La col·laboració entre General Motors i el grup francès PSA ja fa alguns anys que funciona. De fet, el grup francès i el nord-americà ja han col·laborat en el desenvolupament d'alguns elements mecànics i tecnològics plegats per intentar disminuir costos de producció i investigació. Fins i tot fa uns anys es va parlar d'una possible fusió entre Opel i Peugeot per encarar la crisi europea.

El desllorigador de la situació podria ser el fabricant Dongfeng, soci xinès de PSA i peça clau per assistir financerament al grup industrial francès en la seva possible compra dels grups Opel i Vauxhall per un preu al voltant dels 2.000 milions d'euros.

Opel, un gegant amb pèrdues

Opel va vendre 979.427 unitats a Europa, convertint-se en la sisena marca més venuda al Vell Continent. Això li va permetre facturar uns 17.600 milions d'euros, però tot i així el balanç a final de curs va ser negatiu, amb unes pèrdues de 257 milions.

De fet la marca de Rüsselsheim ha perdut més de 15.000 milions d'euros durant el segle XXI i la seva matriu americana no sap ben bé com fer remuntar la marca i posicionar-la al mercat. Ara bé, tot i les pèrdues milionàries que acumula, Opel té un actiu molt valuós i que desperta l'interès del grup PSA (i d'altres): els seus cotxes elèctrics.

De fet, l'Ampera-e, el primer elèctric de producció d'Opel, promet autonomies de 500 quilòmetres i té una potència de 204 cavalls, i té prou potencial per plantar cara al desembarcament europeu del Tesla Model 3.

Forts a Europa

El gran ideòleg de l'operació és el portuguès Carlos Tavares, director d'operacions del grup PSA i l'home que ha transformat un grup amb pèrdues importants als anys 2013 i 2014 en un grup rentable i amb importants beneficis als exercicis 2015 i 2016.

A més, Opel podria situar-se com la marca de prestigi i tradicional del grup. Si bé Citroën seria la marca d'accés i DS la innovadora, la fusió o integració d'Opel podria fer que Peugeot es convertís en una marca generalista amb esperit aventurer i esportiu, orientant la marca alemanya (Vauxhall al Regne Unit) com la marca més clàssica i senyorial, i fins i tot elevant-la a marca aspiracional per competir amb Volvo o Alfa Romeo, per exemple.

El grup que podria sortir de l'operació es convertiria en el segon grup europeu, amb un 16% de quota de mercat, molt per davant de Renault, Ford o Fiat i esdevenint l'únic grup capaç de fer ombra al tot poderós grup Volkswagen, líder indiscutible al mercat europeu.