Va ser el projecte estrella d'Audi als anys 80. Fruit d'un projecte personal de Ferdinand Piëch (successor de Ferry Porsche), el primer Audi Quattro -és a dir, un model pensat per la competició equipat amb tracció integral- va ser presentat al Saló de Ginebra de l'any 1980, aprofitant la carrosseria i plataforma d'un Audi 80.

Ara bé, tot i derivar de la plataforma d'un Audi 80, poca cosa més tenia a veure amb el model convencional: el Quattro equipava un potent motor de cinc cilindres de 2'2 litres de cilindrada que arribava als 200 cavalls (tot i que en posteriors evolucions de competició va arribar a superar el llindar dels 300 cavalls de potència). L'altre gran novetat del sistema Quattro va ser el seu diferencial de tipus Torsen que repartia el parell de manera homogènia entre l'eix davanter i el posterior.

Els anys 1981 i 1982 l'Audi Quattro va competir en la categoria de ral·lis de Grup 4, amb uns resultats esportius dignes i fabricant uns 400 models de carrer per temporada (era un dels requisits de la FIA per autoritzar un vehicle). Els èxits no van trigar massa en arribar, i el 1981 Audi va guanyar el mundial de constructors, mentre que la pilot Michelle Mounton va perdre el campionat de pilots durant la darrera prova del campionat.

L'any 1983 la FIA va estrenar una nova categoria anomenada Grup B, que ben arribat es guanyaria l'estima de pilots i aficionats. Audi va estrenar una evolució del seu Quattro anomenat Quattro A1, que arribava als 370 cavalls de potència i que va guanyar els ral·lis de Suècia i Portugal, tot i que va perdre el campionat en un frec a frec històric amb el Lancia 031.

L’Audi Quattro toca el cel

El mateix 1983 Audi va retirar el primer A1 per substituir-lo a mitja temporada pel Quattro A2, més ràpid que el seu predecessor i que va arribar a tocar el cel la temporada següent, al 1984, quan va guanyar un doblet històric al sumar el campionat del món de pilots –de la mà del suec Stig Blomqvist- i el de constructors.

De cara a la temporada de 1985 el campió va evolucionar per convertir-se en el Sport Quattro, que arribava als 450 cavalls i era més lleuger, àgil i directe que el seu predecessor. Ara bé. L'Audi Sport Quattro de 1985 no va guanyar el campionat del món (que aquell any guanyaria el finlandès Timo Salonen i el seu Peugeot 205 Turbo).

L'any 1986 va ser la darrera temporada dels Grup B, que van ser retirats per la seva perillositat. Aquella temporada Audi va preparar l'Sport Quattro S1, que tan sols va guanyar una prova -el ral·li de San remo, pilotat per Walter Rohrl- i fou superat novament pel Peugeot 205 Turbo de Juha Kankkunen.

Pikes Peak, territori del senyor dels anells

Després de la prohibició dels Grup B Audi va retirar el Sport Quattro S1 i va apostar per un nou model, el 200 Quattro,que conservava el sistema de tracció integral de tipus Torsen. Tot i això, aquell no era l'adeu definitiu de l'Audi Sport Quattro. Els d'Ingolstadt van adaptar el seu model per fer la darrera evolució, la més extrema i potent de la saga: l'Audi Quattro S1 Pikes Peak, pensat per guanyar la cursa en pujada a la muntanya nord-americana de Pikes Peak.

Audi havia dominat amb comoditat la cursa de Colorado guanyant cada edició entre 1982 i 1986 de forma consecutiva, gràcies a les mans del nord-americà John Buffum (1982 i 1983), la francesa Michèle Mouton (1984 i 1985) i el nord-americà Bobby Unser (1986). Però tots aquells models eren adaptacions del model de ral·li, i no eren creats específicament per competir en a prova americana.

L'Audi Quattro S1 Pikes Peak de 1987 i els seus més de 600 cavalls va guanyar la cursa a les mans de Walter Rohl, marcant també un nou temps rècord i rebaixant en més de 22 segons els temps anteriors, convertint-se en el primer cotxe capaç de trencar la barrera dels 11 minuts (i fins i tot un segon més ràpid que el Tesla Model S que va guanyar l'edició l'any 2016 tot i disposar de tot el traçat ben asfaltat).