Resseguint les petjades dels càtars al cor dels Pirineus catalans

Els càtars van ser un fenomen social, polític i religiós que va ser especialment rellevant a Occitània entre el segle XII i inicis del XIII i que va trobar l’oposició frontal de l’alta jerarquia eclesiàstica, és a dir, del Vaticà i del regne de França, que va veure-hi la possibilitat d’annexionar-se Occitània amb l’excusa d’una croada religiosa.

La croada contra els càtars o albigesos, comandada pel cruel noble francès Simó de Montfort, va culminar en la Batalla de Muret de l’any 1213, quan les tropes catalanes del rei Pere I el Catòlic es van enfrontar a les franceses a les portes de la ciutat de Muret. Tot i comptar amb una superioritat numèrica manifesta i un exèrcit més ben preparat, l’atac del rei i la seva mort van precipitar un fracàs absolut dels catalans i en conseqüència la pèrdua irreparable de l’expansió catalana més enllà dels Pirineus. L’altra derivada de la batalla i la croada francesa va ser la persecució i execució sumària de tots els sospitosos de simpatitzar amb la causa càtara, cosa que va provocar l’èxode i la fugida de molts dels càtars per escapar-se de la repressió fanàtica de la Inquisició.

Precisament per recordar les travesses dels càtars del segle XIII buscant refugi i ajuda al sud dels Pirineus, l’any 1995 es va crear el Camí dels Bons Homes (que era com els càtars s’anomenaven a si mateixos). Aquest camí, que uneix el santuari de Queralt i el castell de Montsegur (a Foix, a l’altra banda dels Pirineus), es pot fer a peu, a cavall o en bicicleta, i ens regala precioses estampes de postal i petits pobles medievals plens d’història.

Tot i que és del tot recomanable seguir el GR-107, que discorre per camins de muntanya i efectua la travessa fins al cor del territori occità (la durada total del Camí dels Bons Homes és d’uns 9 dies), avui us proposarem una versió una mica diferent, que es pot fer en cotxe o moto, a l’ombra del Pedraforca i la serra del Cadí, potser un dels espais més singulars de tot Catalunya.

Comencem el nostre viatge a la part antiga de Berga i al santuari de Queralt, un dels racons més autèntics i fotografiats del Prepirineu català. L’església barroca del santuari de Queralt, edificada durant el segle XVIII a 1.200 metres sobre el nivell del mar, serveix de mirador privilegiat de la ciutat de Berga i del Baix Berguedà, i els dies clars s’hi divisa amb facilitat la silueta de Montserrat.

La ciutat de Berga és la capital d’aquesta banda del Prepirineu, i acull un nucli històric per on val la pena passejar. A més, cada any s’hi celebra la festa de la Patum coincidint amb la festivitat de Corpus, una de les festes més massificades i populars de la Catalunya interior.

Deixem Berga per la carretera BV-4241, que es converteix en la carretera LV-4241 a l'abandonar el Berguedà i endinsar-se en el Solsonès, comarca que correspon a la divisió provincial de Lleida. Tot i que el camí dels càtars no passa per Sant Llorenç de Morunys, ens permetem aquesta petita llicència per visitar aquesta població de la vall de Lord, que té una de les carreteres més boniques d’Europa, tal com us vam descobrir en una escapada anterior.

Un cop més visitem el poble de Sant Llorenç de Morunys, on la visita al Centre d’Interpretació de la Vall de Lord és parada obligada encara que només sigui per contemplar la serena bellesa del claustre de l’església de Sant Llorenç.

Agafem la carretera C-462 seguint un ràpid ascens cap a la Coma i en direcció a les pistes d’esquí del Port del Comte rodejats d’un paisatge un punt salvatge, envoltats de bedolls i pins cap al naixement del riu Cardener a banda i banda de la vall. La carretera s’enfila fins a superar el coll de Port, a més de 1.668 metres d’altitud, i que els mesos més freds de l’any podem trobar nevat. Aquest punt, on hi ha un refugi i un mirador, separa el Solsonès de l’Alt Urgell i avança el paisatge de Tuixén i el riu de la Vansa.

