Toyota Hilux, històricament colossal

Quan es pensa en un vehicle de tipus pick-up només poden venir a la ment dos estils diferents; d’una banda, les gegantines camionetes que només tenen cabuda a les grans carreteres americanes, i d’altra banda les més civilitzades, provinents majoritàriament del Japó i Europa. Però d’entre aquestes últimes n’hi ha una que en destaca per ser líder de vendes a Europa i per vendre més de divuit milions d’unitats durant la seva vida comercial. Parlem de la Toyota Hilux.

Presentada en societat l’any 1968 amb l’objectiu d’oferir un vehicle comercial fiable, robust i còmode, la Hilux (nom que prové de les paraules angleses “High” i “Luxury”) va anar sumant versions al llarg dels anys que s’adaptaven a les necessitats dels seus clients, mentre anava adquirint un reconeixement mundial pel que fa a la seva resistència davant tota mena de circumstàncies. Així, el famós programa de la BBC Top Gear va tractar de destrossar una Hilux de l’any 1988 amb 300.000 quilòmetres sotmetent-la a tot tipus de tortures sense èxit, i l’any 2007 el mateix programa va arribar al Pol Nord magnètic amb una Hilux del 2005, convertint-se en el primer vehicle a motor en arribar fins aquest punt.

No és estrany doncs que la Hilux hagi participat en nombroses edicions del famós ral·li Dakar -en la present edició ocupant el quart i cinquè lloc final- , i assolint altres èxits esportius que recalquen la seva resistència i fiabilitat. I com veurem, aquestes característiques es mantenen en la nova generació, que pretén seguir dominant el mercat i perpetuant el llegat que durant els darrers quaranta-nou anys ha creat.

Estètica exterior

Per més que la Hilux pertanyi a la categoria de les pick-ups “civilitzades” en cap cas vol dir que sigui petita, doncs les seves dimensions de 5,33 metres de llarg i 1,85 metres d’amplada no suposen cap facilitat per circular en una ciutat o entrar a segons quin aparcament. Afortunadament el territori urbà no és el que pretén dominar, per tant això no hauria de suposar cap problema.

La Hilux no només és molt gran, sinó que sembla molt gran. Disponible en tres versions (cabina simple, cabina extra i doble cabina), totes mesuren 5,33 metres però la diferència es troba en la mesura de la zona de càrrega, sent de 2,31 metres en la cabina simple i de 1,53 metres en la doble cabina, que és la que il·lustra l’article.

És habitual que cridi l’atenció de la gent tant per la seva mida com pel seu color “Vermell Vulcano” (opcional de 500 euros) que la fa destacar molt entre la resta de vehicles. A més, el disseny està completament actualitzat respecte a la seva antecessora i es pot acabar de complementar amb una barra antibolcada (opcional de 919 euros).

Estètica interior

Si per fora ens trobem un vehicle alt i robust, per dins el que hi veiem és un interior que perfectament podria passar pel de qualsevol compacte de la marca nipona. El grau de refinament és elevat, sobretot tenint en compte que estem parlant d’una pick-up pensada per fer-se servir com a vehicle de treball amb garanties en la conducció off-road.

En destaca el seu equipament, que ja des de la versió bàsica (anomenada GX) compta amb elements com la ràdio CD amb MP3, Bluetooth amb comandaments al volant, connexió USB i auxiliar, climatitzador, set airbags, volant regulable en altura i profunditat i un llarg etcètera. La versió intermèdia (anomenada VX) incorpora elements com la presa de corrent de 220V, sistema de so “Toyota Touch 2” amb pantalla de set polsades, la càmera de visió posterior o les llandes d’aliatge de disset polsades.

Finalment, la versió més equipada (anomenada VLX) afegeix accés i arrencada sense clau, fars Full Led o el “Toyota Safety Sense” que incorpora el sistema d’alerta de canvi involuntari de carril, de reconeixement de senyals de trànsit o d’avís de col·lisió. Així doncs poc o res queda de la imatge espartana que tradicionalment es té d’un vehicle d’aquest tipus, ja que l’equipament és digne de cotxes d’alta gamma.

