Història
Ferran Vital

Colin McRae, el tro d'Escòcia

Repassem la biografia d'un dels pilots més estimats de tots els temps: aquest 2018 l'escocès hauria complert 50 anys

Colin McRae, el tro d'Escòcia / SUBARU Zoom

Colin McRae va ser un dels pilots d’automobilisme més estimat de tots els temps. Un pilot capaç de connectar com ningú amb el públic, de fer fruir i augmentar la freqüència cardíaca dels seus seguidors, i de crear una escola pròpia dins del món dels ral·lis.

McRae va ser sempre una icona contracultural. Una mena de peix que navegava contracorrent, gràcies a un estil propi i una personalitat superlativa al volant que enamorava als seus seguidors i el convertia en un dels més odiats pels seus detractors. Blanc o negre, amb l’escocès no s’hi valien les mitges tintes: t’agradava o el detestaves.

Colin McRae portava el destí marcat a foc des del seu naixement. Fill del pilot Jimmy McRae (cinc cops guanyador del ral·li de Gran Bretanya), Colin McRae va començar a despuntar ben aviat al volant. Els seus inicis, l’any 1986, fou al volant d’un Talbot Sunbeam. Les seves extraordinàries habilitats no van passar desapercebudes, i l’any següent, al 1987, McRae ja va participar, per primer cop, al WRC, al volant d’un Ford Sierra Cosworth.

Durant aquells primers anys McRae va enlluernar al món de l’automobilisme amb la seva conducció passional, agressiva, ràpida i valenta. Durant uns anys en què el món dels ral·lis es trobava dominat per pilots nòrdics (de fet, el WRC semblava un club privat de pilots finesos, suecs i noruecs), el pilot britànic va aparèixer com un bri d’esperança. El seu pilotatge passional, agressiu i valent, propi d’un pilot llatí, van provocar que el encara jove McRae es convertís en un dels referents del WRC. De fet, sempre va demostrar el seu respecte i admiració per Ari Vatanen, segurament l’altre pilot més estimat del món dels ral·lis del darrer terç del segle XX. Una llegenda que a la part posterior del seu cotxe portava una enganxina que resava “If in doubt, flat out” (en cas de dubte, accelera a fons).

Maridatge amb Subaru

L’any 1991 McRae va fitxar amb Subaru, en una de les associacions més recordades i especials de la història dels ral·lis. McRae va guanyar el campionat britànic de ral·li els anys 1991 i 1992, fent-se valedor d’un seient oficial de l’equip Subaru de cara al mundial de 1993. I els èxits no van trigar en arribar: el mateix any McRae i el seu Subaru van guanyar el ral·li de Nova Zelanda, una de les proves més exigents, especials i estimades per pilots i aficionats.

McRae al volant del Subaru Zoom

McRae al volant del Subaru / Subaru

Aquells van ser uns anys de lluites desiguals, on l’escocès i el seu Subaru havien de fer front a un equip superior, Toyota, amb pilots nòrdics, freds i calculadors, a les seves files. Els Toyota Celica de Kankkunen, Grönholm i Didier Auriol es mostraven clarament superiors al Subaru de McRae, però amb tot, l’escocès els hi plantava cara un cop i un altre extrimint al màxim la mecànica del seu cotxe amb una conducció al límit i imprimint un ritme que ningú era capaç de seguir. Però la pròpia conducció passional de McRae provocava alguns incidents o problemes mecànics que sovint el feien haver-se de retirar o perdre molts minuts i li restaven competitivitat.

McRae destacava davant els seus rivals nòrdics, molt més freds i calculadors i amb cotxes superiors al seu Subaru

No fou fins a l’any 1995 que McRae va fer valer la seva supremacia, aprofitant una sanció a l’equip Toyota i amb una lluita final espectacular contra els seu company d’equip, Carlos Sainz. Sainz no va poder seguir el ritme de McRae al darrer ral·li de l’any, a la Gran Bretanya, i el pilot escocès es va proclamar campió del món a casa seva, davant la joia del seu públic i portant, per primer cop a la història, a Subaru i el seu motor bòxer al campionat del món de ral·lis. Aquell va ser el millor moment de la seva carrera esportiva.

