Història
Motor 24/10/2021

La maledicció de Saab: tercera fallida en menys de 20 anys

La caiguda del conglomerat xinès Evergrande deixa en l'aire el futur de NEVS, la continuació de la històrica Saab

3 min
Saab 9-3 Aero

Quan l’empresa aeronàutica Saab va decidir obrir una filial especialitzada en el món de l’automoció, tot just després del final de la Segona Guerra Mundial, mai no hauria imaginat els problemes econòmics i el ball de propietaris que tindria la divisió automobilística tres quarts de segle després.

Saab mai havia sigut un fabricant de gaire èxit més enllà de les fronteres de Suècia i els països bàltics, i ja l’any 1969 va haver de signar un acord de col·laboració amb Scania, una altra empresa sueca, especialitzada en camions. Però l’experiment no va acabar de funcionar bé, i a partir de 1978 Saab va signar un acord de col·laboració amb Fiat per fer servir les seves plataformes i mecàniques.

Com que la filial de l’aeronàutica Saab no acabava de rutllar, l’any 1989 la divisió automobilística es va independitzar de la resta de la companyia i va començar a col·laborar amb General Motors, que aleshores encara era propietària d’Opel, marca amb la qual Saab havia de compartir elements mecànics i modulars. A partir del 2000 Saab va passar a ser oficialment una filial de General Motors, que a inicis de segle XXI va intentar ressuscitar la companyia sueca amb grans injeccions econòmiques i models interessants com el 9-3 i el 9-5.

Però la crisi de l’any 2008 va afectar de ple General Motors i Saab, que era molt deficitària. Els nord-americans no s’ho van pensar dues vegades quan a inicis del 2010 van rebre una oferta de l’holandesa Spyker –un altre cas insòlit de la història de l’automoció– pel paquet accionarial de Saab. L’acord es va tancar per 320 milions de dòlars, però l’aventura no va durar gaire: tot just un any després Saab va entrar en fallida.

La solució xinesa

Saab estava ferida de mort i Spyker no sabia ni podia fer-la rendible. Just en aquell moment van aparèixer uns inversors xinesos de l’empresa Hawtai que van comprar el que quedava de Saab per 140 milions de dòlars. Els xinesos tampoc van poder eixugar el gran deute que arrossegava la companyia sueca, que va haver de plegar l’any 2014, però que va renéixer immediatament sota un nou nom comercial, NEVS (National Electric Vehicle Sweden) i que s'havia d’especialitzar en cotxes elèctrics.

Just en aquest punt, amb NEVS enfocada en fer un nou cotxe elèctric sobre les cendres del 9-3 Aero, a inicis del 2019 apareix el darrer actor d’aquest drama automobilístic. El grup empresarial xinès Evergrande va comprar el 51% de les accions de NEVS per 930 milions de dòlars i va injectar més de 1.000 milions més per iniciar la producció de cotxes elèctrics a la Xina i a Suècia.

Quan per fi semblava que la maledicció de Saab-NEVS ja era història, va esclatar la crisi del coronavirus, que va agreujar la situació d’Evergrande, que aquest 2021 ha anunciat que no pot fer front als més de 74.880 milions de dòlars que deu als creditors, i que ha congelat de nou tot el projecte de NEVS.

La crisi del gegant Evergrande ha posat a la venda de nou NEVS, l’antiga Saab, per un preu aproximat d’uns 1.000 milions de dòlars. L'empresa actualment compta amb tres plantes a la Xina i un centre tècnic i d’investigació a Suècia. Amb tot, sembla poc realista imaginar que cap fabricant vulgui pagar per les restes d'una marca que acumula fracassos sonats i diverses fallides en els darrers 20 anys i que ni tan sols conserva el prestigi de la marca i el logo històrics de Saab.

stats