La posició de conducció és molt bona i tots els comandaments estan disposats de manera molt lògica i a l’abast de la mà. A més, la visibilitat és fantàstica degut a l’alçada del vehicle i a la mida dels retrovisors, i encara que la visió posterior es veu penalitzada per la caixa, queda compensada amb la càmera de visió posterior (de sèrie a partir de l’equipament intermedi). Amb tot, degut la seva alçada accedir-hi no és senzill pels ocupants, però disposa d’unes manetes que faciliten el procés. Els seients davanters són còmodes per afrontar un viatge llarg, mentre que els posteriors tenen un espai just per encabir-hi tres ocupants amb la mateixa comoditat que a la part davantera. Finalment són destacables la quantitat d’espais destinats a guardar diferents objectes, així com la doble guantera (amb clau en totes les versions).

Motor

Tota la gamma disposa d’un únic motor que, això sí, és nou respecte al model anterior. Es tracta d’un dièsel de 2,4 litres i 150 cavalls de potència que eroga 400 Nm de parell, amb la qual cosa la força està garantida en totes circumstàncies, tan per fer front a la tona de càrrega que pot suportar a la caixa posterior com per suportar els 3.500 quilos que pot arrossegar en un remolc (3.200 en el cas de la versió doble cabina).

Els consums homologats van des dels 7 litres de la versió manual amb cabina simple fins als 7,8 litres de la versió amb canvi automàtic 6 Super ECT i doble cabina. Si bé és cert que en un ús normal són sensiblement més elevats, circulant a 90km/h per autopista (velocitat màxima legal de les pick-up) el consum s’apropa a les dades homologades. En entorns urbans el consum fàcilment passa dels 11 litres, de manera que el consum mitjà se situa en uns 9 litres cada 100 quilòmetres. No es tracta d’un motor silenciós o frugal com el que podem trobar en un compacte o una berlina de la mateixa marca, però respecte dels anteriors 2,5 i 3,0 D-4D el seu funcionament és més suau i redueix el consum.

Dinàmica

Com es fàcil de preveure la Hilux no està pensada per un ús urbà i en aquest entorn es veu penalitzada per les seves dimensions. Amb tot, la seva bona visibilitat i el seu ample radi de gir fan que es pugui afrontar una conducció per ciutat sense excessius problemes. Tant en carreteres convencionals com en autopista tampoc es troba en el seu terreny favorit ja que l’alçada i el tipus de pneumàtics que incorpora la fan poc àgil, i el seu motor, tot i transmetre menys so i vibracions que la versió anterior, és poc refinat i s’escolta bastant a l’habitacle.

Però el terreny on millor es desenvolupa la Hilux és a la muntanya i el camp, on hi demostra unes grans capacitats tot i mesurar més de cinc metres i pesar entre 1.700 i 2.155 quilos (segons versió). Disposa de 31 graus d’angle d’atac, 21 graus d’angle de sortida i 23 graus d’angle ventral, de manera que és capaç de sortir-se’n de situacions compromeses amb solvència.

La suspensió davantera és de doble forquilla mentre que la posterior -d’eix rígid amb ballestes i doble amortidor- rebota molt en circular sense càrrega, d’altra banda fet totalment normal tenint en compte que aquesta pot arribar a ser d’una tona i es necessita una suspensió rígida per afrontar-la. En qualsevol cas el nou model augmenta la rigidesa torsional en un 20% a més d’afegir 120 nous punts de soldadura entre xassís i carrosseria respecte la versió anterior, així com la possibilitat de connectar la transmissió 4x4, la reductora o fins i tot de bloquejar el diferencial posterior.

Disposa de dos modes de conducció: ECO, que ajusta la resposta del motor i el funcionament de la climatització per reduir el consum, i POWER, que mira d’oferir la màxima potència disponible en tot moment. La frenada és bona tot i tenir frens de tambor a les rodes posteriors, i es mostren contundents per aturar les dues tones de pes que fa en ordre de marxa. A més totes les versions incorporen el sistema d’ajuda a l’arrencada en pendent (HAC), el control de descens (DAC) o l’assistent de remolc (TSC) entre d’altres elements que milloren la conducció de la Hilux en qualsevol circumstància.

Conclusió

La Hilux es manté lleial a la tradició i demostra ser una pick-up robusta i resistent, però que mica en mica s’ha anat refinant i augmentant el confort i millorant el comportament i els consums. D’acord, no és el vehicle més pràctic en ciutat i el seu comportament és menys àgil que el de molts cotxes, però qui tingui clar que necessita un vehicle durador per treballar, busqui capacitats off-road i es vulgui permetre fer algun viatge llarg, té en la Hilux la seva companya més fidel.