Tot i que Volkswagen va presentar el Lupo l’any 1998, no va ser fins al 2000 quan en va presentar la primera versió GTI d’altes prestacions del petit model urbà alemany. Aquell petit vehicle del segment A, que tot just feia 3,52 metres de llarg i 1,64 d’ample i homologava un pes inferior als 1.000 quilos, va rebre una motorització molt potent pels estàndards de fa dues dècades gràcies a un motor de gasolina atmosfèric d'1.6 de quatre cilindres que oferia 125 CV i 152 Nm de parell.

Tot i que vist en perspectiva ens pot semblar un disbarat, al principi de segle el record de la primera generació del Golf GTI MK1 encara era molt present a la consciència col·lectiva i Volkswagen va decidir preparar la versió més picant i radical del seu petit urbà amb l’objectiu de competir amb el Mini Cooper, que poc abans havien fet ressuscitar els seus rivals de BMW.

El Lupo GTI era un autèntic llop amb pell de xai perquè la seva naturalesa esportiva només es podia identificar pel doble tub d’escapament que feia servir a la part posterior i pels logos i insercions. Aquell petit coet era capaç d’accelerar de 0 a 100 en 7,8 segons i assolia una velocitat punta de 205 km/h, amb consums homologats d’uns 8 litres cada 100 quilòmetres, una autèntica fita per a un model de caràcter esportiu de fa vint anys. I és que el motor que feia servir aquell Lupo GTI no era un motor qualsevol, perquè el compartia amb les versions FSI del Golf i la versió GTI del Polo, dos models molt més grans i pesants que el Lupo GTI.

Més enllà dels elements esmentats, el Lupo GTI també es podia identificar per unes llandes de 15 polzades específiques, frens de disc a les quatre rodes (ventilats a l’eix davanter), suspensions específiques més rígides i amb menys recorregut, un nou sistema de control d’estabilitat ESP i ABS de sèrie, així com per uns grups òptics bixenó també de sèrie. El petit urbà entremaliat de la Baixa Saxònia feia servir el mateix sistema de tracció davantera i canvi manual de cinc relacions que el model de sèrie, per bé que l’any 2002 Volkswagen va introduir un canvi de sis relacions, també manual, que permetia millorar el consum i rebaixar les revolucions circulant a velocitat constant per autopistes i carreteres ràpides.

Tot i ser un cotxe passional i a un preu més o menys assequible (al nostre mercat costava uns 16.000 euros entre el 2001 i el 2005), el Lupo GTI va passar sense gaire pena ni glòria, a diferència dels mercats britànic i alemany, on sí que va arribar a assolir xifres de vendes significatives, però sempre allunyades dels objectius fixats per la direcció de la marca fins a la retirada definitiva l’any 2005.

Per exemple, a Catalunya es va vendre molt millor la versió que fabricava Seat sota el nom de Seat Arosa i que feia servir la mateixa plataforma que el Lupo, però a un preu sensiblement més econòmic tot i no haver tingut mai cap versió picant o esportiva comparable al Lupo GTI. De fet, l’Arosa sí que va arribar a comptar amb un prototip anomenat Arosa Racer, que es va presentar el 2001 i que havia d’aprofitar els motors i tecnologies del Lupo GTI. Però les escasses vendes d’aquest últim van fer cancel·lar el projecte a última hora.