Cotxes clàssics
Motor 11/04/2021

Vel Satis, l’errada que Renault encara arrossega

Repassem la història del Vel Satis, un dels fracassos més sonats de la història de la marca francesa

2 min
Renault Vel Satis (2005)

A inicis de la dècada del 2000 els monovolums i les berlines semblaven el futur dels grans fabricants automobilístics europeus, i Renault era un fabricant de volum generalista –com ho ha sigut fins ara– que volia plantar cara als models més exitosos de BMW, Audi i Mercedes. Fruit d’aquest desig, Renault va pensar en un model més gran que la berlina Laguna i més elegant que el monovolum Espace, capaç d’aprofitar elements estructurals i mecànics d’aquests dos cotxes però també d’enfrontar-se als grans fabricants alemanys.

El Vel Satis va ser la gran aposta de Renault a inicis del segle XXI. Presentat l’any 2001, el Vel Satis apostava per unes mecàniques dièsel i gasolina molt poderoses –entre 150 i 241 CV de potència– i una càrrega de seguretat de primera, ja que va ser el primer model de producció europeu a obtenir les cinc estrelles EuroNCAP, una distinció que el coronava com el cotxe més segur fabricat fins a aquell moment.

Els enginyers de Renault no van estar-se de res i el Vel Satis estrenava un xassís completament nou, amb un innovador sistema de suspensió posterior i diversos elements orientats al confort i la seguretat, com ara fins a vuit airbags, un nou sistema electrònic de control d’estabilitat i un fre de mà elèctric que s’activava mitjançant un botó i que s’ha acabat implementant entre tots els grans fabricants.

Renault Vel Satis.
Renault Vel Satis.

Renault va creure que la seva estètica arriscada en el segment, amb un innovador llenguatge estètic i una carrosseria de cinc portes, en comptes de les quatre portes tradicionals entre les berlines de representació, més l’aposta pel luxe i la seguretat serien arguments suficients per vendre el Vel Satis. El model tenia un preu base de 53.000 euros, que si ja són molts diners avui, comparativament encara ho eren més fa vint anys.

Amb tot, el seu preu prohibitiu, el fet de fer servir un esquema de motor davanter i tracció davantera de sèrie i no lluir un logo premium al frontal van condemnar a mort el Vel Satis. Pràcticament ningú estava disposat a pagar més de 50.000 o 60.000 euros per un model de Renault, d'estètica curiosa i motor davanter, quan per aquest preu podia accedir a un BMW de tracció posterior o un Audi Quattro, models amb segell alemany i de més qualitat percebuda en els materials i la valoració general de marca.

El Vel Satis va ser un fracàs de vendes absolut, ja que Renault només en va vendre 62.000 unitats entre els anys 2001 i 2009, i cada model va suposar unes pèrdues de 18.700 euros. Aquell daltabaix va ser tan gran que fins ara els francesos no s’han atrevit a construir cap més cotxe destinat a fer ombra als vehicles premium alemanys, i ha suposat un llast econòmic que la companyia ha hagut de suportar durant una pila d'anys.

stats