Nissan Townstar Combi, solucions intel·ligents a problemes quotidians

Ja fa més de deu anys Nissan va revolucionar el mercat amb l’aparició del Qashqai, i posteriorment del seu germà gran X-Trail, dos totcamins que van convertir-se en referents del segment. Tant és així que l’oferta de Nissan a Europa actualment consta dels esmentats Qashqai i X-Trail de nova generació, del petit Juke i de l’electric Leaf, que amb els anys s’acabarà convertint en un crossover elèctric per sota del nou Ariya, el SUV elèctric de Nissan que vol dominar el segment dels SUV elèctrics tal com ho va fer el Qashqai en el seu moment.

Vist així, sembla un contrasentit que la marca aposti ara per una furgoneta anomenada Townstar per omplir la seva gamma comercial, però al llarg de la prova descobrirem que aquest model té molt més sentit comercial i sobretot practicitat racional del que sembla a primer cop d’ull.

I és que Nissan ha obert una nova finestra comercial amb la nova Townstar, una furgoneta compacta del segment C europeu que aprofita les sinergies de l’aliança Renault-Nissan i que fa servir la plataforma i les mecàniques de les furgonetes elèctriques Renault Kangoo ZE i Mercedes-Benz eCitan. Igual que aquests dos precedents, la nova Townstar fa servir una bateria de 44 kWh de capacitat que li permet assolir fins a 285 quilòmetres d’autonomia (suficients per moure’s en entorns urbans) i una potència de càrrega compatible amb punts de fins a 75 kW. A més, disposa d’un motor elèctric sota el capó que oferirà 122 CV de potència a les rodes davanteres, per bé que la versió de zero emissions encara no es comercialitza al nostre país. La Townstar elèctrica, que encara no ha arribat al nostre mercat, vindria a ser la substituta de la furgoneta elèctrica e-NV200, que fins ara es fabricava a la planta de la Zona Franca de Barcelona.

Un model racional

A banda de la versió elèctrica pura, Nissan també proposa una variant amb motor de gasolina que és la que actualment comercialitza al nostre mercat i que és la que he pogut provar a fons. Aquesta variant fa servir un motor de gasolina 1.3 turbo de quatre cilindres i amb 130 CV de potència associats a un canvi manual de sis relacions, i sistema de tracció davantera que homologa unes emissions de 145 g/km. Nissan ja ha avançat que en el futur poden aparèixer més versions amb mecàniques elèctriques i de gasolina diferents, però el seu full de ruta no passa de moment per oferir versions dièsel, que semblen del tot descartades per a aquest model.

Pel que fa a la carrosseria, cal destacar que Nissan ofereix dues versions de la Townstar, anomenades Furgó i Combi, que proporcionen diferents solucions de capacitat i d'habitabilitat. La versió Furgó ofereix 3,9 metres cúbics de capacitat i la possibilitat de carregar fins a 800 quilos i arrossegar-ne 1.500 més, i la variant Combi, més destinada a clients urbans, 775 litres de capacitat al maleter. 

De fet, la versió Combi que he pogut provar és una alternativa excel·lent per als possibles compradors de monovolums o totcamins, ja que disposa de tres seients individuals a la filera posterior, una porta corredissa longitudinalment que permet entrar i sortir amb facilitat de l'habitacle i un maleter més que aprofitable tant per capacitat (els 775 litres esmentats) com per ergonomia i possibilitat de col·locar-hi objectes d'una certa mida. Si necessiteu un vehicle amb espai per portar tres persones als seients posteriors i un bon maleter per carregar-hi bosses o un gos, per exemple, aquest és un vehicle que encaixa a la perfecció amb aquesta utilitat. També és adient per als compradors més esportistes o aventurers, ja que és fàcil portar-hi una o dues bicicletes en cas d’abatre la segona filera de seients, o dipositar-hi esquís, pals o qualsevol material que es desitgi. Fins i tot seria possible fer-la servir com a furgoneta on passar-hi la nit de manera ocasional, o per endinsar-nos per pistes forestals.

Això sí, hem de tenir clar que la Townstar és una furgoneta de tracció davantera i que per tant no és el vehicle ideal per superar obstacles gaire difícils, però us puc ben assegurar que pot circular amb tota la tranquil·litat del món per pistes forestals en bon estat gràcies a la seva alçada lliure i al recorregut de les suspensions. M’atreveixo a dir que en aquest aspecte la furgoneta és fins i tot millor que alguns totcamins més cars i teòricament més aptes. A més, la direcció de la Townstar, molt desmultiplicada, permet girar per espais estrets o maniobrar per aparcar amb una facilitat sorprenent, i tot i que sí que té algunes inèrcies a l’hora de girar o canviar de direcció, no arriben a ser dramàtiques.

