Prova del Kia Sportage PHEV, la veritable transició cap a l'electromobilitat

El Kia Sportage és un d'aquells cotxes que s'han guanyat el respecte i l'estima de la gent any rere any. Des del seu llançament l'any 1993 acumula un total de cinc generacions, però al nostre mercat no va començar a ser veritablement popular fins a la segona. En aquell moment (estem parlant de l'any 2005) els SUV gairebé no existien, i la carrosseria de l'Sportage tenia més aviat un plantejament 4x4 que no pas tot camí.

De mica en mica la marca coreana va anar adaptant l'estètica del seu model per convertir-lo en un SUV que, sense fer gaire soroll, va anar guanyant-se la confiança dels clients europeus i va liderar les llistes de models més venuts. I així és com arribem al moment actual, en què l'Sportage va estrenar l'any 2021 un canvi radical de disseny que, pel que sembla, també ha captivat els clients. És per això que avui ens posem al volant d'aquest model associat a un dels motors més interessants de la gamma: un híbrid endollable que combina el millor del món elèctric i del de combustió per posicionar-se com un dels millors SUV del mercat.

DISSENY EXTERIOR

Un dels atributs principals del Kia Sportage és que, a diferència del que fan altres marques com Volkswagen o Audi, cada generació té un disseny diferent de l'anterior. No arriba al nivell de diferenciació de l'Honda Civic, però el cert és que un Sportage del 2005 no té res a veure amb un del 2014 o un del 2023. I això és una característica que agrada molt, fet que ha permès als dissenyadors de Kia arriscar-se notablement amb l'estètica del seu SUV més exitós.

L'actual Kia Sportage mostra una part frontal en què destaca la tradicional graella Tiger Nose, però que llueix unes òptiques led situades als extrems i que tenen una forma de bumerang molt característica. El color vermell de la nostra unitat combina a la perfecció amb els detalls en negre brillant i les motllures en color alumini mat, que aporten un plus d'esportivitat que fa girar caps allà per on passa aquest Kia.

La vista lateral deixa clar que estem davant d'un SUV compacte (té una longitud de 4,51 metres), però també que la marca ha volgut treballar les formes del seu vehicle sense caure en excentricitats ni extravagàncies. Així, les finestres laterals dibuixen una línia ascendent que es talla al pilar C aportant dinamisme, una línia que també es replica als faldons laterals. Per la seva banda les llandes, que són de 19 polzades, amaguen uns passos de roda completament circulars i amb un disseny clàssic.

Menció especial mereix la part posterior del Kia Sportage, que replica els colors vermell, negre i alumini mat del frontal però en aquest cas amb una motllura enorme a la part inferior que acull la matrícula i els llums secundaris. Per la seva banda a la part posterior hi trobem els pilots principals, units entre sí per una motllura que no està il·luminada. També a la porta del maleter hi trobem la insígnia "PHEV", indicant-nos que estem davant de la versió híbrida endollable.

DISSENY INTERIOR

Com ja és habitual a gairebé la totalitat de les marques, a l'interior de l'Sportage el protagonisme principal és per les pantalles. En aquest cas hi trobem dues de 12,3 polzades cadascuna: una que fa d'instrumentació digital i una altra que fa de monitor central. I com ja hem vist en altres models de la marca, com per exemple el Kia e-Niro, al quadre de comandaments hi trobem una barra multimode tàctil que serveix tant per manipular els comandaments del climatitzador com els menús de la pantalla central. Això sí, personalment trobo a faltarla presència de més botons físics.

En general l'aspecte de l'habitacle és de bona qualitat i la sensació que dona és de tenir-ho tot ben ordenat i allà on toca. Però el fet que tota la part inferior de la consola central estigui acabada en el polèmic material Piano Black desmereix el conjunt, ja que acumula molta brutícia i es ratlla fàcilment. A més, es dona la casualitat que aquí hi trobem la majoria de botons reals del vehicle (selector del canvi, dels modes de conducció, de la calefacció dels seients i el volant...) de manera que resulta gairebé impossible mantenir aquesta superfície neta.

Pel que fa a l'equipament, en aquesta versió del Kia Sportage no hi trobem a faltar gairebé res. Inclou elements com el climatitzador de dues zones, la connectivitat amb Android Auto i Apple CarPlay, la càmera posterior, els sensors d’apacament, la frenada d’emergència amb reconeixement de vianants o el reconeixement de senyals. A més, la nostra unitat també incorporava els fars LED adaptatius, els seients i el volant amb calefacció o una tapisseria específica.

HABITABILITAT

A nivell d'espai, el Kia Sportage sempre ha estat un referent, i aquesta versió no és pas una excepció. A les places posteriors s'hi pot viatjar amb comoditat i fins i tot el passatger del seient central gaudirà d'un bon espai per a les cames, ja que el túnel central no és gaire prominent. Aquí, com acostuma a passar, el que més penalitza és el respatller, força dur per a l'esquena.

