La història de Jochen Rindt és la tràgica història d’un pilot que reuneix tots els prejudicis i idees preconcebudes de la salvatge Fórmula 1 dels anys 60 i 70 del segle passat. Nascut a la ciutat alemanya de Magúncia durant la Segona Guerra Mundial, la seva extensa família va decidir enviar-lo de petit a la casa dels avis a Graz (Àustria) després de la mort dels seus pares durant els bombardejos aliats sobre les ciutats del Tercer Reich.

Rindt va créixer i es va formar com a pilot a Àustria –la seva llicència de pilot era austríaca, en realitat–, tot i que mai va renunciar a la seva nacionalitat alemanya. De ben jove va patir un accident d’esquí que li va provocar una fractura de cama, de resultes de la qual va acabar amb una diferència de quatre centímetres de llargada respecte a l'altra; va decidir centrar-se en els esports de motor.

Amb només 16 anys Jochen Rindt ja participava en curses de motocròs a Àustria, i fins i tot va ser arrestat per la policia per conduir un Volkswagen Beetle sense haver complert l’edat necessària per tenir el carnet de conduir. Però en una visita al circuit de Nürburgring, pel Gran Premi d’Alemanya del 1960, el jove Rindt es va enamorar de la Fórmula 1 i va començar a dedicar-se en cos i ànima a l’automobilisme, al costat del seu amic Helmut Marko, avui un dels homes forts de l’escuderia Red Bull.

L’any 1961 Rindt va començar a competir en l'àmbit local amb un Abarth Simca 2000, el cotxe de la seva àvia (sense que ella li hagués donat permís) i va ser desqualificat de les competicions austríaques per la seva conducció agressiva i temerària. Tot i tenir un talent innat per la velocitat, l’estil de Rindt sempre va ser molt agressiu, i fins i tot mostrava certa despreocupació per la seva integritat física i la de la resta de pilots.

L’any 1964 va debutar a la Fórmula 2 al volant d’un Brabham. Va deixar tan clares les seves habilitats que l'any següent va aconseguir un volant de l’escuderia Cooper de Fórmula 1. El mateix 1965 va afegir al seu debut a la Fórmula 1 l'estrena, i amb victòria, a les 24 Hores de Le Mans, amb un Ferrari 250 LM.

Els èxits a la Fórmula 1 no van arribar fins al 1969, quan Rindt va fitxar per l’equip Lotus amb motor Ford Cosworth V8. L’any següent, el 1970, seria el del seu esclat definitiu, amb cinc victòries (Mònaco, els Països Baixos, França, la Gran Bretanya i Espanya) que li havien de servir per convertir-se en campió del món.

Però durant el GP d’Itàlia a Monza Jochen Rindt va patir un accident fatal durant la fase de qualificació. Va ser en el revolt peraltat del vell traçat italià, i li va costar la vida. Segons apunten algunes fonts, el mateix Rindt havia avisat Colin Chapman, cap de l’equip Lotus, que la roda davantera esquerra quedava bloquejada en alguns girs de dreta. Els testimonis de l’accident, entre ells el pilot Denny Hulme, van coincidir en apuntar que l’accident va ser causat per un incident mecànic i no per un error de pilotatge.

Després del GP d’Itàlia encara quedaven tres curses més per disputar-se (el Canadà, els Estats Units i Mèxic), però ni Jacky Ickx ni Clay Regazzoni van aconseguir sumar prou punts per prendre el títol de campió del món a Jochen Rindt, que es va convertir així en el primer i únic campió post mortem de la història de la Fórmula 1.

Avui el modern circuit austríac de Red Bull Ring té un revolt batejat amb el seu nom (convé recordar que fou company de Helmut Marko), i encara avui és un dels pilots més estimats i respectats de la història de la F1.