Quan va aparèixer el Seat 1200 l’estat espanyol estava vivint temps convulsos. L’any 1975 moria Franco, i els hereus polítics de la dictadura es debatien entre els partidaris de mantenir el règim sense el cabdill o els partidaris d’un cert aperturisme del règim per homologar-lo als sistemes liberals (no necessàriament plenament democràtics) occidentals.

En aquest difícil context Seat (que era propietat del ministeri d’Indústria mitjançant l’INI) va decidir iniciar la producció d’un nou model, conegut amb el nom de Seat 1200 Sport. El 1200 fou el primer cotxe desenvolupat íntegrament a Martorell, i volia satisfer les demandes d’un nou perfil de comprador, corresponent a la incipient classe mitja urbana, que cercava un model més passional del que Seat havia ofert fins aleshores.

Un disseny diferent

El disseny original del Seat 1200 Sport no era del tot autòcton, però. Seat va comprar un prototip de l’italià Aldo Sessano, que havia preparat un model de cotxe compacte (batejat com “Nergal”) pel fabricant alemanya NSU, que finalment va desestimar el projecte. El prototip de Sessano fou aleshores sondejat per Seat per portar-lo a producció de la mà d’Antoni Amat.

Seat va reinterpretar el model original (que partia d’una plataforma amb motor en disposició posterior) i va encarregar el disseny i la fabricació de les carrosseries del nou cotxe a la terrassenca INDUCAR. Val a dir que INDUCAR estava dirigida per l’enginyer egarenc Antoni Amat, qui ja havia col·laborat en el desenvolupament i fabricació dels Seat 800 i 850 a l’empresa Carrosseries Costa, i que fou peça clau en les converses amb Aldo Sessano.

Antoni Amat sabia que l’estat espanyol passava per moments molt cabdals i va voler plasmar part de la voluntat de canvi en el disseny final del Seat 1200. Al capdavant d’INDUCAR, en Antoni Amat va adaptar la carrosseria del nou model al xassís emprat pel 127, cosa que significava passar del disseny original de motor i tracció posterior a una arquitectura de motor i tracció davantera.

Aquesta solució industrial obria una nova dificultat, com era la d’encabir un motor en posició davantera en un disseny de motor en posició posterior. El Centre Tècnic de Martorell va creure oportú muntar-hi el petit motor del Seat 124, de només 1.2 litres de cilindrada i que erogava uns modestos 67 cavalls. A més, fou necessari col·locar el motor en posició transversal i inclinar-lo 17º per encabir-lo sota el capó del 1200 Sport.

Malgrat les dificultats tècniques, el Seat 1200 Sport (batejat amb el sobrenom de “Bocanegra” a causa del seu frontal de color negre) va convertir-se en una icona de la trasició espanyola i de l’incipient classe mitja urbana. El seu disseny i la seva silueta el feien especialment estimat i desitjat. A més, el fet de ser el primer cotxe desenvolupat íntegrament des de Martorell el van convertir en un producte molt estimat pels operaris i els amants de la marca del Baix Llobregat.

Seat 1430, l’evolució del “Bocanegra”

Però l’èxit comercial del “Bocanegra” va ser modest. D’una banda, el seu elevat preu ( entre 300.000 i 400.000 pessetes del moment, cosa que el convertia en un cotxe poc assequible per la mitjana del mercat espanyol), sumat a una caixa de canvis molt dura, un depòsit de combustible molt petit que limitava l’autonomia del vehicle i uns paràmetres de confort escassos van provocar que Seat plantegés aviat una evolució del 1200 Sport.

D’aquesta manera va néixer el 1430 Sport, aparegut l’any 1977 i que muntava un motor 1.4 que erogava uns apreciables 77 cavalls, que sumat a un pes contingut de poc més de vuit-cents quilos, feien les delícies dels conductors més passionals del moment.

El 1430 Sport mantenia la mateixa carrosseria que el 1200 Sport, i l’icònic frontal negre que el convertia en l’apreciat i simpàtic “Bocanegra”. El 1430 Sport es va fabricar fins l’any 1979, quan Seat va retirar el vehicle sense presentar cap substitut (de fet, mai més s’ha presentat un cupè esportiu a Martorell). El mercat espanyol estava canviant, i la transició obria el mercat a noves marques i models que gaudien dels favors del públic, en detriment del popular “Bocanegra”. Tot i així, Seat va arribar a fabricar 19.332 unitats del 1200-1430 Sport durant els quatre anys de producció (11.500 corresponents al 1200 i unes 7.700 corresponents al 1430) i va aconseguir exportar-lo arreu del vell continent gràcies ala xarxa de concessionaris Fiat.

Avui dia el mNACTEC (Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa) conserva el prototip original de 1972 (fet d’escaiola massisa), un segon prototip de 1973 realitzat en resina i un model de producció de 1979. Tots tres cotxes, cedits per INDUCAR, es troben exposats i són un exemple de la capacitat industrial i productiva del país.

Per saber-ne més

“INDUCAR y EL Seat 1200 Sport”, de Luis Ángel González.