El 31 d’agost del 1967 Alfa Romeo va presentar a Monza, coincidint amb el GP d’Itàlia de Fórmula 1, el primer 33 Stradale, una obra mestra del dissenyador italià Francesco Scaglione. De fet, les línies i el disseny del 33 Stradale encara ens segueixen seduint avui, 50 anys després de la seva presentació, i el seu llenguatge estètic segueix plenament vigent, i va esdevenir una autèntica obra d’art atemporal -cosa que li ha servit per ser considerat en diverses ocasions el cotxe més bonic de tots els temps-.

L’Alfa Romeo 33 Stradale estava basat en el Tipo 33, un monoplaça de competició d’Alfa Romeo que havia conquerit mig món en els campionats de turismes dels anys 60 del segle passat. En homenatge a aquella bèstia de l’asfalt Alfa Romeo va decidir crear una versió de carrer ('stradale', en italià) del seu 33.

El 33 Stradale de Scaglione, que estava realitzat amb una carrosseria d’alumini (i no pas de fibra de carboni, com els cotxes de competició), presentava una major batalla o distància entre eixos davanters i posteriors per millorar-ne l’estabilitat. Alfa Romeo va decidir també reduir la potència de la versió comercial del 33, i, tot i utilitzar el mateix motor de gasolina V8 atmosfèric, la seva potència va reduir-se dels 270 als 230 CV, una xifra que sembla modesta però que feia volar literalment un cotxe de poc més de 700 quilos de pes, curt, baix i molt ample.

Alfa Romeo només va fabricar divuit unitats del 33 Stradale, de les quals només en va arribar a vendre 13 (les altres cinc les conserva la marca al seu museu), que a hores d’ara tenen una cotització estratosfèrica, ja cadascuna de les unitats fabricades va ser realitzada a mà, com un treball artesanal, i pràcticament no existeixen dues unitats exactament idèntiques.

Per celebrar l’aniversari del 33 Stradale, Alfa Romeo inaugura avui una exposició monogràfica anomenada '33, la bellezza necessaria' al seu museu d’Arese, al nord d’Itàlia.