la història de les primeres motos Rieju. 75 anys després, la marca és l’única supervivent catalana en actiu d’aquells temps.

1942: Comença l’aventura

Un treballador d’un banc, Lluís Riera -que ja havia tingut altres iniciatives empresarials- i el seu cunyat, Santiago Juanola -un majorista d’olis- van convertir-se en emprenedors i van fabricar les bicicletes Emporium en un taller que tenien a la capital empordanesa on, com van poder, van superar la manca de recursos que hi havia com a conseqüència de la Guerra Civil.

1955: somnis de 4 rodes

L’èxit al mercat estatal de microcotxes com el Biscúter o l’Isetta, gairebé coetanis al naixement del Seat 600, va empènyer Rieju a fabricar el seu propi producte per aquest segment. Es tractava d’una miniberlina amb capacitat per dos ocupants, que feia servir el motor Fita de la Rieju 175. Amb un disseny agosarat, mai va passar de ser un prototip que no van produir en sèrie.

2010: mobilitat sostenible

En coherència amb la voluntat d’innovació que els caracteritza, Rieju va ser una de les primeres marques nacionals a tenir una moto elèctrica. El 2011 van llançar al mercat la MIUS (Mobilitat Individual Urbana Sostenible), el primer escúter elèctric concebut i fabricat aquí, que integrava components d’origen europeu. Una moto molt lleugera pensada per la ciutat.

La primera fàbrica Rieju

Una vegada recuperada la nau que Riera tenia de feia temps als afores de Figueres, i que l’exercit republicà havia expropiat durant la guerra, hi feien tots els components per aquelles bicicletes, ja que no hi havia gaire indústria auxiliar. De vegades calia produir l’electricitat amb un generador de gasoil pels talls de subministrament energètic continus que hi havia a l’època.

1956: dissenys del futur

La 125 Sport i l’escúter Isard -que portava una roda alta, com les que triomfen ara al sector de les motos urbanes- van ser dos models carregats de solucions que encara van trigar força anys a fer-se populars. Potser per això aquests dos productes no van tenir l’èxit esperat en un mercat molt conservador, poc donat a estètiques trencadores com les que aportaven.

Versatilitat i comoditat

Rieju ha fet moltes aliances amb proveïdors externs, sobretot de motors. Els acords amb Minarelli han tingut continuïtat amb altres fabricants, com els japonesos de Yamaha o els xinesos de Loncin. Aquests propulsors han equipat, per exemple, les diferents versions de la Tango, una moto senzilla que destaca per la polivalència i facilitat d’ús, apta per a tothom.

1944: bicis amb motor

Tot i que l’activitat principal era la producció de bicicletes, ben aviat van tenir la pensada d’afegir un motor a un dels seus productes, el Velomotor Nº 1. El propulsor anava ancorat al portaequipatges del darrera. S’engegava amb l’impuls dels pedals, i una vegada embalat podia arribar als 35 km/h. Aquell vehicle era un embrió del que més tard serien els ciclomotors.

1962: aliança amb Minarelli

El 1962 Rieju va establir una aliança amb el fabricant italià Minarelli pel proveïment de motors. Això va generar productes molt bons, com les Marathon per curses tot terreny, que van obtenir èxits gràcies a pilots com Ramón Burés, Joaquim Flo, Jordi Piferrer, els germans Fillat, Pep Vila i Francesc Rubio, que va ser 5 cops campió d’Espanya amb les motos verdes.

Elèctrica, i fora de la ciutat

L’any passat, en col·laboració amb l’empresa Nuuk Europe -dedicada a la venda de flotes-, que en va fer el disseny i amb Bosch, que aporta les bateries i el motor, Rieju va començar a fabricar la Nuuk. Gràcies a una gran robustesa i a una autonomia que pot arribar als 150 km, aquesta moto de zero emissions està pensada per a un ús professional, més enllà de la gran ciutat.

1953: primer ‘best seller’

La relació iniciada amb l’empresa francesa AMC, que els subministrava els motors dels primers ciclomotors que va fer Rieju, va permetre la fabricació de la primera moto a través de la llicència cedida a l’empresa Fita, també de Figueres. Era una 175, lleugera i còmoda, que va generar llistes d’espera de gairebé un any entre els clients. En 12 anys en van fer més de cinc mil.

Bojos per la competició

Aquells èxits van fomentar la passió per la competició en modalitats més enllà de l’enduro, com la velocitat en circuit o les curses de minimotos i supermotard. Pilots com Pol Espargaró, Carles Checa i Marc Márquez van començar amb les Rieju. I, com ells, centenars d’esportistes que amb, més o menys èxit, han passat per les copes de promoció de la marca.

Embalats cap al futur

Des que la van fundar, Rieju ha produït gairebé 80 models de motos i ciclomotors. Actualment estan presents a més de 50 països. La marca gironina pot presumir de ser l’única firma catalana que produeix vehicles de manera ininterrompuda des que va néixer. Una excel·lent relació amb la seva xarxa de venedors i un tracte personalitzat amb el client final en són la clau.