Més enllà d'això, la capacitat del maleter del Kia Sportage varia molt en funció de si parlem de les versions de combustió, microhíbrides, PHEV o amb tracció davantera o total. Però malgrat aquesta consideració, fins i tot en aquest model híbrid endollable la xifra continua sent realment bona. Ofereix un total de 540 litres, ampliables a 1.715 litres si abatem els seients, una molt bona dada.

MOTOR

Quan avui en dia algú es planteja la compra d’un cotxe nou el més habitual és dubtar de quina mecànica és millor. Al mercat podem escollir els habituals gasolina o dièsel (aquest últim, cada cop menys), però també s'hi han sumat opcions híbrides de tota mena o totalment elèctriques. És per això que a un determinat segment de la població li pot interessar l'alternativa dels híbrids endollables, que ens permeten practicar una conducció elèctrica quan carreguem la bateria però que alhora són vàlids per fer viatges llargs gràcies al seu motor de combustió.

És evident que la complexitat mecànica d'aquests models és notable, però el seu funcionament és molt suau i refinat. A més, amb una mica de tacte de conducció i planificació es poden aconseguir consums realment baixos. En el cas del Kia Sportage el que trobem sota el capó és un motor gasolina 1.6 TGDI de 180 CV que rep el suport d'un altre motor elèctric de 91 CV per desenvolupar, en total, una potència conjunta de 265 CV i un parell motor de 350 Nm. Tot plegat lligat a una caixa de canvis automàtica de sis velocitats i a un sistema de tracció total que permet que aquest Sportage acceleri de 0 a 100 en 8,2 segons.

Pel que fa al sistema elèctric, la bateria d’aquest Sportage PHEV és de 13,8 kWh de capacitat i ens permet circular en mode 100% elèctric durant 70 quilòmetres segons l’homologació, tot i que en conducció real costa arribar als 60. Això sí, malgrat que el consum homologat sigui de tan sols 1,1 litres cada 100 km, a la pràctica el que s'ha de tenir en compte és com es fan aquests 100 km. Si carreguem la bateria al 100% i la fem servir durant 50 km, els altres 50 km els farem en mode híbrid i el consum serà baixíssim. En canvi, si la bateria està descarregada i conduïm sempre en mode híbrid la despesa serà d'uns sis litres. Sigui com sigui, és una dada excel·lent per a un vehicle d'aquestes dimensions i d'aquest pes.

COMPORTAMENT

Malgrat el que pugui semblar quan veiem que la potència d'aquest Kia Sportage PHEV és de 265 CV, el cert és que el comportament no és gens esportiu. Al contrari, la marca coreana ha volgut centrar-se en el confort i ni tan sols el mode de conducció Sport resulta gaire dinàmic. De fet, quan circulem per carreteres revirades es nota que arrossega un pes de prop de dues tones, de manera que el millor que podem fer amb aquest cotxe és moure'ns per ciutat en mode elèctric i aprofitar el mode híbrid per viatjar per autopista.

Per recarregar la bateria podrem optar per un endoll normal i esperar gairebé 5 hores i mitja o fer servir un Wallbox de 7,2 kW i esperar una mica menys de dues hores. El problema principal és que com que tot el sistema híbrid ocupa espai, el dipòsit de gasolina és de tan sols 42 litres, de manera que si fem viatges llargs ens caldrà visitar la benzinera unes quantes vegades.

Sigui com sigui, en general el comportament del Kia Sportage és neutre i noble, sense acusar inèrcies excessives. Això sí, per fer front al pes del conjunt el fabricant coreà ha posat a punt les suspensions amb un tarat força dur, de manera que en passar per sots i ressalts el cotxe té una certa tendència a rebotar. Tot plegat, un motiu més per practicar una conducció relaxada, augmentant el confort i reduint els consums.

CONCLUSIÓ

La prova d'aquest Kia Sportage híbrid endollable ens ha deixat una cosa clara: per a tots aquells que encaixin en la seva filosofia d'ús és el cotxe perfecte. Tothom qui tingui pensat anar a la feina amb el seu vehicle o fer-lo servir diàriament per fer un màxim d'uns 50 o 60 quilòmetres, tingui la possibilitat de recarregar-lo a les nits i vulgui viatjar-hi, trobarà en aquest Sportage el seu vehicle ideal. En canvi, si no podem recarregar-lo o tenim previst circular sempre per autopista potser és millor una alternativa de combustió o híbrida convencional.

I en aquesta equació també cal tenir en compte el preu, que no és econòmic: la gamma Sportage arrenca en 28.300 euros segons indica el configurador de la marca, però la versió híbrida més barata té un preu de 37.750 euros i aquesta híbrida endollable arrenca en 42.350 euros. El model més equipat associat a aquest motor supera els 50.000 euros, de manera que poc o res queda del Kia Sportage econòmic de la segona o tercera generació... Però ara és molt més tecnològic i eficient.