Història
Motor 05/12/2021

Valentino Rossi, 'il Dottore' més ràpid de la història

Repassem la història de Valentino Rossi, un dels millors pilots de motociclisme de tots els temps i l’home que ha marcat un abans i un després en la història de MotoGP

6 min
Valentino Rossi, un pilot únic

Als seus 42 anys i després de 26 temporades al manillar de motos de competició del mundial de MotoGP (aleshores encara anomenades 125cc, 250cc i 500cc) el pilot d’Urbino Valentino Rossi ha penjat el casc en finalitzar la temporada 2021. A partir d’ara ens costarà imaginar les carreres de MotoGP sense l’emblemàtic número 46 o els colors llampants del llegendari pilot italià als circuits de mig món.

I és que amb nou campionats del món al seu historial tothom coincideix en apuntar que Valentino Rossi ha estat un dels millors pilots de tots els temps i sense cap dubte el més influent i popular de la història. Malgrat no haver igualat els 15 títols mundials de Giacomo Agostini o els 13 d’Ángel Nieto i l’amenaça que suposa el cerverí Marc Márquez i els seus vuit títols mundials (esperem que un cop recuperat el tro de Cervera pugui igualar i superar a l’italià) ningú li pot discutir a Rossi el fet d’haver-se convertit en el rei de les dues rodes, en el pilot més mediàtic de tots els temps, amb milions de seguidors dins i fora del seu país.

Rossi a Mugello, any 1997

Quan Rossi va debutar al campionat del món de 125cc la temporada 1996 amb només 17 anys al manillar d’una Aprilia molts experts van apuntar que aquell jove adolescent tenia fusta i arguments per convertir-se en campió. El que ningú podia esperar és que 26 anys després ‘il Dottore’ s’hagi convertit en una llegenda capaç de connectar amb seguidors de totes les edats als cinc continents.

Rossi camí de la victòria a Donington Park, any 1999

Un any després del seu debut a la categoria de 125cc, ja a la temporada 1997, Valentino Rossi va proclamar-se campió del món amb només 18 anys després d’haver guanyat 11 carreres al llarg de la temporada i haver deixat tothom bocabadat amb les seves curioses celebracions. Aprilia va promocionar l’aleshores jove Valentino Rossi a la categroa de 250cc, on va debutar l’any 1998 i va poder competir fins al final el campionat al seu compatriota Loris Capirossi, el seu primer gran rival. Poc va haver d’esperar el d’Urbino per sumar el seu segon títol mundial, ja que la temporada següent va guanyar el campionat de 250cc amb 48 punts de marge sobre els seus rivals, el japonès Tohru Ukawa i l’esmentat Loris Capirossi.

Arribada a 500cc i MotoGP

L’any 2000, després d’acumular dos títols mundials en quatre anys al manillar de l’Aprilia, Valentino Rossi va desembarcar a la categoria reina del motociclisme als seus 21 anys després de signar amb l’equip Honda Nastro Azzurro (satèl·lit del primer equip d’Honda). La mateixa temporada del seu debut Rossi va acabar en segona posició, discutint-li el títol a Kenny Roberts Jr. Un cop més Valentino Rossi va guanyar el títol mundial en la seva segona temporada a la categoria, l’any 2001. En només sis anys el pilot italìà havia arribat al cim del motociclisme mundial: ‘il Dottore’ ja era un mite.

L’any 2002 el campionat del món de 500cc va passar a anomenar-se MotoGP, i Rossi va signar amb l’equip oficial Honda Repsol HRC per pilotar la RC211V de cinc cilindres, potser la moto amb la qual Rossi va demostrar més la seva superioritat al llarg de la seva carrera. L’any 2002 Valentino Rossi va escombrar el seu gran rival Max Biaggi, començant una rivalitat llegendària entre els dos pilots italians que va dividir el pàdoc i el país transalpí. La temporada 2003 Rossi va tornar a guanyar el campionat, esdevenint el primer pilot del segle XXI en guanyar tres títols consecutius. Amb tot, la premsa especialitzada i molts dels seus rivals apuntaven la superioritat mecànica de les Honda Repsol HRC per explicar la seva hegemonia, cosa que va fer que Rossi signés a final de temporada amb Yamaha, en un moviment que va deixar tothom bocabadat.

Rossi i la Honda RC211V: un matrimoni perfecte

A partir de 2004, i al manillar de la Yamaha, Valentino Rossi va seguir demostrant que era el millor pilot de la seva generació, imposant-se en batalles mítiques a les motos Honda dels seus grans rivals Max Biaggi i Sete Gibernau. Rossi va guanyar els campionats de 2004 i 2005 amb una superioritat gairebé insultant.

Però a partir de 2006 l’italià va entrar en una espiral negativa, que el va fer perdre el títol de 2006 en la darrera cursa a València contra el nord-americà Nicky Hayden després d'algunes caigudes evitables, com també va deixar escapar el títol de 2007 contra l'australià Casey Stoner i una sorprenent Ducati.

