El mes de juliol de 1975 es va presentar la primera versió del BMW Sèrie 3 a l'Estadi Olímpic de Munic. La idea de crear una berlina esportiva i elegant no era nova a la marca, ja que aquell primer Sèrie 3 (conegut pel seu codi intern E21) recollia el llegat del BMW 2002, la primera berlina esportiva dels bavaresos, que havia nascut de la voluntat de superar l’Alfa Romeo Giulia, fins aleshores el gran rival.

Aquell primer E21 va néixer al llapis del dissenyador Paul Bracq. Amb unes dimensions de més de quatre metres de llarg, 1,6 d’alt i 1,3 d’ample, aquell E21 va esdevenir el primer model de la seva categoria que incorporava un motor de sis cilindres en línia. Amb aquest model van néixer també les línies mestres del que ha de ser una bona berlina esportiva: motor davanter en disposició longitudinal, propulsió (tracció posterior), una distribució de pes gairebé perfecta (50:50) i una suspensió àgil i eficaç.

La versió més prestacional del primer Sèrie 3 va ser el 323i, que erogava 150 CV, una xifra que avui sembla poc espectacular però que en el seu temps provocava esgarrifances entre els amants del motor.

Aquell primer E21 va ser substituït l’any 1982 per la segona generació del Sèrie 3, conegut com a E30. Dissenyat per Claus Luthe, l’E30 es va convertir en una icona cultural dels anys 80 i en un dels objectes de desig més populars encara avui. Amb aquesta segona generació va aparèixer també el primer model M3 l’any 1985, el primer càbrio (descapotable) i el primer Sèrie 3 dièsel, el 324d. No debades, el model E30 es va convertir en el Sèrie 3 més anys vigent de la història de BMW, ja que va estar en fabricació fins al 1994, dotze anys després del seu naixement.

Amb tot, tant la primera com la segona generació dels Sèrie 3 eren més sensibles i més delicats de conduir, especialment sobre asfalt en mal estat o terra mullat, on era fàcil fer sobrevirar (derrapar) el cotxe. Si bé molts amants del motor apreciaven aquesta qualitat (fins als nostres dies), a la majoria de compradors no els agradava la idea de perdre el control de la seva berlina, cosa que va portar la marca bavaresa a fabricar models més racionals i fàcils de conduir per a la majoria d’usuaris.

La Sèrie 3 es domestica

L’èxit de la segona generació va fer que BMW confiés en el mateix dissenyador Claus Luthe les línies de la tercera generació, coneguda com a E36. El Sèrie 3 E36 va començar la seva producció l’any 1990, i incloïa uns fars carenats (tapats per un vidre) molt similars als utilitzats encara avui dia, unes línies més aerodinàmiques i un pas de roda posterior molt més ample que van emfatitzar el seu caràcter esportiu. A més, els models E36 van ser els primers cotxes alemanys a portar reforçaments integrats a les portes i ABS de sèrie.

L’any 1998 va aparèixer la quarta generació de BMW, batejada com a E46. El model E46 va ser dissenyat per Eric Gople, sota la direcció de Chris Bangle. Les dimensions del nou E46 van augmentar sensiblement, especialment pel que feia a l’amplada i alçada. Així doncs, el nou E46 permetia més espai a l’habitacle, especialment a les places posteriors. A més, aquell E46 era el primer model de la Sèrie 3 que incloïa ajudes electròniques a la conducció.

Un altre aspecte significatiu dels models E46 era l’eficient i sorprenent motorització dièsel del 320d E46, que homologava un consum de 5,7 litres del seu motor de 136 cv. Però el model que va fer famosos els E46 va ser l'M3 E46, que extreia 343 CV del seu motor de sis cilindres, que va significar per a molts experts la culminació de la saga.

La cinquena generació de la Sèrie 3 va ser el model E90, que va aparèixer l’any 2005 i que va sobreviure fins al 2012. El model E90 va ser obra del dissenyador japonès Joji Nagashima, també sota la direcció de Chris Bangle. Aquesta cinquena generació era més ampla, més alta i més llarga que la predecessora, però aconseguia una contenció de pes de 30 quilos de mitjana respecte a la generació anterior.

El BMW M3 E90 va ser el primer a incorporar un motor V8 desenvolupat a partir dels motors de l’equip BMW a la Fórmula 1, però l’estrella d’aquesta generació va ser el 335i, el primer model a utilitzar un motor de sis cilindres Twin Turbo (doble turbo), que erogava 305 CV. Aquesta generació E90 també va ser la primera a incorporar la nova caixa de canvis de set velocitats i doble embragatge Streptronic, que realitzava un maridatge més que sorprenent amb els motors bavaresos.

La sisena generació del Sèrie 3, coneguda com a F30, va iniciar el seu desenvolupament l’any 2012 i va estar vigent al mercat fins ara fa uns mesos. El model F30 és obra del dissenyador Christopher Weil, i emfatitza l’agressivitat i esportivitat del Sèrie 3 enfront les línies més burgeses del seu predecessor. Ja s’ha convertit en un gran èxit que li ha permès consolidar-se com la berlina premium més venuda.

L'any passat BMW va estrenar l'actual generació del Sèrie 3, anomenada G20 en codi intern, que per primer cop estrena elements tecnològics com ara un quadre d'instruments totalment digitalitzat, noves versions híbrides endollables o ajudes a la conducció que permeten que el cotxe assoleixi el nivell 2 sobre 5 en l'escala de conducció autònoma.

Encara hem de conèixer la versió M3 de la generació G20, tot i que no són poques les fonts que apunten que aquesta serà la millor de la història del departament BMW Motorsport. Mentrestant, ens hem de conformar amb els magnífics M340i i M340d, o amb el futurista 330e, un híbrid endollable d'altes prestacions gràcies als seus 292 CV.