Fórmula 1
Motor 07/05/2021

Les claus de la continuïtat de la F1 a Catalunya

El GP d'Espanya és el quart del calendari que genera un impacte econòmic més elevat en el territori d’influència

5 min
Imatge del Gran Premi de F1 disputat l'any passat a Montmeló sense públic

BarcelonaDimecres un dels socis més antics del Circuit de Catalunya, Jaume Ciurana, piulava “No n’hauria de fer difusió…” en referència al recordatori que des de la direcció de Montmeló feien als seus abonats de les últimes hores que quedaven “per apuntar-nos al sorteig de les entrades de F1” i tenir així més opcions a la rifa. En Ciurana és un dels gairebé tres mil fidels que cada any paguen la seva quota per poder assistir regularment als diferents esdeveniments que fan al traçat vallesà. I això que, per la seva condició de periodista, pot fer-ho degudament acreditat i sense haver-se de gratar la butxaca.

Però, com a tants altres, a en Jaume aquest cop li han denegat l’acreditació a causa de les restriccions marcades pel protocol sanitari, i ha tingut la sort de ser un dels mil afortunats que, per sorteig, aquest diumenge podran seguir el Gran Premi des de la part baixa de la tribuna principal. També tenien la mateixa esperança en Pius Gassó, o en Xavier Homs –soci des d'ara fa trenta anys, també des d’abans de la inauguració de la pista– però que ja veia a venir “que aquesta serà la segona vegada, i consecutiva, que em perdré la cursa que més il·lusió em fa cada any”.

Pere Rodríguez, l’alcalde de Montmeló, també només s’ha perdut dues edicions d’un esdeveniment que “al principi només el sentia, ja que el seguia des dels aparcaments, on treballava de vigilant quan era un xaval per poder-me guanyar alguns calés”. “La continuïtat del GP és fonamental per a la nostra localitat –explica el representant socialista–, i per això és cabdal aprofitar i agrair qualsevol ajuda, vingui d’on vingui”, en referència a la cada vegada més minsa aportació econòmica de l’Ajuntament de Barcelona o al suport institucional del CSD, que l’any passat va catalogar l’esdeveniment “d’interès general”. Una qualificació que aquest cap de setmana permetrà veure’l per televisió en obert, a més de l’habitual opció de la plataforma de pagament.

Josep Lluís Santamaria, l’actual director general del Circuit, ha assistit a totes les edicions de la prova “tret d’una: la que va néixer la meva filla aquella setmana”, explica. Actualment la Neus fa de directora d’algunes curses, seguint la tradició del pare, que ha canviat la bandera de comissari pels fulls de càlcul d'ençà que dirigeix aquesta instal·lació des de fa gairebé un any.

Santamaria i el seu equip han hagut d’aplicar-se molt aquesta setmana per repartir de forma justa les mil places autoritzades pel Procicat, en una decisió presa a corre-cuita per evitar el greuge comparatiu amb altres esdeveniments esportius que prèviament havien estat habilitats per acollir també la mateixa quantitat d’aficionats a les graderies... tot i que s’havien disputat en recintes infinitament més petits i amb menys aforament del que permet aquest coliseu del motor: gairebé 150.000 espectadors.

Segons un informe de Business-sport.es, el GP d’Espanya de F1 és el quart del calendari que genera un impacte econòmic més elevat en el territori d’influència. Diversos estudis del DEP Institut xifren al voltant dels 200 milions d’euros el negoci que la cursa deixa a la zona del voltant. D’aquí ve l’interès de tanta gent per garantir la continuïtat d’una cursa que aquest diumenge veurà acabar la pròrroga d’un any del contracte que van tancar el 2020.

Però l’absència massiva d’espectadors –sobretot estrangers, que aquest cop havien comprat poques entrades anticipadament per les dificultats per viatjar– farà que les xifres de negoci no permetin en cap cas amortitzar el cànon de gairebé 22 milions d’euros que la Generalitat aporta als promotors del campionat.

El conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, en una imatge d'arxiu.

