Lambretta V Special 125, els clàssics mai passen de moda

Fa trenta anys o més, les pel·lícules de ciència-ficció ens feien imaginar un futur ple de vehicles voladors amb dissenys hiperfuturistes. Ara que ja estaríem en aquell suposat futur, ens adonem que res és com s'imaginaven els seus directors. La moda actual en el món de les motos modernes és fer reviure el passat i renéixer mites que feia molts anys que estaven adormits. Un bon exemple d'aquesta moda retro és el retorn de la marca Lambretta i els seus populars escúters.

La marca italiana Lambretta va néixer de la mà de FerdinandoInnocenti a finals dels anys 40, al barri Milanès de Lambrate, just als peus del riu Lambro. Després de presentar els seus primers models, l'any 1950 van presentar la LambrettaLC 125, la seva primera moto amb protectors de cames, es a dir, amb la protecció típica dels escúters. Però un dels models més populars va arribar l'any 1969 sota el nom de LambrettaGrandPrix DL. El seu encertat disseny va ser obra ni més ni menys que de la casa de disseny Bertone. Malauradament aquells escúters van tenir una vida molt curta, ja que la producció italiana va acabar l'any 1971, tot i que en altres països com a Espanya, en la seva fàbrica situada a Eibar (País Basc), la producció es va allargar fins a finals dels 70. Van passar els anys i l'any 2017, el grup austríac KSR, va reviure la marca amb l'ambició de reviure els seus millors anys.

La Lambretta V-Special 125 que us ensenyem en aquest article, porta el disseny de les Lambretta DL fins als nostres dies. Poques motos actuals poden presumir d'haver estat dissenyades per una casa tan prestigiosa com la casa de disseny Bertone. Les línies allargades, els seus angles i els seus detalls arriben fins als nostres dies sense cap arruga. Poques motos d'estil neoclàssic s'assemblen tant al model que volen evocar com aquesta Lambretta, senzillament brillant i típicament italiana. Fins i tot el model de prova conserva un dels trets més característic dels escúters d'aquesta marca, el parafang frontal fix que va aparèixer l'any 1957 i que ara rep el nom de "Fix Fender". Estèticament ens sembla un detall genial, però caldrà vigilar quan ens movem per llocs estrets amb ella, perquè correm el perill de donar-li un cop. Cal comentar que també hi ha els models "FlexFender", on el parafang es mou amb el manillar.

El representant de Lambretta al nostre país ens va lliurar un model ben especial. No només era d'un color gris molt atractiu (i molt de moda també en el món dels automòbils), sinó que venia farcida d'accessoris "Made in Italy" de Lambretta. Un gest comercial molt encertat si el que es vol és ensenyar al públic objectiu totes les possibilitats de personalització del model. Parabrises fumats, proteccions de carrosseria, parts en carboni, portaequipatges..., les possibilitats són molt amplies.

Estèticament ja hem dit que ens agrada molt, però també cal remarcar els acabats, que són de bona factura i no desmereixen el conjunt. La Lambretta tot i la seva estètica ben clàssica, no renuncia a la modernitat i per això compte amb una il·luminació Full LED, on destaca sobretot el far davanter pel seu disseny. En el quadre també trobem un comptaquilòmetres analògic i una gran pantalla que ens ofereix una mica més d'informació. Aquesta pantalla ofereix com a curiositat, la possibilitat de canviar de color a gust de l'usuari. A nivell ergonòmic, no ens ha agradat la ubicació del commutador dels intermitents. Està situat sota el botó de les llums (de el mateix disseny), cosa que fa que sigui fàcil equivocar-se.

Quan ens posem al manillar de la Lambretta V-Special sorprèn l'alçada del seu seient (800mm). Teníem al cap el model DL original i pensàvem que seria més fàcil arribar amb els peus a terra, però la V-Special és un escúter força gran en volum. És curiós, perquè comparteix la mateixa mida de neumàtics de 12" que el model original, però en canvi és una moto molt més gran i alta. El seu seient és ampli i força còmode i el seu terra pla fa que sigui fàcil portar objectes sempre que ho necessitem. Fins i tot comptem amb un ganxo on podem subjectar les bosses. En canvi el seu espai sota el seient és una mica just. En principi hi ha de poder entrar un casc tipus jet, però el nostre de talla L no hi cabia de cap manera. Darrere l'escut davanter tenim un petit compartiment on guardar objectes més petits, amb una presa USB per carregar el mòbil. El passatger per la seva part compte amb un bon espai, tot i que el seient no és pla i no és de doble altura.

La maca Lambretta es recolza en el gegant Sym pels motors del seus models. Això en certa manera es una garantia en termes de fiabilitat, ja que es tracta d'un motor fet per un dels grans fabricants d'escúters del món, amb milions d'unitats venudes cada any. Però en canvi no són motors brillants pel que fa a prestacions. La versió V Special 125 ofereix una potència que arriba als 11 CV, lluny dels 14 i 15 que ofereixen els models més ràpids del mercat. Això fa que, sense ser lenta, sigui una moto més tranquil·la i discreta en acceleracions. Per obtenir unes millors acceleracions, caldrà posar l'ull en la versión V-Special 200, que tot i realment portar un motor de 169cc, les seves prestacions ja són sobre el paper, millors. Això si, al sobrepassar la cilindrada de 125cc, la V-Special 200 ja no és apte per circular amb el carnet B.

Seguint amb la la V-Special cal destacar que els 60km/h els agafa bé i en poc temps al manillar clarament veiem que la seva velocitat de creuer òptima està entre els 60 i els 80km/h, tot i tenir una velocitat punta de 99km/h segons el fabricant. Ara bé, cal tenir present que a aquestes velocitats i en vies interurbanes ràpides, el motor es força sorollós i vibra bastant. Però sobretot el que més ens fa veure que la Lambretta no es ideal en aquestes vies són les seves rodes de 12", que tan àgil la fan anar a poca velocitat pels carrers de la ciutat, i que aquí juguen en contra seva. A mesura que guanyem velocitat l'estabilitat disminueix, fent-nos veure clarament que la V-Speciales una moto principal urbana. En aquest terreny la seva maniobrabilitat és destacable, ajudada clarament pels seus petits neumàtics i pel seu bon radi de gir.

Pel que fa al xassís, també cal parlar de la suspensió i de la frenada. La primera és força seca, cosa que la penalitza en l'ús urbà, on trobem molts sotracs i obstacles per reduir la nostra velocitat. La frenada per la seva part està controlada per un disc de fre al davant i un al darrere. No comptem amb frens ABS, però en el seu lloc tenim la frenada combinada CBS. El seu funcionament és correcte i tot i que la frenada podria ser més potent, no vam notar en cap cas que fos justa.

La V-Special està disponible en tres motoritzacions (50, 125 i 200), tot i que en pocs dies es presentarà la versió de 300cc. A més a més podem triar com em dit anteriorment entre les versions "Fix Fender" o "FlexFender". Cada una d'elles ve amb nous colors per aquest 2021, molt més variats en el model amb el parafang mòbil (Taronja, vermell, blanc i negre), ja que la versió Fix Fender 2021 només estarà disponible amb el color gris i negre que veieu en la nostre unitat de proves. Els preus també varien aquest any, però a la baixa. La gama V-Special arranca en els 2.599€per el model de 50cc i va fins els3.699€ del model de 200cc. El model provat per nosaltres en aquest reportatge té un preu de 2.999€, tot i que cal afegir uns euros de més per afegir-hi tots els extres d'aquesta unitat.