Contràriament al que sovint es pensa, Mercedes ha estat una marca que ha innovat tecnologies, models i solucions constructives molt atrevides i avançades al seu temps. Un dels millors exemples construïts mai d'aquesta voluntat innovadora i creativa va ser el Mercedes-Benz C111, una sèrie experimental produïda a cavall de les dècades del 1960 i el 1970. El C111 era la resposta de Mercedes a les propostes de Porsche, Ferrari, Lamborghini (no debades, l'estètica del C111 és raonablement similar a la del Lamborghini Countach) i BMW, que per aquelles dates preparava i evolucionava el no menys icònic M1.

L'exuberant Mercedes va utilitzar una plataforma experimental, amb disposició de motor central i propulsió (tracció posterior) per provar diverses configuracions de motors i ajustos mecànics. Així doncs, la marca de l'estrella va maridar l'espectacular biplaça esportiu amb motors de benzina sobrealimentats, dièsel o de cicle Wankel.

El Mercedes-Benz C111 era certament espectacular. Unes línies rectilínies i geomètriques emfatitzaven l'esportivitat d'un vehicle concebut per ser ràpid. El color taronja, l'obertura de les portes en forma de gavina (el primer model de Mercedes de fer-ho després de l'icònic 300 SL dels anys 50), els interiors de cuir i unes mesures compactes (4,2 m de llarg per només 1,13 d'alçària) deixaven clares les intencions esportives del prototip alemany. Un dels aspectes, però, que feien més especial l'esportiu de Stuttgart era el material utilitzat per construir-lo, que no era cap altre que la fibra de vidre, solució que a posteriori utilitzarien diversos constructors. Gràcies a l'ús d'aquest material, el C111 va poder homologar un pes de 1.100 kg, tot un rècord al seu moment, i que encara avui seria un registre magnífic.

El primer C111 va néixer l'any 1969, i gràcies a un motor de tres rotors d'injecció directa va arribar als 260 km/h. El segon C111, que va sorgir l'any següent, utilitzava un motor de quatre rotors, que distribuïa 370 CV de potència i arribava a una punta de 290 km/h.

El tercer prototip C111, però, va canviar radicalment el paradigma constructiu perquè feia servir un motor dièsel de 230 CV associat a un canvi manual de cinc velocitats. Tot i la més baixa potència d'aquest motor, el tercer C111 va batre diversos rècords de velocitat, com el que va assolir a l'oval italià de Nardó quan va passar dels 320 km/h de velocitat punta, tota un fita per al seu temps.

L'any 1979 es va fabricar el quart i definitiu model del Mercedes-Benz C111. El model definitiu estava impulsat per un motor de benzina V8 i de 4,8 l de cilindrada, que distribuïa més de 500 CV de potència i que va enregistrar una velocitat punta de 403 km/h.

Tot i els indubtables èxits del C111, i les comandes en ferm que va rebre la marca de l'estrella, els directius de Mercedes van creure que no era oportú fabricar en sèrie el seu esportiu. Malgrat això, el C111 va passar a la història de l'automoció com un dels cotxes més espectaculars, amb més prestacions i més fascinants de tots els temps.