John Newton Cooper (1923-2000) fou el fundador de Cooper Car Company. Nascut a Surbiton, al sud-oest de Londres, es va convertir en una llegenda de les carreres gràcies al seu disseny de xassís amb motor posterior que va canviar la història de l'automobilisme per sempre més.

El pare de John, Charles Cooper, tenia un petit garatge a la petita vil·la de Surbiton, especialitzada en el manteniment i reparació dels cotxes de carreres. El seu fill John no era massa brillant amb els seus estudis, i als 15 anys va deixar l'escola per fer d'aprenent en un taller. Però l'esclat de la Segona Guerra Mundial va fer canviar la trajectòria del jove John Cooper, que encara no era major d'edat i no podia servir a l'exèrcit. Al no poder participar activament en la defensa d'Anglaterra, el jove John Cooper va ingressar a la “Royal Air Force” (RAF) com a mecànic d'avions. A la RAF, el jove John Cooper va revelar-se com un esplèndid mecànic, i va aprendre moltíssim durant la seva etapa. Calia que els Hurracaine i Spitfire estiguessin en perfectes condicions per superar els Messermitch Bf-109 i companyia (impulsats per motors Mercedes) als cels europeus.

Un cop acabada la guerra, en John Cooper i el seu pare van aprofitar els coneixements adquirits a la RAF per aplicar-los a la mecànica dels cotxes de competició. Van començar preparant monoplaces assequibles per la competició, sovint amb material bèl·lic excedent. Aquells primers bòlids van tenir un èxit inesperat, i davant l'oportunitat que se'ls brindava, pare i fill van fundar la “Cooper Car Company”, l'any 1948.Una de les innovacions que John Cooper va proposar va ser la d'ubicar els motors dels monoplaces darrera de la cabina del pilot, cosa que semblava una excentricitat, però que a la llarga es va certificar com la millor manera d'aprofitar l'espai i la dinàmica dels cotxes de competició.

Conquerint la Fórmula 1

En un primer moment John Cooper corria en els seus propis monoplaces de competició, però a mesura que la seva companyia tenia més èxit i més comandes, va haver de deixar la competició darrera del volant i centrar-se totalment en la producció i disseny de monoplaces. Cooper va construir uns 300 monoplaces de F3 entre els anys 1951 i 1954, i va obtenir 64 victòries d'un total de 78 carreres disputades.

Els seus excel·lents resultats van servir per a que John Cooper iniciés un camí vers la Fórmula 1 que va acabar materialitzant-se la temporada 1957, quan va debutar de forma oficial la Cooper Car Company (per bé que ja havia elaborat alguns monoplaces per altres equips privats). John Cooper va tocar el cel al primer Gran Premi de la temporada següent, l'any 1958, quan el seu pilot Stirling Moss va guanyar el Gran Premi de l'Argentina, derrotant fins els aleshores imbatibles Maserati i Ferrari, que encara corrien amb el motor a la part davantera del monoplaça.

La temporada següent, corresponent a l'any 1959, Cooper va col·laborar amb l'escuderia Brabham per crear un monoplaça amb motor central encara més competitiu. De fet, ho va ser tant que l'associació Brabham-Cooper va acabar guanyant el campionat del món de F1. Des d'aleshores, tots els campions de F1 han estat monoplaces amb disposició de motor central, la gran invenció de Cooper.

Del circuit als ral·lis

Conquerida la Fórmula 1, Cooper va centrar-se en l'altre gran competició automobilística del seu temps, les 500 milles d'Indianàpolis. Un cop més de la mà de Jack Brabham, John Cooper va idear un bòlid de motor central que en un primer moment fou objecte de burla dels rivals i de la premsa nord-americana. Lluny d'intimidar-se, el monoplaça de Cooper i Brabham va guanyar les 500 milles d'Indianàpolis la primera participació que van prendre part, l'any 1960.

L'any 1961, l'èxit de la “Cooper Car Company” era absolut. Campions del món de Fórmula 1 i d'Indianàpolis, van rebre l'encàrrec d'ajudar en el disseny i posada a punt d'un petit vehicle creat pocs mesos abans per la “British Car Company”. El nou cotxe va rebre el nom de MINI Cooper, i va obtenir uns èxits espectaculars. El seu tacte directe i esportiu, les seves reduïdes dimensions i el seu pes el feien un cotxe de ral·li gairebé imbatible, a més d'un útil vehicle urbà amb prestacions esportives.

El MINI Cooper dels anys 60 va triomfar als principals ral·lis d'arreu del món, aconseguint una fam especial al ral·li de Monte-Carlo, el més prestigiós del món. El MINI va arrasar durant els anys 60, obtenint victòries llegendàries els anys 1964, 1965 i i 1967.

Una ràpida decadència

Però la decadència de John Cooper i la Cooper Car Company va arribar massa d'hora. L'any 1963 John Cooper va patir un greu accident al volant d'un MINI, i l'any següent, el 1964, el seu pare Charles Cooper va morir. Desmotivat, John Cooper va vendre la Cooper Car Company, que encara va viure dies de glòria a la Fórmula 1 fins l'any 1968, amb un llegat espectacular de 16 victòries en 129 Gran Premi disputats, derrotant autèntics gegants com Ferrari o Maserati i revolucionant per sempre el món dels monoplaces de competició.

Però més enllà dels èxits de la Fórmula 1 o d'Indianapolis, el nom de John Cooper va quedar associat (encara als nostres dies, com vam poder provar fa poques setmanes) al de MINI. El MINI Cooper (amb les variants Cooper S o John Cooper Works) s'han convertit avui en dia en símbol i orgull de la indústria automobilística britànica. A més, els èxits de la Cooper Car Company van esperonar nous fabricants i noves escuderies britàniques, plantant una llavor que va florir amb la creació d'empreses no menys llegendàries com Brabham, Lotus, Lola o Tyrrell i va originar el domini britànic a la Fórmula 1 fins els nostres dies.