La companyia catalana Hispano Suiza va ser una de les firmes més prestigioses del món de l'automobilisme durant el primer terç del segle XX. Una casa d'automòbils –i posteriorment fabricant també de motors d'aeronàutica– d'enorme prestigi social, equiparable a qualsevol dels fabricants de luxe que ha arribat als nostres dies, com ara Bugatti o Alfa Romeo.

La companyia Hispano Suiza la van fundar a Barcelona l'any 1904 els socis Francesc Seix, Damià Mateu –pare del polític Miquel Mateu, primer alcalde franquista de Barcelona i destacat membre de la Falange– i l'enginyer suís Marc Birkigt. En una època en què cada cotxe era fabricat de forma gairebé artesanal, l'Hispano Suiza va saber-se guanyar una reputació i un nom que han perdurat fins als nostres dies. Inicialment establerts en un local del carrer Villarroel, l'any 1908 el negoci havia adquirit una envergadura tal, que va obligar els tres socis a buscar un nou emplaçament més gran per allotjar l'activitat industrial de l'empresa. El destí escollit aleshores van ser uns terrenys a la vora del barri de Sant Andreu, al lloc actualment conegut com a Parc de la Pegaso.

Els anys d'èxit

Els primers anys van ser un èxit per a l'Hispano Suiza, que amb la direcció tècnica del senyor Birkigt va expandir el negoci més enllà dels Pirineus, amb la creació d'una filial francesa que ben aviat es va consolidar al capdavant dels fabricants d'automòbils a escala mundial. Amb clients il·lustres com l'aleshores rei d'Espanya Alfons XIII, el príncep Lluís II de Mònaco, el rei Gustau V de Suècia o personalitats atemporals com Guggenheim, Rotschild, René Lacoste, Pablo Picasso, André Citroën, Ava Gardner o John Lenon, els Hispano Suiza van acabar sent una icona de culte, i exemplars d'aquesta marca es van convertir en valorades unitats de col·leccionisme.

Durant la Primera Guerra Mundial, l'Hispano Suiza va començar a produir motors d'aviació amb finalitat militar per abastir l'exèrcit francès. La nova divisió aeronàutica va ajudar la marca catalana i va fer augmentar les comandes i multiplicar els beneficis de l'empresa. Durant aquells anys la marca de Barcelona va adoptar la cigonya com a símbol distintiu de la companyia, en honor de l'as de l'aviació francesa Georges Guynemer.

L'inici de la decadència

La marca catalana, però, va iniciar el seu particular descens als inferns a la dècada dels 30. L'empresa no va saber reinventar-se després de la davallada de comandes després de la Primera Guerra Mundial, i en un context social i econòmic convuls (anys de pistolerisme, crisi econòmica, desastres militars al Marroc i dictadura de Miguel Primo de Rivera), l'empresa no va poder trobar una quota de mercat que consolidés l'empresa com un referent mundial. L'adveniment de la Segona República, la popularització de noves marques d'automòbils a preus més populars –gràcies al sistema de producció en cadena– i la mort de l'industrial Damià Mateu –seguit d'un relleu generacional poc eficient– van condemnar l'empresa a un segon pla.

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, l'empresa Hispano Suiza va ser col·lectivitzada pel decret de col·lectivitzacions aprovat pel president Companys i destinada a l'abastiment de material per a les tropes republicanes. Un cop acabada la guerra, l'empresa va retornar als propietaris originals, però el president de l'empresa, Miquel Mateu –primer alcalde franquista de Barcelona–, estava més preocupat per la seva carrera política a la Falange que no pas pel destí de la seva empresa.

Hispano Suiza va ser finalment expropiada pel govern franquista mitjançat l'INI (Instituto Nacional de Industria) l'any 1946 i fusionada a l'empresa de titularitat estatal Enasa, que va començar a produir vehicles rere la marca comercial Pegaso. La que sí que va tenir continuïtat en el temps va ser la filial francesa de l'Hispano Suiza, que es va integrar al conglomerat francès Safran, dedicat a l'aeronàutica i indústria militar i que ha sobreviscut fins als nostres dies.