El futur, en joc

La direcció del Circuit vol negociar amb Liberty Media l’exoneració d’aquest pagament, o si més no un descompte, atesa l’absència de públic de pagament. I, sobretot, perquè a la pròrroga comentada es va descartar incloure una “clàusula covid” que els alliberés d’aquest compromís econòmic en cas que es produïssin circumstàncies com les que hi ha ara. L’alt valor de la pòlissa de cobertura va influir en aquesta renúncia.

Ramon Tremosa, conseller d’Empresa i Coneixement i a la vegada president del Circuit, va dir que “ara començarem les negociacions per consolidar la continuïtat de la cursa a Catalunya per a un termini superior al que hem tingut fins ara”, sense especificar res més. Però ni la voluntat d’una rebaixa en aquest fee del 2021, ni la competència que poden significar la tornada de Turquia al calendari (que substitueix el Canadà, tot i que ha renovat per tres anys), l’ajornada estrena de la cursa del Vietnam o la voluntat d’entrar-hi de Miami no posen les coses fàcils al futur de la F1 aquí. Per no parlar de la feina sorda que fan per terra, mar i aire els que voldrien que aquesta cursa es fes a qualsevol circuit espanyol... menys el català. Tot i això, Tremosa va considerar que “hi ha bona predisposició” per a la renovació, en sintonia amb els comentaris de Jaume Collboni, tinent d’alcalde de Barcelona, que va dir per primera vegada de forma oficial que la ciutat donarà suport al govern de la Generalitat per la continuïtat de la cursa.

La batalla esportiva

Mentrestant, els protagonistes del campionat viuen aliens a la situació, tancats en la bombolla que és el pàdoc de la F1 i de les categories complementàries. Com els dos espanyols de la graella, que insisteixen a dir que corren “a casa". Sainz no comptarà amb l’habitual tribuna exclusiva per als seus fans al revolt 5, que aquest any maldaven per lluir el rosso corse de Ferrari que ara defensa el madrileny. “Somniava amb un revolt ple de banderes vermelles”, va explicar dijous. Alonso –que no guanya un GP des del 2013, precisament aquí– tampoc rebrà l’escalf d’aquella llegendària “marea blava” –majoritàriament aficionats asturians que portaven la bandera amb la creu de Covadonga– que en el passat li feia costat com a pilot de Renault, ara reencarnada com Alpine. “Es fa estrany tancar la visera del casc i dirigir-te cap a una recta de sortida on no hi ha ningú”, comentava el d’Oviedo.

Els dos principals aspirants al títol d’aquest any, Hamilton i Verstappen, estan separats per només vuit punts al campionat. El de Mercedes ha guanyat dues de les tres curses que s’han fet fins ara aquesta temporada, i el de Red Bull l’altra. El britànic ho ha fet cinc vegades a Montmeló (totes amb Mercedes), tantes com poles ha fet al lloc on el neerlandès va obtenir el 2016 la primera de les onze victòries que guarneixen el seu palmarès. Sense l’oportunitat de fer entrenaments aquí a la pretemporada, i amb la novetat que suposa el remodelat revolt número 10, els pronòstics no estan gens clars de cara a diumenge. “Però si hagués d’apostar diners per algú ho faria per Hamilton i la seva experiència”, explica Pedro Martínez de la Rosa.

El temps que faci pot condicionar els resultat final. Mercedes, que va començar amb menys hegemonia la temporada que en altres ocasions, va acreditar a Portimao que torna a tenir un cotxe gairebé perfecte. Però quan fa calor pateixen més del compte amb la degradació dels pneumàtics, que, segons el veterà tècnic Joan Villadelprat, “són massa durs i demostren que Pirelli fa les curses massa previsibles amb una selecció tan conservadora”. Red Bull, de qui s’esperava més a la prova portuguesa, té una velocitat de pas pels revolts millor que els seus rivals, i la gran capacitat que té de generar càrrega aerodinàmica pot lluir al màxim si la pista està més freda o si plou.

“Com a aficionat m’agradaria que plogués aquest any”, explica Santamaria. “Però com a organitzador he d’esperar que tot sigui com més fàcil i fluid millor”. Pel maig, cada dia un raig. El temps pot ser una loteria, com la que ha fet feliços a mil abonats, però n’ha emprenyat a molts més.

stats