La Townstar és un vehicle pràctic i polivalent, però amb tots els pros i contres que això suposa. Circula prou bé per autopistes o autovies i es mou sorprenentment bé dins de la ciutat gràcies a les seves mides compactes (4,48 metres de llarg i 1,91 d’ample) però no podem esperar-ne res més que una funció pràctica i confortable per anar del punt A al punt B amb comoditat i uns consums continguts –o com a mínim no massa disparats– si no som massa exigents amb el pedal de l’accelerador. Comoditat, practicitat i consums continguts és realment el que volen i busquen els compradors d’aquests vehicles de tall professional i ús familiar o esportiu, i en aquest aspecte cal destacar que Nissan ha sabut fer un conjunt prou rodó. La furgoneta de Nissan accelera de 0 a 100 en 12,8 segons i té una velocitat punta de 183 km/h, xifres més que suficients per moure’s amb agilitat. Evidentment, no és un vehicle passional ni de prestacions contundents, però és que ningú busca aquests valors en el segment de les furgonetes de tall familiar o aventurer.

Nissan promet un consum de carburant de 6,8 l/100km teòrics, però a l’hora de la veritat la Townstar enfila els consum de gasolina al voltant dels 7,5 en cicles mixtos conduint amb cura i amb marxes llargues, i no resulta gaire difícil veure consums de carburant per sobre dels 8 litres si circulem molt per entorns urbans o per carreteres de muntanya.

La Nissan Townstar està disponible amb dos nivells d’equipament anomenats N-Connecta i Tekna, la diferència dels quals està en l’equipament de sèrie de la furgoneta. La versió N-Connecta costa 30.690 euros i la versió Tekna s’enfila fins els 33.780, i aquesta diferència de preu es justifica en extres com ara les llunes posteriors pintades, les barres del sostre de color metàl·lic, les llandes de 16 polzades exclusives, el navegador de sèrie, la càmera de visió 360 graus i el sistema d’estacionament automàtic. Si val la pena pagar el sobrepreu de la versió Tekna per tenir tots aquests elements, o no, ja dependrà dels gustos, preferències i necessitats de cada comprador.

Aquesta nova furgoneta també estrena de sèrie els últims sistemes de connectivitat i d'infoentreteniment, així com el sistema de conducció semiautònom ProPilot, una nova pantalla central tàctil de deu polzades, sistema de reconeixement de senyals de trànsit, assistent i avisador d’angles morts –que ens arriba a oferir certa resistència al volant si detecta la presència d’un altre vehicle o objecte en el carril per on volem avançar– i un nou sistema de frenada automàtica amb detecció automàtica de vianants i ciclistes, entre altres característiques. A més, aquesta furgoneta manté alguns comandaments físics en el tauler, com ara la gestió de la temperatura i intensitat de l’aire condicionat o climatitzador, un element que considero essencial poder gestionar ràpidament i amb facilitat. En definitiva, un vehicle segur, tecnològic i connectat, tot i que el sensor de proximitat per alerta de trànsit lateral és una mica escandalós i un punt exagerat: és possible circular bé pel carril de la dreta i que aquest avisador salti quan un vehicle ens avança bé i amb prou distància pel carril de l'esquerra. Un punt a millorar.

I és que no tot són flors i violes. Hi ha un altre element que no m’acaba de quadrar amb la resta del vehicle, i no és cap altre que els frens de tambor de les rodes posteriors. Sí, ja sé que són més barats que no pas els de disc de l’eix davanter i que aquesta furgoneta no necessita una gran potència de frenada, ja que no pesa massa (uns 1.550 quilos) i no anirà mai massa ràpid, però personalment preferiria disposar de frens de disc també a l’eix posterior. L’altre element que tampoc m’acaba de convèncer d’aquesta furgoneta són el navegador opcional i la gestió del sistema d’infoentreteniment, que a parer meu no justifiquen el sobrecost de 3.000 euros de la versió Tekna. El navegador no és gaire ràpid ni els gràfics gaire espectaculars, i la gestió tàctil de la pantalla no és del tot exacta: canviar d’emissora mentre circulem, per exemple, suposa una atenció i uns segons que considero essencials per a la seguretat viària. Per últim, els conductors més tecnològics observaran que la furgoneta encara manté un quadre d’instruments amb dues esferes analògiques, amb rellotges d’agulles dels de tota la vida, a banda d’una pantalla central digital amb la informació rellevant com ara consums, distància o pressió dels neumàtics, entre d'altres. Personalment m’agraden els quadres d’instruments analògics, però també és cert que són cada cop més difícils de veure en cotxes nous, i aquest pot ser un punt que els compradors més tecnològics poden valorar negativament.

En darrer lloc tenim el punt, sempre polèmic, del preu. La Nissan Townstar bàsica amb l’equipament N-Connecta costa 30.639 euros, mentre que la versió Tekna de la nostra unitat de prova s’enfila fins els 33.783 euros. Són unes quantitats de diners ja considerables, però cal dir que estan una mica per sota dels de la seva principal rival i lider del segment, la Volkswagen Caddy, que a més presenta motors dièsel i gasolina menys potents que els de la Nissan Townstar, per bé que a diferència de la furgoneta japonesa fabricada a França, la Caddy sí que disposa de versions amb canvi automàtic DSG.

Conclusió

Una furgoneta de tall familiar i d’oci perfectament vàlida per a un ús professional, amb molts espais per emmagatzemar objectes i pensada específicament per moure’s per autopistes i autovies però també per camins en bon estat. La nova Nissan Townstar vol ser una nova alternativa als totcamins i crossovers oferint noves solucions de mobilitat gestionades amb racionalitat i utilitarisme sense renunciar a la tecnologia i els sistemes de seguretat de darrera generació.