A aquestes alçades qui més qui menys ja sap que el Lancia Delta Integrale és un autèntic objecte de culte, un model mític del qual es van fabricar poc més de 40.000 unitats i una icona que tots els cotxes compactes de tall més o menys esportiu intenten imitar.

Però la història del Lacia Hyena, un model basat en el Delta Integrale HF Evoluzione II, és molt menys coneguda i bastant més enrevessada, amb una lluita de fons entre els carrossers de Zagato i els Agnelli, propietaris de Fiat i, per extensió, de Lancia.

Tot va començar l’any 1990 quan un col·leccionista de cotxes i milionari holandès anomenat Paul Koot va presentar a Lancia un projecte per fabricar una versió cupè del Delta HF Integrale, el cotxe que representava el súmmum de l’esportivitat i capacitat dinàmica en aquell moment a Europa. Lancia va declinar la proposta de l’holandès després de fer números, ja que la inversió per preparar una nova carrosseria d’un model que ja tenia una demanda prou alta no els semblava adient des d’un punt de vista comercial.

Amb la negativa de Lancia sota el braç, l’holandès Paul Koot va dirigir-se aleshores als carrossers milanesos de Zagato, especialitzats en evolucionar i transformar els models d’Alfa Romeo, Lancia, Lamborghini i Ferrari, entre d'altres.

A Zagato sí que van creure en la idea de Koot, i el mateix any 1990 van encarregar el disseny d’una versió cupè del Delta Integrale HF al dissenyador Marco Pedracini, que va crear el primer esborrany del Lancia Hyena. La idea de Zagato era aprofitar el sistema de tracció integral del Delta Integrale HF per crear un cupè amb tracció posterior i una carrosseria alleugerida fabricada en una sèrie numerada limitada a només 500 unitats.

Però tots els intents de Zagato i Paul Koot per mirar de convèncer el grup Fiat van ser infructuosos, ja que Lancia es negava a compartir el xassís, el motor i les transmissions a Zagato per crear el nou model, i els exhortava a comprar models originals per després modificar-los al seu gust. L’únic que sí van aconseguir dels Agnelli va ser la llicència per anomenar al cotxe amb el nom de Lancia Hyena i fer servir l’emblema de Lancia al frontal del vehicle.

Tot i els impediments del grup Fiat, els responsables de Zagato van decidir posar fil a l’agulla i desenvolupar el projecte en solitari. Així doncs, al Saló de Brussel·les de 1992 Zagato va presentar el primer prototip del Lacia Hyena, amb algunes modificacions importants respecte al model original, ja que la producció va quedar limitada a 75 unitats en comptes de les 500 projectades inicialment (de les quals finalment només se'n van fabricar 25), i va renunciar a la tracció posterior mantenint el sistema de tracció integral.

Més enllà dels retocs estètics –hi ha qui considera un sacrilegi sacrificar un Delta Integrale HF per fer un Hyena-, a Zagato van intentar mantenir alguns detalls, com la calandra original o els emblemes HF i l’escut de Lancia, però amb una modificació molt considerable de tota la carrosseria, que estava elaborada en alumini, fibra de carboni i kevlar per alleugerir gairebé 200 quilos el conjunt respecte al model original.

Mecànicament el Lancia Hyena també presentava importants millores en el motor gasolina 2.0, que gràcies a un nou turbo Garret T3 era capaç d’arribar als 253 CV associat al mateix canvi de cinc relacions. La seva major lleugeresa i potència feien que el Lancia Hyena fos sensiblement més ràpid i àgil que el model del qual derivava.

Finalment Zagato i l’holandès Paul Koot van vendre les 25 unitats del Lancia Hyena, sobretot al Japó, on es van comercialitzar gairebé la meitat de les unitats fabricades, que es venien a un preu d’uns 75.000 dòlars, un preu fins i tot superior al que demanava Porsche per un 911 l’any 1993. Amb els anys el seu preu no ha fet més que pujar, i aquest passat mes de febrer la casa de subhastes Silverstone Auctions en va vendre un per més de 191.000 euros.