A finals dels anys 50, tenir un cotxe italià era molt cool. Conduir un Alfa Romeo era més ben vist que ser propietari d’un Fiat, i això que no equipaven una mecànica gaire fiable i que la marca del trèvol arrossegava la fama de ser la predilecta de Mussolini. De fet, quan al Duce el van enxampar en la fugida amb la seva amant Claretta Petacci, anava amb un d’aquests cotxes.

A Catalunya els Alfa Romeo estaven molt ben considerats, sobretot per una línia molt elegant que, en algunes versions, havia nascut de la creativitat del genial Battista Pinin Farina, fundador del famós estudi de disseny.

Al saló de Torí del 1954 van presentar un dels seus models més icònics, el Giulietta. Les primeres unitats van anar destinades a serveis especials de taxi, i se’ls podia veure, sobretot, com a vehicle per traslladar els nuvis a molts casaments. Hi ha un grapat de fotografies d’enllaços matrimonials amb aquest cotxe com a protagonista.

Amb els anys la casa italiana en va fer versions diferents. Una de les més curioses va ser, sobretot pel seu nom, la destinada a un ús familiar per poder-hi portar més passatgers que a la berlina. N’hi deien Giulietta Promiscua, i avui és una de les versions més buscades pels col·leccionistes perquè només en van fer 91 unitats.

Després d’uns anys de no fabricar-lo, la marca del biscione -com es coneix l’escut de la firma- va recuperar la nomenclatura per a una segona generació que va néixer el 1959. I a la gamma actual hi ha un cotxe amb aquest mateix nom.