El 6 d’agost de 1945 les forces aèries dels Estats Units van llençar la primera bomba atòmica de la història sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima, al sud del Japó. L’objectiu escollit pels nord-americans era una mitjana ciutat d’unes 380.0000 persones que acollia algunes indústries i tallers auxiliars de l’exèrcit japonès, entre les quals hi figuraven les instal·lacions de l’empresa Toyo Kogyo, una petita indústria fundada uns vint anys abans per Jujiro Matsuda especialitzada en maquinaria industrial i petits vehicles de tres rodes com el popular Mazda-Go, un petit tricicle amb motor que deu el seu nom a la divinitat persa Ahura Mazda, déu de la llum i la saviesa.

La bomba atòmica Little Boy va caure sobre la ciutat d’Hiroshima a les 8:16 hores del matí, tot just pocs minuts després que la fàbrica obrís les portes. Miraculosament l’explosió i l’ona expansiva de la bomba nuclear no van afectar gaire a les instal·lacions de Toyo Kogyo del barri de Mukainada, a cinc quilòmetres del centre de la ciutat, i molts dels treballadors i el mateix Jujiro Matsuda van salvar la vida. Per contra la seu corporativa i les oficines de l’empresa, situades al centre de la ciutat, van desaparèixer durant l’explosió, que va matar a més de 80.000 persones, pràcticament totes civils (dones, nens,ancians i homes fora de l’edat militar) en pocs segons.

La fàbrica de Mukainada va reorganitzar les seves instal·lacions per convertir-se en un hospital, refugi i emissora on ajudar les persones supervivents, i com en el mite de l’au fènix, ajudar a la ciutat a renéixer de les seves cendres. Toyo Kogyo va seguir fabricant maquinària i vehicles lleugers durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, esdevenint un dels motors de la reconstrucció d’Hiroshima, en un procés que els locals anomenen “l’esperit de Mukainada”. L’esforç i dedicació de la fàbrica i els seus treballadors es va veure recompensat a partir de l’any 1960, quan Toyo Kogyo va començar a fabricar el Mazda R360 Cupè, un kei car o minicotxe que va arrassar al Japó amb més de dos milions d'unitats venudes en cinc anys a tot el Japó.

Però Toyo Kogyo, que va canviar el seu nom corporatiu pel de Mazda a cavall dels anys 60 i 70 del segle passat, encara estava lluny de ser un dels gegants automobilístics japonesos, i sempre estava amenaçada per una possible absorció per part de Nissan, Honda, Mitsubishi o Toyota. Va ser aleshores quan Mazda va decidir apostar pels motors rotatius Wankel, més eficients i potents que es van convertir en un dels símbols d’identitat de la marca, i que va esdevenir un èxit als Estats Units amb hits com els RX-7 o RX-8, que van salvar la independència de la marca fins els nostres dies.