McRae celebra el títol de 1995 Zoom

McRae celebra el títol de 1995 / Subaru

L’any següent, el 1996, McRae va haver de lluitar de nou amb una màquina inferior contra el seu rival d’aquell any, el finlandès Tommy Mäkinen, que al volant d’un Mitsubishi Lancer Evo 3 va imposar la seva llei al mundial de pilots. L’escocès va finalitzar el mundial en segona posició, amb tres victòries durant l’any (Grècia, Costa Brava i Itàlia), derrotant de nou al seu company d’equip -i teòrica primera espasa de Subaru- l’espanyol Carlos Sainz.

La mateixa història es va repetir l’amny 1997, quan Mäkinen va repetir ceptre mundial i McRae, subcampionat del món. Amb tot, les seves actuacions foren decisives per què Suabru s’imposés al mundial de constructors tots dos anys, per davant dels Mitsubishi Lancer Evo o els Toyota Celica.

L’any 1998 va ser el darrer any de McRae a Subaru. Malauradament, aquell darrer any va estar ple de problemes, averies i accidents, i McRae mai va estar en condicions de lluitar pel títol mundial. Va finalitzar la temporada en tercera posició, superat per Mäkinen i Sainz. Tot i la mala temporada, McRae va guanyar el “race of Champions” d’aquella temporada, celebrat a Gran Canaria.

Canvi de mil·leni, canvi d’equip

L’any 1999 McRae va fitxar per Ford, posant-se al volant del debutant Ford Focus. Amb Ford McRae va assolir alguns èxits inicials, tant a la temporada 1999 com la del 2000, imposant-se en quatre ral·lis en aquests dos primers anys. Però errors de joventut del Focus van impedir que l’escocès pogués disputar seriosament el campionat del món, cosa que van provocar un nou canvi d’equip l’any 2003.

El Focus de McRae, any 1999 Zoom

El Focus de McRae, any 1999 / Ford

El 2003 McRae va fitxar per Citroën, sense aconseguir cap victòria durant tot l’any. Això va provocar que els gals fitxessin un altre glòria, com el seu antic company i rival Carlos Sainz, per ocupar la seva plaça, i fer de mentor d’una jove promesa gala anomenada Sébastien Loeb.

A aquestes alçades, McRae semblava una vella glòria que havia perdut les habilitats al volant i el favor del gran públic. Res més lluny de la realitat. L’any 2004, al trobar-se sense seient oficial del WRC, McRae va decidir participar a altres competicions, com ara el Dakar (on va guanyar dues etapes al Marroc i va aconseguir finalitzar el ral·li) o les 24 hores de Le Mans, on va finalitzar en una meritòria tercera posició.

McRae a Monte-Carlo any 2003 Zoom

McRae a Monte-Carlo any 2003 / Citröen

L’any 2005 McRae va sorpendre a propis i estarnys al fitxar per Skoda de cara a la temporada de WRC. Però aquell retorn fou un oasi, un somni que no va durar més enllà de les dues primeres carreres de l’any. Encara al 2006 va tenir una aparició esporàdica al ral·li de Turquia, al volant d’un Xsara, per bé que va tenir problemes mecànics i va haver de reitrar-se. Aquell 2006 McRae el va passar competint al campionat britànic de Porsche, un campionat monomarca on l’escocès va demostrar a tothom que continuava essent un pilot agressiu i competitiu.

Un tràgic final

Ja feia anys que McRae compartia la passió pels cotxes amb la seva altre gran passió, el vol. Era habitual veure’l pilotar helicòpters i avionetes. I va ser aquesta afició la que li va comportar un final tràgic. El 15 de setembre de 2007 McRae sobrevolava una zona al voltant de casa seva, a Escòcia. Aquell dia anava acompanyat del seu fill Johnny de només cinc anys, i d’un amic del seu fill de sis anys i del seu pare. Un tràgic accident va acabar amb la vida de tots quatre ocupants de l'helicòpter pilotat per McRae.

El funeral de McRae i la resta dels ocupants fou multitudinari, amb més de 15.000 assistents a la cerimònia d’enterrament. I el ressò al món de l’automobilisme fou enorme: des del seu amic David Coulthard fins els companys del WRC, tots van fer sentir l’homenatge d’un dels pilots amb més talent del tombant de segle.