Per als entusiastes de la moto, aquest vehicle és molt més que un mitjà de transport. En alguns casos és com la prolongació de la personalitat del motorista. Cal cuidar-la i mimar-la. Per seguretat, per protegir-nos d'ensurts, i per estalvi. El manteniment d'un vehicle de dues rodes és tan imprescindible com, en molts casos, senzill.

1. Verificar la pressió dels pneumàtics

Cal fer-ho sempre amb els pneumàtics freds. Cal utilitzar un manòmetre calibrat, i ajustar l'inflat als paràmetres marcats pel fabricant. No oblidem que la pressió és diferent a la roda del darrere que a la del davant. La diferència pot venir per si anem sols o amb passatger.

2. Controlar l'estat dels pneumàtics

Existeixen unes galgues que permeten amidar l'estat del dibuix. Si no disposem d'aquesta eina, cal consultar un centre especialitzat. L'estat de les gomes també pot afectar les bandes laterals de la roda.

3. Mantenir sovint el greixatge de la cadena

Cada 500 km o més sovint si circulem per zones a on plou habitualment, és convenient fer servir un esprai amb greix per lubricar l'element que garanteix la transmissió de la moto (si és que aquesta no disposa de Cardan). Si acostumem a anar per terreny polsegós, aquest manteniment encara és més recomanable, ja que la terra pot esmerilar els elements de fricció.

4. Certificar el nivell de tensió de la cadena

Si no disposem de les eines necessàries és millor que aquesta operació la facin en un taller especialitzat. De vegades n'hi ha prou a cargolar les femelles d'orelles que algunes motos porten a la zona del basculant.

5. Comprovar el nivell d'oli i proveir-ne si cal

La majoria de motocicletes ja incorporen un indicador lluminós que ens avisa si el nivell és massa baix. D'altres porten un ull de bou a la zona del càrter que, amb la moto en un lloc planer i horitzontal, ens marca el volum existent d'oli. Tan dolent és que n'hi hagi poc com massa. No ens hem de passar de la quantitat exacta indicada pel fabricant.

6. Funcionament de llums, intermitents i clàxon

No n'hi ha prou revisant-ho abans de passar la ITV. Ens hi va la seguretat. De tant en tant és bo baixar de la moto i mirar que tots els llums i indicadors, tant del davant com del darrere, funcionin correctament. De vegades, un problema amb un fusible -que podem canviar nosaltres mateixos amb facilitat- és la causa d'un mal funcionament d'aquests elements tan senzills com imprescindibles.

7. Avaluar el volum existent i la densitat del líquid de frens

S'ha de fer servir un líquid amb la densitat (DOT) especificada pel fabricant. Per fer el proveïment d'aquest fluid, ho farem a través dels petits dipòsits -un per al fre del davant i un altre per al del darrere- que acostumen a regular el circuit hidràulic de frenada. Com passa amb l'oli, no hem de posar més quantitat de la que toca i evitarem la formació de bombolles d'aire que després hauríem de purgar.

8. Valorar l'estat del desgast del ferodo de les pastilles de fre

Si l'espai entre la pastilla i la platina metàl·lica de subjecció és inferior a 1,5 centímetres haurà arribat el moment de substituir aquest element d'importància vital per a la moto. L'operació és prou complicada i transcendent per delegar-la a les mans expertes d'un mecànic professional. Aquí no val a badar ni a estalviar.

9. Comprovació de les suspensions: retens, molles i forquilles

Si només fent un cop d'ull veiem que les ampolles de la suspensió del davant estan brutes d'oli, això vol dir que cal canviar algun retén de la forquilla que, possiblement, hagi rebentat. Igualment, la fuita d'oli d'alguna junta dels amortidors del darrere també reclama una substitució. Les comprovacions de l'extensió i la compressió de les molles dels amortidors s'han de fer amb maquinària professional que només tenen als tallers.

10. Revisar el líquid refrigerant i netejar els filtres

Si fem servir la moto per moure'ns sovint per la muntanya, cal netejar habitualment el filtre de l'aire. Si el nostre vehicle utilitza alguna mena de líquid per refrigerar el motor, cal comprovar la situació del nivell (alerta, amb el motor fred per no escaldar-nos quan obrim el tap del contenidor). Normalment, aquest líquid refrigerant acostuma a introduir-se en un dipòsit situat en un dels laterals del radiador. Per fer el proveïment fins al nivell adequat cal consultar també les directrius que ens facilita el fabricant pel que fa a la classe de líquid i el volum necessari.