La carretera descendeix deixant a mà esquerra les pistes d’esquí nòrdic de Tuixén - la Vansa i ens porta al nucli de Tuixén, un dels pobles més genuïns de tota la ruta i on recuperem el Camí dels Càtars o Bons Homes. A Tuixén s'hi pot visitar el Museu de les Trementinaires, dedicat íntegrament a aquest ofici femení de les muntanyes catalanes, i el centre de flora, que ens permet introduir-nos en la flora autòctona del Parc Nacional del Cadí.

Després de passejar pels bonics carrers de Tuixén i descobrir l’església de Sant Esteve, tornem a la carretera en direcció a Josa de Cadí per la C-563. Josa, avui integrada al municipi de Tuixén, és un petit i deliciós poble situat a 1.431 metres ubicat a sobre d’un petit turó sobre el riu de Josa. A Josa de Cadí s’hi celebra la Festa dels Càtars cada primer diumenge d’agost, en record dels fugitius de la repressió eclesiàstica, i els historiadors apunten que aquest petit poble va ser un dels espais clau en el moviment pel territori dels bons homes.

Tornem a la carretera C-563 per superar el port de Josa, a més de 1.631 metres d’altitud i que fa de línia divisòria entre les aigües del riu Segre –i per tant, de l’Ebre– i les del riu Llobregat. La carretera ens regala una panoràmica excel·lent en el seu descens fins al poble de Gósol, potser centre neuràlgic del Parc del Cadí-Moixeró. També és possible accedir a Gósol directament des de Berga per pistes forestals, però aquesta és una possibilitat que no recomanem si no és que disposem d’un vehicle ben preparat i un bon coneixement cartogràfic del territori.

Gósol és un poble ple de cultura, on podem trobar una sala dedicada a Pablo Picasso, que va estar a Gósol una bona part de l’any 1906 i hi ha deixar una empremta artística, o visitar la tomba de l’escriptor mossèn Ballarín, que hi va viure fins a la seva mort. Gósol també conserva les restes d’un castell que va ser un escenari més del pas dels càtars entre Catalunya i Occitània.

Agafem la carretera B-400 per iniciar un descens a l’ombra del Pedraforca passant per les poblacions de Sorribes i Saldes, per un dels trams de muntanya més bonics del país. Ara bé, cal estar molt atent, ja que la carretera està molt concorreguda –sobretot els caps de setmana, períodes d’estiu i en època de bolets– i val la pena prendre’s la cosa amb tranquil·litat.

Baixem per la carretera fins a trobar la vall del riu Llobregat i la carretera C-16, que ens porta fins al poble de Bagà després de superar Guardiola de Berguedà. Bagà és (amb permís de la Pobla de Lillet) la capital no oficial de l’Alt Berguedà, aquesta mena de subcomarca on es pot trobar la petjada càtara i la dels miners i colònies industrials del segle XIX i inicis del XX.

Situada a la vall del riu Bastareny, Bagà és un dels pobles amb més serveis de tot tipus de la ruta, i és un emplaçament que cal recórrer a peu per descobrir el seu centre històric, el seu castell medieval i sobretot visitar el Museu Càtar, autèntic leitmotiv d’aquest viatge.

Tornem a la carretera C-16 per endinsar-nos en el túnel del Cadí i arribar a la Cerdanya, una comarca natural avui dividida entre les administracions espanyola i francesa i que ja va ser escenari d’una ruta que vam presentar i que uneix Puigcerdà i Perpinyà.

En aquesta ocasió no es aproparem a la capital ceretana, sinó que ens dirigirem al bonic poble de Bellver de Cerdanya, avui un centre turístic de primer ordre però que en el seu moment també va ser un important punt de pas dels càtars occitans. I a Bellver, un dels llocs més singulars de la Cerdanya, acabem la nostra ruta resseguint la petjada dels bons homes. El camí segueix cap a Occitània, passant pels pobles de Porta, Merenç i Tarascon d’Arieja fins a arribar al castell de Foix tot seguint la carretera N-20.