Ralph Waldo Emerson, un poeta americà que va liderar al segle XIX l’anomenat moviment transcendentalista, va dir que l’èxit consisteix a obtenir allò que desitgem, i que la felicitat és fruir després de tot allò que s’ha assolit. Per tant, David Rivas, que va néixer sense braços per una malformació congènita, és un home d’èxit i feliç, molt feliç. Fill d’un camioner, aquest madrileny de 35 anys havia somniat tota la vida poder conduir, experimentar les sensacions de portar un cotxe com el seu pare: “Jo també volia conduir perquè els motors sempre han estat la meva passió. Un somni que, fins fa tres anys, era tota una utopia”, diu Rivas. El 2011 es va convertir en la primera persona a Europa que, tot i la seva discapacitat, va obtenir la llicència per conduir vehicles.
El David comenta: “A Espanya hi ha força autoescoles que ensenyen a conduir persones amb discapacitats físiques perquè disposen de vehicles adaptats per fer-ho”. “Però, en el meu cas, en tractar-se d’una gran discapacitat molt limitativa, vaig haver d’anar a un centre especialitzat al País Basc, on disposaven d’un cotxe amb una tecnologia molt sofisticada per poder ser conduït per persones com jo”, apunta el David. Rivas va participar a finals de maig a Barcelona en la primera edició del No Limits Motor Tour, una prova urbana d’orientació i estratègia oberta a tots els conductors amb alguna discapacitat física, que va ser un èxit de convocatòria.
Èxits esportius
Albert Llovera, l’andorrà que el 1985 a la Copa d’Europa d’esquí, quan tenia divuit anys, es va trencar tres vèrtebres dorsals i va veure’s obligat a viure per sempre més en una cadira de rodes, té un llibre magnífic, No limits, en què explica la seva experiència vital sota una premissa: “No hi ha límits per a ningú sempre que un cregui en ell mateix”.
L’Albert va acceptar que no tornaria a caminar mai més, però a la vegada va decidir no renunciar a una vida plena d’experiències i, sobretot, d’acció. Es va convertir en pilot de ral·lis (fins i tot ha anat al Dakar), i va obtenir la llicenciatura en ortopèdia. Aquesta formació li ha permès col·laborar amb l’empresa italiana Guidosimplex en la concepció d’aparells que facilitin la conducció a persones discapacitades, com ell. O com l’exmotorista Isidre Esteve, un fenomen amb una popularitat que ha transcendit més enllà de l’esport.
Les seves experiències no són úniques. El suís Clay Regazzoni, que va disputar 139 Grans Premis de Fórmula 1 -i va guanyar-ne cinc- va quedar paralitzat de cintura en avall després de l’accident que va tenir als Estats Units el 1980; tot i això, va seguir competint en proves del motor, com ara el Dakar, on va destacar sobretot en la classificació reservada per als camions.
L’italià Alex Zanardi, que va prendre part en 44 curses de Fórmula 1, i que va guanyar dues vegades el campionat americà de la Fórmula Indy, va perdre les cames en ser envestit per un rival en una prova que es feia al circuit de Lausitzring el 2001. Dos anys després va tornar a les competicions amb un BMW que portava l’accelerador i el fre al volant. Aquest pilot de Bolonya fins i tot va guanyar curses del campionat mundial de turismes amb un cotxe adaptat. I, més recentment, va guanyar dues medalles d’or als Jocs Paralímpics de Londres, el 2012, en les curses de ciclisme adaptat.
Tecnologia: ciència al servei de la humanitat
“El primer dia a l’autoescola, a Basauri -explica Rivas-, em vaig emocionar i no podia parar de plorar perquè veia que estava a punt de fer realitat el meu somni”. El David condueix un Ford Focus C-Max que porta una tecnologia molt específica. Tots els comandaments estan connectats a un ordinador que és l’encarregat de fer funcionar diferents motorets elèctrics, que són els que activen les funcions del cotxe.
Aquest conductor utilitza un joystick per fer anar el cotxe, situat als peus. Amb l’esquerre mou una palanca que controla el fre i l’accelerador. Amb el dret pot fer els canvis de direcció, polsant una palanqueta, com si fos el volant, i també marcar les diferents posicions del canvi automàtic. A més, disposa de comandaments, amb petits polsadors, que activen els llums, el clàxon i el netejavidres.
Rivas va haver de demanar una excedència a la feina per fer deu hores de pràctiques cada dia, fins que va aconseguir aprovar l’examen a la segona convocatòria.
