Disposar d'una segona residència per anar de vacances o a passar-hi els caps de setmana és cada vegada més prohibitiu en les circumstàncies econòmiques actuals. Optar per anar d'hotel de manera habitual tampoc sembla una solució a l'abast de totes les butxaques en els temps que corren. Però bé hem de fer alguna cosa.

En temps de crisi, doncs, anar de càmping o viatjar amb una autocaravana pot ser un recurs alternatiu per al temps de lleure, i per algunes persones fins i tot una filosofia, una opció de viure permanentment d'una manera diferent a la convencional.

Segons la Confederación Española de Camping y Caravaning (CECC), a l'Estat hi ha 30.000 autocaravanes i 200.000 caravanes, a les quals cada estiu hem de sumar les que condueixen els turistes estrangers que arriben per passar les vacances.

Les xifres de l'Instituto Nacional d'Estadística (INE) diuen que aquest agost als gairebé 1.200 establiments de l'Estat dedicats a fer-hi acampades s'hi van generar un total de 9,4 milions de pernoctacions, de les quals 3,5 van ser de turistes forasters. Comparat amb l'any anterior, la dada representa un 13% menys. A pesar d'aquesta davallada, Catalunya, amb 4,8 milions de pernoctacions en càmpings, és la comunitat amb més activitat en aquesta classe d'establiments turístics.

Però malgrat que aquest estil de vida sembla un model consolidat, el sector viu un moment difícil, a remolc -mai més ben dit- de la situació econòmica. Segons les últimes dades de l'Associació Espanyola de Comerç del Caravàning (Aseicar), entre el gener i el setembre del 2012 s'han venut 1.233 caravanes i 1.150 autocaravanes; això vol dir un 33% menys que en el mateix període de l'any anterior. Poca cosa si tenim en compte, per exemple, que el 1991 es van vendre 15.000 unitats, entre caravanes i autocaravanes, a Espanya.

Per intentar remuntar el vol, moltes empreses relacionades amb aquesta activitat es reuneixen al Saló del Caravàning que es fa fins demà al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. Aquesta és l'edició número trenta d'aquesta mostra, que, segons el seu president, Ramon Nuez, "destaca pel caràcter familiar de les empreses que hi participen, que té poca cosa a veure amb les multinacionals que acostumen a dominar les indústries de l'automoció". De fet, l'any 1960, al primer Saló de l'Esport i el Turisme que es va celebrar a l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el càmping i el caravàning ja van tenir un protagonisme destacat. Tres anys després, quan Juan Antonio Samaranch va posar en marxa el Saló Nàutic, aquesta activitat va guanyar terreny, fins que a partir del 1989 es va consolidar com a fira independent.

Enguany hi trobem més d'un centenar d'expositors que, repartits entre els 20.600 metres quadrats ocupats del pavelló 3 de la Fira, representen 200 fabricants diferents i 21 empreses d'accessoris i complements.

La mostra no és únicament un referent imprescindible per a tots els agents d'aquesta activitat. També és un dinamitzador econòmic important. En l'edició anterior, per exemple, amb motiu del Saló Internacional del Caravàning, es van vendre més de 2.500 vehicles destinats a aquestes activitats durant els dies de l'exhibició; la xifra representava el 7,5% del total anual de tot l'Estat. Per millorar-ho, enguany hi ha tota una sèrie de promocions.