SsangYong Tívoli G15T, el SUV desconegut

Tot i que SsangYong és una marca que fa unes quantes dècades que està present a Europa amb diversos models SUV, 4x4 i monovolums, la veritat és que no és un dels fabricants més coneguts del continent. I aquest paper més secundari no l’ha hagut de jugar per manca de qualitat o per uns preus excessius, sinó perquè a Europa els models europeus –i també els japonesos o fins i tot en certa mesura els americans– sempre han complicat molt la vida als coreans.

Sí, Kia i Hyundai són coreans, i tots dos fabricants tenen una integració absoluta al nostre mercat. Però ha sigut gràcies a un procés en el qual s’han hagut d’adaptar completament als gustos europeus tant pel que fa a disseny com pel que fa a equipament, materials o qualitat. I si aquest procés de conversió el van viure aquestes dues marques ara fa uns anys, un fenomen molt semblant és el que està vivint la també coreana SsangYong en l’actualitat.

D’entre tots els models que es troben a la gamma d’aquest fabricant de Corea del Sud, en destaca especialment un, que va arribar al mercat l’any 2015 i que acaba de rebre una notable actualització: el Tívoli. Es tracta del model més important del catàleg amb diferència, perquè amb el seu posicionament com a SUV compacte apunta directament cap a rivals molt consolidats com el Seat Arona, el Renault Captur o el Nissan Juke, entre molts d'altres. Així doncs, la pregunta és molt senzilla: aconseguirà el petit SUV coreà posar les coses complicades als reis d’un dels segments més competits del mercat? Tot seguit ho esbrinarem.

ESTÈTICA EXTERIOR

En línies generals l’aspecte del Tívoli és molt europeu. Es tracta d’un cotxe atractiu –especialment en la seva vista frontal- i que resulta àmpliament personalitzable, un tret característic molt valorat pels clients del Vell Continent. La seva vista frontal és la que té més presència de tot el cotxe, i està presidida per uns nous pilots amb llums diürns led i una graella frontal dividida en tres segments i amb uns atractius tocs cromats.

Un d’aquests tocs cromats que criden més l'atenció el trobem a la part del darrere del capó, i que té continuïtat per la part inferior dels marcs de les finestres. I parlant d’aquest element, la part superior també resulta molt característica, perquè disposa d’unes línies completament rectes que fan que les portes semblin tallades amb tiralínies. Un tret distintiu que aconsegueix que la vista lateral del Tívoli sàpiga combinar les línies rectes amb les arrodonides dels passos de roda, i que es combina amb una part frontal molt elevada, típica dels totcamins.

A més, en l’acabat Limited –com el de la nostra unitat de proves– SsangYong permet fer diverses combinacions de color, que en el nostre cas corresponien al color Grand White per a la carrosseria i el color negre per al sostre.

Com es pot comprovar, aquest nivell de personalització és compartit amb molts altres models del segment, però el que no és tan habitual és que el sostre es pugui decorar amb un motiu que recorda un tauler d’escacs o que el fabricant ofereixi uns vinils que s’allarguin fins al capó, al més pur estil de les configuracions de la marca Mini. Punt positiu per a SsangYong!

La part del darrere és, sens dubte, la més peculiar d’aquest Tívoli. Novament es combinen les línies rectes de la porta del maleter o el vidre del darrere amb les línies arrodonides del para-xocs o les que enllacen els passos de roda i les aletes del darrere amb els pilots redissenyats, de manera que el resultat és una barreja d’estils força atractiva. Tot plegat, un conjunt que s’ha treballat de forma acurada i que de ben segur s’adaptarà als cànons estètics del segment dels SUV compactes.

ESTÈTICA INTERIOR

Quan les marques actualitzen els seus models amb lleugers retocs estètics, normalment el fan més atractiu però sense fer grans canvis. Doncs bé, SsangYong no ha fet cas d’aquesta norma no escrita i ha renovat completament l’interior del Tívoli, que ara no només té una mica més d’espai i un quadre de comandaments completament redissenyat, sinó que rep les tecnologies més recents de la marca.

