Les motos de la nostra vida
Barcelona

Rieju 175: una víctima més del 600

Era molt apreciada pels que hi volien afegir un sidecar, una opció molt valorada en aquells temps

Les motos  de la nostra vida Rieju 175: una víctima més del 600 / J.C. ORENGO Zoom

L’any 1934 els emprenedors Lluís Riera i Jaume Juanola van començar a fabricar bicicletes i components per a aquests vehicles a Figueres: llums Helios, manillars i xassissos Rigit, dispositius elèctrics Radios... La solidesa del projecte, i els resultats, els va empènyer a crear les marques Emporium i Marathon. El 1945, aquests empordanesos van decidir afegir a les bicicletes un petit motor auxiliar. El produïa a França la marca Serwa, tenia 38 cc i era de quatre temps.

Tres anys després ja fabricarien el primer ciclomotor sota la marca Rieju, acrònim dels cognoms dels dos fundadors de l’empresa gironina. Però el primer gran producte no va arribar fins al 1953, quan a la Fira de Mostres de Barcelona van presentar una 175 de quatre temps amb motor AMC francès fabricat per l’empresa Fita, també establerta a la capital empordanesa, que en va obtenir la llicència de producció.

Aquella moto va tenir tant d’èxit que hi havia llistes d’espera de fins a un any. Fins al 1965 en van produir 5.000 unitats. La cilindrada 175, que se’ns fa tan estranya avui, aleshores feia furor. En aquests dotze anys hi va haver diverses versions del model. Una de les últimes incorporava un sistema elèctric d’engegada desenvolupat amb una altra empresa catalana: Motoplat. Això que avui ens sembla tan normal, en aquell moment va ser una autèntica revolució.

La 175 era una moto molt apreciada pels que hi volien afegir un sidecar, una opció molt valorada en aquells temps. Sobre la base d’aquesta moto, el 1955 van presentar el prototip d’un cotxe de tres rodes que mai es va arribar a produir. Exercicis com aquest eren bastant comuns entre els fabricants de motos de l’època, en un intent desesperat de plantar cara al Seat 600, que va acabar sent el botxí de molts models de moto excel·lents com aquesta Rieju, que no tenia res a envejar a motos fabricades a l’estranger amb més anomenada que la catalana.