Dient-se Orion, els de Ford ho van tenir fàcil a l’hora de buscar un eslògan per fer publicitat d’aquest model: “La conquesta de l’espai”. D’això es tractava, de guanyar espai per als seus ocupants en comparació amb el cotxe que li marcava el punt de partida, l’Escort.

El Ford Orion el van situar entre l’Escort, un compacte, i el Sierra, una berlina ja més grossa. Però justament això, que fos a mig camí, va fer que aquest cotxe no arribés a seduir gaires compradors. Tenia una personalitat força discreta, gris, anodina. Tant, que ni tan sols els seus creadors es van decidir a perpetuar-lo en el mercat més enllà dels deu anys que hi va ser a partir del 1983. Quan va sortir la segona generació van intentar motivar els seus hipotètics clients amagant-lo darrere el nom d’Escort 2, a veure si algú picava.

Era francament lleig, i tenia una estabilitat bastant crítica per culpa d’unes suspensions molt dolentes.

Que la Guàrdia Civil el triés per equipar algunes de les seves patrulles de carretera potser va contribuir al fet que l’Orion no fos capaç de despertar massa simpaties.

El naixement del Focus, posteriorment, va ser el factor que va conduir a acabar amb la fabricació i comercialització d’un cotxe, l’Orion, que va passar per la vida amb més pena que glòria tot i que venia avalat per l’herència dels Taunus i Cortina, que van ser dos dels millors cotxes que Ford va fer per al mercat europeu dels anys setanta.

Les millors virtuts de l’Orion eren la comoditat de l’interior, força espaiós, i el bon rendiment d’uns motors que no gastaven gaire.