Convé destacar la gran importància que té la digitalització a tots els nivells. En primer lloc en l'àmbit més visible, que es reflecteix en una instrumentació digital amb pantalla HD de 10,25 polzades i una pantalla central tàctil de 8 polzades amb compatibilitat amb Android Auto i Apple Carplay. Això sí, aquest darrer element substitueix el navegador, que no està disponible ni tan sols com a opció.

En segon lloc, cal destacar la gran dotació tecnològica i de seguretat en l'àmbit menys visible, però que es pot resumir amb un repàs ràpid del seu extens equipament. A la versió Limited –la més equipada– el Tívoli disposa de sensors d’aparcament davanters i posteriors, retrovisors elèctrics i l'esmentada instrumentació digital, però des de la versió de sèrie Urban ja s'equipa amb la càmera de visió del darrere, el sistema d’assistència a l’estacionament o el sistema SASS.

I en aquest darrer apartat vull fer un incís, perquè considero que té la seva importància. SsangYong ha determinat que la seguretat activa és un element imprescindible en tots els seus models, de manera que més enllà del segment i la versió que escollim, la marca porta el sistema SASS. Una tecnologia que respon a les sigles de seguretat activa de SsangYong i que fa que aquest SUV compacte disposi, completament de sèrie, de l’avís de canvi involuntari de carril, el canvi automàtic de llums llargs, el reconeixement de senyals, l’avís de col·lisió o la frenada d’emergència autònoma, així com tots els sistemes de seguretat habituals en el segment.

Però com es pot imaginar, no tot a l’interior del Tívoli és tan fantàstic, i alguns apartats s’haurien de millorar. És el cas, per exemple, de l’ús en excés del famós Piano Black a la consola central, que es pot ratllar amb molta facilitat i de seguida s’embruta de pols o ditades. D’altra banda, alguns plàstics (especialment a la part inferior del quadre de comandaments), tenen un bon aspecte visual però al tacte no acaben d’ajustar-se al nivell que s’espera d’un vehicle d’aquest segment i preu. Sigui com sigui, són aspectes millorables però en general poc importants, que no desllueixen un habitacle força ben construït.

HABITABILITAT

Amb la darrera actualització el Tívoli ha crescut lleugerament, de forma que ara té més espai al seu interior. A les places davanteres l’accés és senzill, la posició de conducció relaxada i els seients resulten molt còmodes.

Per la seva banda, a les places del darrere ara hi trobem més espai per a les cames, que s’uneix al bon espai de què ja disposava per al cap i que facilita que els passatgers de les dues places laterals puguin viatjar amb molta comoditat.

Com acostuma a passar en aquest segment, el passatger de la cinquena plaça es veu perjudicat per un respatller més dur i incòmode, per bé que en aquest model –que no pot disposar de tracció total– el túnel central és poc intrusiu i no penalitza gaire l’espai disponible per a les cames a la plaça central.

Finalment, un altre dels aspectes que es veuen beneficiats d’aquest augment de les mides del Tívoli és el maleter, que ara té una capacitat de 427 litres (4 més que la versió anterior) i disposa d’un pràctic doble fons que fa que puguem situar la càrrega en diversos nivells.

MOTOR

L’actual gamma del SsangYong Tívoli disposa de dues mecàniques, una de gasolina i una altra dièsel. En el cas de la primera opció la marca coreana fa servir un bloc d’1,5 litres que desenvolupa una potència de 163 CV, mentre que en el segon cas el motor escollit és un 1,6 de 136 CV.

La nostra unitat de proves disposava del motor de gasolina, que destaca especialment per la seva suavitat de funcionament i elevada potència. De fet, si donem una ullada als seus rivals més directes ens costarà trobar motors amb tanta potència, més pròpia de totcamins de segments superiors (no és casualitat que siguin els mateixos motors que els del SsangYong Korando, el germà gran del Tívoli). Com es pot preveure, amb 163 CV i un parell de 260 Nm no ens faltarà empenta en cap circumstància, ni tan sols amb el cotxe ple.

