L’any 1970 Opel va sorprendre el món amb el nou Ascona. L’Opel Ascona era una berlina esportiva, ràpida i divertida, un cotxe de tracció posterior i poc més de 850 quilos que ràpidament es va guanyar el cor dels aficionats.

Probablement les victòries del llegendari Walter Röhrl en el Campionat d’Europa de ral·lis l’any 1974 van contribuir a fer créixer la popularitat de l’Ascona, amb una preparació específica pel Grup 2. L’Opel Ascona A Rally també va ser el cotxe escollit per Ari Vatanen per disputar el Campionat Europeu de ral·lis, tot i que no va poder repetir l’èxit del pilot alemany.

Però aquí no va acabar la història del mític Ascona. L’any 1975 Opel va presentar la segona generació de l’Ascona, també anomenat Ascona B, que mantenia la plataforma de tracció posterior i incorporava motors més potents que arribaven als 144 CV per moure els poc més de 1.000 quilos que pesava el cotxe. A partir de 1979 Opel va començar a utilitzar la versió de ral·li Ascona 400 per disputar el Campionat del Món de ral·li (WRC), campionat que guanyaria la temporada 1982 amb el pilot Walter Röhrl.

El darrer Ascona (anomenat Ascona C) va començar a ser fabricat l’any 1981 de la mà de General Motors amb una nova plataforma de tracció davantera i motor transversal que restaven cert encant al model. I és que l’Opel Ascona, que en aquesta tercera generació també va rebre motors dièsel va aguantar pocs anys més al mercat: el 1988 Opel el va retirar i el va substituir pel més modern Vectra.

Opel Manta, la temptació cupè

Opel va decidir que la plataforma de l’Ascona bé mereixia una carrosseria cupè de tall encara més esportiva i juvenil. Aquest va ser el punt de partida del Manta, la variant cupè de la berlina de quatre o cinc portes d’Opel, pensada per competir amb les versions més potents i esportives del Ford Capri, fins aleshores líder del seu segment.

El Manta, que en els seus inicis oferia motors gasolina de 60, 68 i 80 CV, ràpidament es va popularitzar, i es va convertir en el cupè esportiu més popular del moment gràcies les més de 56.000 unitats venudes durant el seu primer any de vida. Al llarg de tota la seva vida comercial el Manta va arribar a vendre pràcticament mig milió d'unitats.

Vigent (com l’Ascona) al mercat fins el 1988, el Manta va evolucionar amb les mateixes mecàniques i plataformes que el model del qual derivava, per bé que el Manta també va disposar de versions exclusives com el Manta GT/E de 1974 amb 105 CV de potència, que va causar una gran sensació al mercat.