Alfa Romeo abandona la Giulietta

L’Alfa Romeo Giulietta ja és història. Aparegut l’any 2010 amb la difícil missió de substituir el 147 -el darrer gran èxit comercial d’Alfa Romeo-, el Giulietta (a Itàlia se'n diu "la Giulietta" perquè el cotxe és lamacchina, i d’aquí el joc de paraules del titular) ha estat un model de transició que ha sabut aguantar el tipus durant deu anys en el segment C europeu (probablement el més difícil del mercat) en un moment de profunda transició i renovació de la gamma d’Alfa Romeo.

Ara fa deu anys Alfa Romeo no disposava de gaire capital, i la crisi econòmica de 2008 havia deixat molt tocada la marca de Milà. Precisament per això els llombards van crear un nou model, el Giulietta, que havia d’aprofitar la plataforma i mecàniques dels Fiat Stilo, Bravo i Lancia Delta, però actualitzant-la degudament per donar al nou model d’Alfa Romeo aquella agilitat i capacitat dinàmica que històricament havia caracteritzat la marca transalpina.

Després d’un temps de debat intern (hi havia qui defensava que el Giulietta havia de ser un model de tracció posterior, com ho havia estat el BMW Sèrie 1) el nou compacte dels del biscione (per la serp del logo), que recuperava un nom històric i molt important en la marca italiana, va ser presentat el 2010, acompanyat de l’anunci d’una inversió d’uns 100 milions d’euros en el desenvolupament del model i l’adequació de les instal·lacions de Cassino, als afores de Roma.

L’Alfa Romeo Giulietta mai ha arribat a ser un gran èxit comercial, ja que només ha venut unes 450.000 unitats a tot el món al llarg dels seus 10 anys de vida, tot i que sempre ha estat un model de referència dins del segment i possiblement hagi estat infravalorat en diversos mercats. De fet nosaltres el vam poder provar ara fa uns anys i ens va semblar força ben apamat, amb una qualitat dinàmica per sobre de la mitjana, bon nivell d’acabats i un preu força competitiu.

Al llarg de la seva història, el Giulietta sempre ha fet servir un sistema de tracció davantera (tot i que models del grup FCA posteriors basats en la mateixa plataforma, com el Jeep Cherokee, també disposaven de versions de tracció integral) i motors dièsel, gasolina i GLP amb potències compreses entre els 105 i els 240 CV de la variant més prestacional, primer anomenada Quadrifoglio Verde i posteriorment Veloce, i que volia ser l’alternativa italiana als Golf GTI i similars.

Tot i que la desaparició del Giulietta era més que previsible, no deixa de ser sorprenent que s’hagi fet realitat sense tenir un substitut a la vista (el SUV Tonale hauria de ser el vehicle que ocupi el seu lloc al costat dels Giulia i Stelvio) i sense cap anunci oficial per part de la marca, ja que ha estat el Club Alfa d’Itàlia qui ha anunciat el cessament definitiu de la producció del Giulietta. El motiu del seu precipitat adeu no és cap altre que permetre adequar les instal·lacions de la planta de Cassino per començar a fabricar-hi el Maserati Grecale, un nou totcamí de la marca del trident, que pretén convertir-se en el nou èxit de vendes de la marca del grup FCA més ben posicionada en el segment dels cotxes de luxe, que la nova aliança entre Peugeot-Citroën (PSA) i el grup italomericà FCA vol enfortir de manera decidida.

El nou Alfa Romeo Tonale, per la seva banda, començarà a fabricar-se al llarg del primer semestre del 2021 a la planta napolitana de Pomigliano d’Arco, i podria aprofitar les mecàniques híbrides endollables que ja fa servir el grup PSA en alguns dels seus models, com ara el Peugeot 3008 o l’Opel Grandland X, i que per primer cop podria prescindir de mecàniques dièsel per apostar-ho tot en les versions electrificades.