Grans campions de la F1
Ferran Vital

Jackie Stewart, l’escocès volador

Stewart va ser el primer pilot britànic que va sumar tres campionats del món de Fórmula 1 i encara avui és considerat un dels talents més grans d’Escòcia

Jackie Stewart, l’escocès volador / VIQUIPÈDIA Zoom

Probablement, i amb permís del gran Colin McRae (de qui ja vam parlar fa temps), Jackie Stewart és el pilot més estimat d’Escòcia i un dels més populars de tot el Regne Unit. Nascut a la ciutat de Milton, el seu destí semblava escrit: els seus pares eren els propietaris del concessionari de Jaguar a la ciutat, i el seu germà gran Jimmy va ser el pioner de la família competint amb automòbils.

Des de ben petit Jackie Stewart va demostrar qualitats innates per la mecànica, perquè la seva dislèxia feia que no fos un bon estudiant i que se centrés en el motor. Així doncs, el 1964, amb vint-i-tres anys, va debutar (amb victòria) a la Fórmula 3 britànica amb el suport de Ken Tyrrell, patró de l’escuderia Tyrrell Racing de Fórmula 1.

Les seves victòries a la Fórmula 3 britànica li van servir per guanyar-se un seient a l’equip BRM (British Racing Motors) de F1, on amb un cotxe molt modest va deixar tothom bocabadat imposant-se al Gran Premi de Monza del 1965: va derrotar pilots contrastats amb màquines superiors, com els britànics Jim Clark i Graham Hill.

Stewart al volant d'un Matra, any 1969 Zoom

Stewart al volant d'un Matra, any 1969 / Viquipèdia

Després de tres anys a BRM, va fitxar per l’escuderia Matra l’any 1968, amb la qual guanyaria el primer campionat del món l’any següent al volant del Matra MS80 amb motor Cosworth de 420 CV, i que Stewart va qualificar “del millor cotxe que mai havia pilotat”.

Nürburgring i pluja, any 1968: l'escenari ideal Zoom

Nürburgring i pluja, any 1968: l'escenari ideal / Bridgestone

El 1970 Stewart va canviar d’equip i va fitxar pel Tyrrell de Fórmula 1, on es va retobar amb Ken Tyrrell, el seu descobridor i gran valedor. Després d’un començament complicat, Stewart va guanyar els campionats del món del 1971 i el 1973.

Però en l'últim Gran Premi dels Estats Units del 1973, Stewart va quedar molt tocat a causa de l’accident mortal del seu company d’equip i amic François Cevert Stewart, que havia encapçalat les protestes dels pilots i havia defensat millorar la seguretat en l’automobilisme. Així que va decidir penjar els guants i abandonar la Fórmula 1 després d’haver-se proclamant campió del món per tercer cop.

Jackie Stewart al circuit de Zandvoort, 1971 Zoom

Jackie Stewart al circuit de Zandvoort, 1971 / Wikipedia

L’escocès va continuar lligat a la F1 al convertir-se en comentarista televisiu i assessor de Ford, i fins i tot va capitanejar un equip propi de anomenat Stewart Grand Prix gràcies als seus bons contactes amb Ford entre els anys 1997 i 1999.

Un monoplaça de l'equip Stewart GP pilotat per Barrichello,1997 Zoom

Un monoplaça de l'equip Stewart GP pilotat per Barrichello,1997 / Viquipèdia

Pocs pilots poden presumir de ser tan precisos, regulars i segurs com l'escocès Jackie Stewart, un autèntic superdotat amb unes mans fantàstiques i molta sang freda que li permetien executar traçades perfectes volta a volta i brillar en condicions desfavorables com la pluja i el vent. Això li va servir per sumar 27 victòries i 43 pòdiums en les 99 curses de F1 en què va participar, tot i no haver tingut sempre el millor cotxe i haver de superar pilots com Jacky Ickx, Jack Brabham, Bruce McLaren i Emerson Fittipaldi.