Francesc Godia, conegut popularment com a Paco Godia, va néixer a Barcelona l'any 1921 en una família benestant d'origen aragonès. Des de ben petit, Paco Godia va mostrar un interès desmesurat pels cotxes i l'automobilisme, que amb permís del col·leccionisme d'art aviat es va convertir en la seva afició.

Amb només 22 anys, i després de diversos intents locals, va debutar en la seva primera cursa internacional al vell circuit de Montjuïc durant la temporada 1944/45 al volant d'un Hotchkiss. Aquest debut, però, va tenir un regust molt amarg, ja que va haver de retirar-se durant la tercera volta per problemes mecànics.

En l'Espanya de l'autarquia franquista era molt complicat trobar productes manufacturats i de qualitat, i Godia va haver de córrer amb el que li queia a les mans –literalment–. No va ser fins a la temporada 1949/50 que Paco Godia va poder començar a utilitzar els Maserati de l'escuderia Milà, que també li van donar un recital de problemes mecànics i tècnics.

Les primeres gran gestes

Godia, però, no volia rendir-se i va apuntar-se a les 24 Hores de Le Mans de l'any 1949 al volant d'un Delage de 3 litres de cilindrada fent tàndem amb el pilot francès Louis Gérard. Contra tot pronòstic, Godia i Gérard van fer una gran actuació i van acabar quarts.

Godia havia demostrat que podia ser competitiu a escala internacional, i va decidir participar en el Gran Premi Penya Rin de l'any 1951 al volant d'un vell Maserati. Godia va tenir una sortida de pista, però va tornar a l'asfalt i va acabar desè.

Un pilot de Fórmula 1

Amb un altre Maserati més actualitzat, Godia va poder sumar el seu primer punt en un campionat del món de Fórmula 1 gràcies al sisè lloc obtingut al Gran Premi Penya Rin de l'any 1954, en què Ascari va guanyar el campionat del món de Fórmula 1.

A començaments de l'any 1955, Godia seguia corrent com un pilot privat, però una gran actuació a Lisboa al volant d'un Ferrari –el català va ser tercer i va signar la volta ràpida– van fer que molts constructors oficials es fixessin en el barceloní.

Els bons resultat de Godia tampoc van passar desapercebuts a Mòdena, i temorosos de perdre el pilot a les mans de Ferrari, Maserati va oferir a Godia la possibilitat de disputar els grans premis restants de la temporada 1958 de Fórmula 1 amb l'equip oficial de l'escuderia italiana.

El de Barcelona no va defraudar i va fer dos quarts llocs als grans premis d'Itàlia i Alemanya, i va acabar el Mundial del 1956 en sisè lloc empatat a punts amb el britànic Sam Hanks i el francès Paul Frère.

Un pilot total

Godia va abandonar la Fórmula 1 oficialment –tot i que va participar en alguns grans premis com a pilot privat– i va seguir competint en competicions del Vell Continent. Va guanyar la Copa París, va ser sisè al Gran Premi de Suècia al volant del seu Maserati privat durant el 1957 i va ser tercer a Siracusa el 1958.

Godia va començar uns anys de menys activitat, conscient de la limitació de les seves aptituds i la necessitat de concentrar-se en el negoci familiar, però encara va guanyar les 6 Hores de Montjuïc de l'any 1968 al volant d'un Ford GT 40 i les 12 Hores de Montjuïc del 1969 al volant d'un Porsche 908, abans de retirar-se definitivament als 48 anys d'edat.

La polèmica

Godia té el dubtós honor de ser la persona més ràpida a anar de Barcelona a Madrid en cotxe i trànsit obert. Segons expliquen les fonts, va trigar 4 hores i 58 segons a recórrer els 610 quilòmetres que separen les dues ciutats el 19 de juliol del 1964. Aquesta gesta (per dir-ne d'alguna manera) va despertar moltíssimes crítiques ja aquells dies per considerar-la absurda i perillosa.