Independentment de si escollim la versió gasolina o dièsel, es pot equipar un canvi automàtic de sis velocitats amb convertidor de parell que no té cap pretensió esportiva però que ens permet aprofitar al màxim la potència del SUV coreà. Això sí, com a mínim en la versió de gasolina aquesta unió fa que els consums siguin més elevats del que seria esperable. Per bé que la marca homologa una despesa de 7,7 litres cada 100 km, resulta complicat fer-lo baixar dels 8,5 litres en una conducció normal.

Així doncs, aquest consum és el preu a pagar per poder gaudir d’un motor que està molt ple de potència en gairebé tot el rang de revolucions, i amb el qual fer avançaments, incorporacions o recuperacions en carretera és realment senzill. A més, tot plegat es resol d’una forma molt suau i amb un nivell de refinament realment elevat. En tot cas, si ens preocupen els consums podem escollir la versió dièsel, que redueix la xifra fins als 6 litres i també disposa del distintiu ambiental C de la DGT.

DINAMISME

De la mateixa manera que amb el canvi de marxes, el Tívoli en línies generals no té cap tipus de pretensió esportiva. Tot i que disposa de tres modes de conducció (Normal, Sport i Winter, aquest últim per evitar el lliscament de les rodes), no és un vehicle pensat per oferir una resposta dinàmica esportiva, sinó més aviat tot el contrari. Però la marca ha sabut treballar molt bé l’àmbit en el qual s’ha centrat, de manera que si volem conduir de forma alegre per una carretera secundària, el Tívoli ens respondrà amb unes suspensions més aviat toves i un canvi de marxes amb una resposta lenta, però si el que volem és rodar tranquil·lament per carretera o autopista ens sorprendrà el nivell de confort amb el qual és capaç de fer-ho.

En qualsevol cas, respecte a l’anterior generació la marca ha treballat l’aspecte dinàmic per aconseguir que la resposta del Tívoli sigui molt més àgil. Un fet que vam poder comprovar durant la prova, ja que en trams revirats no està en el seu hàbitat preferit però tampoc arriba a desentonar gaire. Sigui com sigui, un dels escenaris on es troba més còmode és a la ciutat, on se sent com a casa gràcies a la seva gran maniobrabilitat i a una longitud de tan sols 4,22 metres.

Si ens centrem en la conducció off-road, el Tívoli ofereix una altura lliure al terra una mica més elevada que la d’un model compacte, un mode de conducció Winter que ens facilita la conducció sobre gel i neu i un pràctic control de descensos. Amb tot, no és un cotxe que es defensi amb facilitat en terrenys complicats –més enllà de pistes en bon estat– i tampoc ajuda que només pugui disposar de tracció davantera.

Conclusió

Al principi de la prova del SsangYong Tívoli ens preguntàvem si seria capaç de posar les coses complicades als reis del segment. Doncs bé, la resposta és afirmativa però només en part. Pel que fa al disseny, personalització, confort de marxa, habitabilitat i prestacions, no només pot posar en problemes models ben consolidats, sinó que és capaç de superar-los. Per contra, pel que fa a consums, sistema d’infoentreteniment o qualitat d’alguns plàstics, encara es troba una mica per sota. Però que ningú es relaxi, perquè aquests aspectes resulten molt fàcils de modificar, i quan la marca ho faci el SsangYong Tívoli passarà de ser el SUV compacte realment interessant que és en l’actualitat, a un dels referents del mercat amb el qual la resta de models hauran de veure’s les cares.

PREUS

La gamma del SsangYong Tívoli té un preu de partida de 17.500 euros, corresponents a l’acabat Urban amb canvi manual i el motor de gasolina de 163 CV. Per la seva banda, la versió dièsel té un preu de partida de 22.500 euros. Si escollim les versions més equipades i el canvi automàtic, la versió de gasolina té un preu de 24.900 euros i la de gasoil de 27.000 euros.