El Nissan Leaf és el cotxe elèctric més venut de la història, i això ho vol dir tot. Des del seu llançament, durant l’any 2010, el Leaf ha venut més de 277.000 unitats del seu cotxe elèctric arreu del món, un èxit comercial i industrial per a un cotxe que ha obert una nova era en el món del motor.

Però tot i ser l’elèctric més venut al planeta, el Leaf encara és un petit gran desconegut a Catalunya, on es veuen poques unitats a les grans ciutats i pràcticament cap en les comarques rurals de l’interior del país o zones de muntanya, on les infraestructures no permeten l’opció d’adquirir un cotxe elèctric –encara.

El Leaf és un turisme que fa 4,65 metres de llarg, 1,77 d’ample i 1,55 d’alt, amb uns interiors que tot i prometre cinc places teòriques no podrà transportar més de quatre adults (o dues cadiretes infantils) i amb un maleter que encara està per sota de la mitjana del segment, amb tan sols 370 litres de capacitat.

A més, estèticament el disseny del Leaf és, si més no, discutible: la seva vista frontal i la seva vista posterior no enamoren el gran públic pel seu disseny, molt centrat a aconseguir un bon coeficient dinàmic que ajudi a minimitzar el consum energètic del model.

Tot i que cadascú té uns gustos estètics diferents, m’atreveixo a dir que el llenguatge estètic del Leaf ja està força superat: les seves línies i els grups òptics davanters i posteriors em semblen una mica antiquats, i el seu disseny d’interiors, on predomina cert barroquisme de les formes i un excés de botons i comandaments al volant, tampoc s’ajusta a les últimes tendències estètiques.

Els interiors tampoc acaben de ser del tot tecnològics, ja que elements com un 'head-up display', assistent d’aparcament o avisador de canvi de carril no es poden equipar en un cotxe que ja comença a acusar el pas del temps. Però el que més em va estranyar és que el volant del Leaf no es pugui regular en alçada ni profunditat, i el seient del conductor tingui tan poc recorregut per trobar una posició de conducció ideal.

Ara bé, Nissan ja anunciat que presentarà el disseny del nou Leaf, que arribarà el 2018, al mes de setembre, amb un disseny que en principi s’ajustarà més als paràmetres moderns d’aquest cotxe.

L’elèctric més versàtil

Si el disseny o l’habitabilitat no són els punts forts del Leaf, com s’explica el seu èxit comercial? La resposta és doble i senzilla: d’una banda el Leaf va dirigit a un segment de població que vol un cotxe elèctric urbà i vol distingir-se dels models de combustió tradicionals, i a més, el Leaf és molt més versàtil i capaç que els seus competidors elèctrics, ja que disposa de més espai i autonomia que el Renault ZOE, el BMW i3, el Volkswagen e-Golf o el Kia Soul EV, per exemple.

Mecànicament el Leaf disposa d’un motor elèctric amb una potència de 109 CV, suficients per moure amb dignitat al vehicle per autopistes i autovies i ideal per a entorns urbans o semiurbans. Pel que fa a l’autonomia, el Leaf ofereix una sola bateria de 30 kWh que permet una autonomia d’uns 250 quilòmetres, una xifra suficient per un ús diari.

Pel que fa als temps de recàrrega, el Leaf triga entre 8 i 10 hores a recarregar al 100% la seva bateria de 30 kWh en un punt domèstic de 240 V i 16 A, però en un punt de recàrrega ràpida pot escurçar aquest temps recarregant fins a un 80% de la bateria en tan sols 30 minuts.

Lògicament, el motor elèctric del Leaf s’associa a un canvi automàtic i té unes prestacions dinàmiques molt dignes: arriba sense cap dificultat als límits de velocitat màxims establerts (i, si ens descuidem, els pot superar sense despentinar-se) i accelera amb l’alegria i la facilitat dels motors elèctrics.

Més enllà del seu bon funcionament dinàmic el Leaf m’ha sorprès moltíssim per la seva alta insonorització. Evidentment tots els elèctrics són silenciosos, però el Leaf té un habitacle molt ben insonoritzat i en marxa és absolutament silenciós (fins al punt de poder espantar alguns vianants o ciclistes que no circulen per on haurien de fer-ho o creuen sense mirar lluny dels passos de vianants). Per tant, cal prestar encara més atenció a aquesta realitat quan som al volant per no espantar o fins i tot poder fer mal a algú.

On el Leaf es troba còmode i és realment pràctic és als entorns urbans. De fet, al contrari del que passa amb un cotxe de gasolina, el seu consum energètic és molt menor en recorreguts urbans que no pas en autopistes, on la seva autonomia de 250 quilòmetres s’escurça moltíssim, per sota dels 190 quilòmetres reals, tot i mantenir una conducció molt suau. Si a més hi sumem l’aire condicionat, imprescindible els mesos d’estiu, i planegem un viatge amb desnivells positius carregats amb familiars o amics i el seu equipatge, l’autonomia real del Leaf cau per sota dels 160 quilòmetres, una xifra que personalment em sembla molt poc adequada.

Per mirar d’allargar l’autonomia, autèntic punt feble dels cotxes elèctrics, el Nissan Leaf disposa d’un mode de conducció eco, que prioritza l’estalvi de la bateria i posa en funcionament el sistema de frenada regenerativa, que reaprofita l’energia cinètica del moviment del cotxe i la frenada per recarregar la bateria i guanyar alguns quilòmetres d’autonomia.

Conclusió

El Nissan Leaf és un cotxe elèctric indicat per a aquells compradors que volen un cotxe 100% elèctric a un preu no excessivament alt, amb prou espai per a quatre ocupants i amb prou autonomia per moure’s sense atabalaments en entorns urbans.

Preus

El Leaf està disponible a partir de 20.300 euros –pla Movea inclòs– amb el nivell d’equipament Visia, i arriba fins als 28.565 de l’acabat Tekna, que inclou llandes de 17 polzades, sistema d’àudio Bose, càmera d’aparcament amb visió zenital i seients i entapissats de pell i cuir. Sense els incentius del govern, el seu preu supera de llarg els 30.000 euros.