Després de tocar fons l'any 2007, Valentino va ressorgir amb més fora que mai els anys 2008 i 2009 al manillar de la seva Yamaha, tornant a guanyar els campionats del món d’aquelles temporades i superant les victòries a la màxima categoria del motociclisme de Giacomo Agostini.

Rossi en lluita contra Stoner i Lorenzo al 2009

Res semblava frenar el regnat de Rossi a MotoGP i els joves Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa o Casey Stoner no podien encara fer front al campió italià. Però la truita es va capgirar l’any 2010, després d’una lesió inoportuna que va fer que Rossi no pogués competir pel títol mundial aquella temporada.

Els anys de la decadència

La temporada 2011 va començar amb Valentino Rossi signant per Ducati, en un dels somnis eterns dels tifosi italians. Veure guanyar millor pilot italià al manillar d’una Ducati era el súmmum pels seus seguidors, però a l’hora de la veritat l’experiment no va funcionar. Rossi no va ser mai competitiu al manillar de la Ducati, i va deixar la marca després de les frustrants temporades 2011 i 2012.

Rossi va fitxat per Duacti l'any 2011, però el matrimoni no va funcionar

L’any 2013 Rossi va tornar a Yamaha amb l’objectiu de seguir sumant títols, però alguna cosa havia canviat: ‘il Dottore’ ja no era el més ràpid, i el seu company d’equip Jorge Lorenzo millorava els temps del campió italià amb la mateixa moto. Lorenzo va trobar una fórmula per treure el campió italià de polleguera, en imitar i perfeccionar l'estil del pilot d'Urbino i guanyar-lo amb les seves mateixes armes: un estil valent, però molt acurat en la traçada, molt metòdic i perfeccionista. Lluny d'ensorrar-se, Rossi va recollir el guant del mallorquí i va decidir plantar cara a la nova generació de pilots que amenaçaven la seva hegemonia.

Rossi viuria una segona joventut les temporades 2014 i 2015, competint amb els joves Lorenzo i Márquez, però no va arribar a guanyar cap més títol mundial. Pràcticament tothom recorda les darreres carreres de 2015 a Sepang i a València entre Valentino Rossi i Marc Márquez, quan l’italià va donar una puntada al de Cervera al Gran Premi de Malàisia que li va suposar una dura sanció que li acabaria costant el títol i va encendre una polèmica que encara avui cueja en el món del motocicilisme.

Valentino Rossi i jorge Lorenzo a la presnetació de l'equip Yamaha l'any 2015

La temporada 2016 va ser el darrer cop en el qual Rossi va ser realment competitiu, ja que va arribar a ser subcampió del món per tercer any consecutiu. De fet Rossi va guanyar el seu darrer Gran Premi al circuit d’Assen, als Països Baixos, el 25 de juny de 2017. Des d’aleshores l’italià no ha guanyat cap més cursa, per bé que la temporada 2018 encara va fer cinc podis i una Pole Position que li van permetre acabar en tercer lloc de la classificicació, això sí, a moltíssima distància de Marc Márquez. De fet el seu baix rendiment les temporades 2019 i 2020 van fer que el pilot d’Urbino perdés el lloc a l’equip oficial Yamaha i passés a córrer la seva darrera temporada, la de 2021, amb l’equip satèl·lit de Yamaha.

Polèmic i extrovertit, estimat i odiat a parts iguals, el que ningú li podrà retreure mai a l’italià és la seva fam competitiva i el seu talent innat. Al llarg de les vint-i-sis temporades en les que ha format part del mundial de motociclisme Valentino Rossi ha sumat 115 victòries en 434 carreres, ha fet 235 podis i 65 Poles. Dit d’una altra manera, ‘il Dottore’ ha acabat en els tres primers llocs de la classificació més de la meitat de les curses en les que ha participat.

La seva retirada i l’anunci de la seva primera paternitat han fet que Valentino abandoni les motos, però seguirà lligat al món de la competició a partir de la formació de joves pilots de motociclisme que ja ha engegat amb la seva acadèmia i seguirà cremant adrenalina als circuits com a pilot de turismes GT. De fet Rossi ja va arribar a competir al mundial de ral·lis o WRC els anys 2002, 2006 i 2008 al volant de diversos cotxes de competició, i entre els anys 2006 i 2008 va fer diverses proves amb els Fórmula 1 de Ferrari, mostrant-se sorprenentment ràpid amb tots aquests vehicles. De cara a la temporada vinent l’italià ha anunciat que competirà al mundial de resistència de cotxes GT, molt possiblement al volant d’un Ferrari. Tancarà així un cercle victoriós que l’ha convertit en la gran llegenda moderna del món del motociclisme. Valentino Rossi, ni àngel, ni dimoni: senzillament un pilot amb fusta de campió.

stats